Braga

Aquest article tracta sobre la ciutat portuguesa. Si cerqueu la peça de roba interior, vegeu «Calces».
Plantilla:Infotaula geografia políticaBraga
Fotomuntatge
Imatge
Arc de la porta nova de Braga

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 32′ N, 8° 25′ O / 41.53°N,8.42°O / 41.53; -8.42
EstatPortugal
DistricteDistricte de Braga Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Districte de Braga
Regne dels sueus
Subregió del Cávado
Galícia al Regne Visigot
Minho (1936–1959) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Adaúfe (en) Tradueix
Arentim e Cunha (en) Tradueix
Braga (Maximinos, Sé e Cividade) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata../... 37+
Població humana
Població181.494 (2011) Modifica el valor a Wikidata (989,61 hab./km²)
Geografia
Superfície183,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud215 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Festa patronalSant Joan Baptista
Identificador descriptiu
Codi postal470x Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Hora d'Europa Occidental Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic253 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Puteaux
Clarmont d'Alvèrnia
Rio de Janeiro
Santa Fe (2017–)
Cluj-Napoca (2018–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcm-braga.pt Modifica el valor a Wikidata

Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado. L'any 2004 tenia 170.858 habitants i uns 800.000 a l'àrea metropolitana. Forma part de la Grande Area Metropolitana do Minho.

Braga és travessada pels rius Este i Cávado. Limita al nord amb el municipi d'Amares, a l'est amb Póvoa de Lanhoso, al sud amb Guimarães i amb Vila Nova de Famalicão, i a l'oest per Barcelos i Vila Verde.

Història

Si bé hi ha vestigis d'assentaments cèltics (tribu dels bràcars) en el lloc avui ocupat per Braga, quan la població arriba a tenir veritable importància és a partir del segle ii aC, amb l'ocupació romana. Al voltant de l'any 14 aC és fundada Bracara Augusta, que es convertiria en la capital de la província de la Gallaecia. La caiguda de l'Imperi Romà va donar lloc a la conquesta de la Gallaecia pels sueus, que mantindrien la capital del regne dels sueus a la ciutat fins a la derrota d'aquests pels visigots l'any 585. Romandria en domini visigot fins a la invasió musulmana d'Hispània, si bé fou reconquerida als pocs anys per Alfons I d'Astúries. Quan, després de la seva defunció, Alfons III d'Astúries dividí el seu regne entre els seus fills, Ordoni I de Galícia hereta el Regne de Galícia fixant a Braga la seva capital. No obstant això, la mort del seu germà Garcia I de Lleó li reporta la corona del Regne de Lleó, passant Galícia a dependre d'aquest regne i perdent Braga la condició de capital. Després de la independència del Regne de Portugal, obtinguda per Alfonso Enriques el 1139, Braga passa a formar part del nou regne, al qual pertanyeria fins a l'actualitat.

Arxidiòcesi de Braga

Mereix esment especial a la història de la ciutat l'arxidiòcesi bracarense. Creada al segle iii, tenia jurisdicció sobre tots els bisbats de la Gallaecia, celebrant-s'hi diversos concilis (destaca entre ells el de 563, que va condemnar com a heretgia el priscilianisme). La invasió musulmana va suposar la seva desaparició, ressorgint l'any 1070. Els conflictes amb les autoritats eclesiàstiques de Santiago de Compostel·la no van impedir la construcció d'una catedral que, després de ser destruïda per un terratrèmol el 1135, es reedificaria fins a convertir-se en un imponent edifici i principal monument de la ciutat.

Llocs d'interès

Evolució demogràfica

Població del concelho de Braga (1801-2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
30552 40004 58339 60761 92938 125472 141256 164192 170858

Freguesies

  • Adaúfe (APU)
  • Arcos (APU)
  • Arentim
  • Aveleda (APU)
  • Cabreiros (APU)
  • Celeirós (APU)
  • Cividade (APU)
  • Crespos
  • Cunha
  • Dume (APU)
  • Escudeiros
  • Espinho (APU)
  • Esporões (APU)
  • Ferreiros (Braga) (APU)
  • Figueiredo (APU)
  • Fradelos
  • Fraião (APU)
  • Frossos (Braga) (APU)
  • Gondizalves (APU)
  • Gualtar (APU)
  • Guisande
  • Lamaçães (APU)
  • Lamas (APU)
  • Lomar (APU)
  • Maximinos (APU)
  • Mire de Tibães (APU)
  • Morreira
  • Navarra
  • Nogueira (Braga) (APU)
  • Nogueiró (APU)
  • Padim da Graça (APU)
  • Palmeira (APU)
  • Panóias (APU)
  • Parada de Tibães (APU)
  • Passos
  • Pedralva
  • Pousada
  • Priscos (APU)
  • Real (Braga) (APU)
  • Ruilhe (APU)
  • Santa Lucrécia de Algeriz
  • Santo Estêvão do Penso
  • São João do Souto (APU)
  • São José de São Lázaro (APU)
  • São Mamede de Este (APU)
  • São Paio de Merelim (APU)
  • São Pedro de Este (APU)
  • São Pedro de Merelim (APU)
  • São Pedro de Oliveira
  • São Vicente (Braga) (APU)
  • São Vicente do Penso
  • São Vítor (APU)
  • Sé (Braga) (APU)
  • Semelhe (APU)
  • Sequeira (APU)
  • Sobreposta (APU)
  • Tadim
  • Tebosa
  • Tenões (APU)
  • Trandeiras (APU)
  • Vilaça (APU)
  • Vimieiro (APU)

APU = Area Primariamente Urbana

Referències

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de la subregió del Cávado
Amares  · Barcelos  · Braga  · Esposende  · Terras de Bouro  · Vila Verde
Bandera de Portugal
Registres d'autoritat
Bases d'informació