Cànnabis medicinal

El cànnabis medicinal és cànnabis i cannabinoides que són receptats pels metges per als seus pacients.[1][2] L'ús del cànnabis com a medicament no s'ha provat rigorosament a causa de les restriccions de producció i dels governs, la qual cosa ha comportat en una investigació clínica limitada per definir la seguretat i l'eficàcia de l'ús del cànnabis per tractar malalties.[3]

Les proves preliminars han indicat que el cànnabis podria reduir les nàusees i els vòmits durant la quimioteràpia i reduir el dolor crònic i espasmes musculars.[4][5] Pel que fa al cànnabis o cannabinoides no inhalats, una revisió de 2021 va trobar que proporcionava poc alleujament contra el dolor crònic i les alteracions del son, i va provocar diversos efectes adversos transitoris, com ara deteriorament cognitiu, nàusees i somnolència.[6]

L'ús a curt termini augmenta el risc d'efectes adversos menors i importants.[5] Els efectes secundaris comuns inclouen marejos, sensació de cansament, vòmits i al·lucinacions.[5] Els efectes a llarg termini del cànnabis no estan clars.[5] Les preocupacions inclouen problemes de memòria i cognició, risc d'addicció, esquizofrènia en els joves i el risc que els nens la prenguin per accident.[4]

Estudis clínics

Per poder fer estudis controlats s'ha hagut de recórrer a l'administració dels cannabinoides en forma oral o parenteral; ja que no poden ser realitzats en la forma d'ús habitual (inhalada, tot fumant) per la impossibilitat d'emmascarar l'efecte amb cap placebo. A més, la presa inhalada, de tota la planta, comporta tres limitacions de possible d'ús: edat pediàtrica, manca d'hàbit de fumar i malaltia pulmonar (habitualment l'obstructiva crònica o qualsevol que cursi amb insuficiència respiratòria o hiperreactivitat bronquial).

L'efecte més reconegut és l'antiemètic (afavoreix la desaparició de les nàusees i el vòmit) en malalts de càncer sotmesos a tractaments de quimioteràpia.[7] Aquestes propietats antivomitives són atribuïdes a la presència de tetrahidrocannabinol. A més,el seu ús per via oral està aprovat als Estats Units per la FDA.

També té un efecte orexigen (capacitat d'augmentar la gana); aplicada als malalts de SIDA, ja que poden millorar el seu estat d'aprimament.[8] Hi ha iniciat un protocol per al tractament de malalts de SIDA.[9]

Té un efecte analgèsic,[10] acompanyat directament de l'efecte sedatiu;[11] calen més estudis ben dissenyats per valorar la utilitat real en el tractament agut (dolor neuropàtic en pacients oncològics, migranya), ja sigui sol o juntament amb altres antiàlgics, ja que no ha respost massa bé al dolor postoperatori.[12] En una recent metanàlisi es conclou que el tractament amb cannabis és moderadament eficaç per al tractament del dolor crònic, però els efectes beneficiosos poden ser parcialment (o completament) compensats pels efectes secundaris potencialment seriosos (alteracions de la percepció, de la funció motora i de la funció cognitiva).[13]

Els cannabioniodes que conté disminueixen la pressió intraocular (PIO), degut a una menor producció d'humor aquós,[14][15] d'aquí que s'hagi estudiat la seva possible utilitat en el glaucoma. Ha estat darrerament revisat.[16] El seu ús sistèmic (per fumar) procedeix d'estudis realitzats ja el 1971,[17] però no hi ha cap estudi controlat d'eficàcia a mitjà o llarg termini, i dos estudis determinen que hi ha una disminució progressiva de l'efecte,[18][19] que juntament amb la disminució de la secreció lacrimal (que, degut a l'edat d'aquesta patologia, ja sol ser disminuïda en els pacients en glaucoma) ho fan desaconsellable; altres efectes indesitjables oculars són la hiperèmia conjuntival (no hi ha estudis sobre les repercussions) i els canvis pupil·lars (no semblen tenir massa repercussió[20]). El seu ús tòpic natural no és possible degut a l'alta lipofília dels cannabinoides que impedeix accedir a l'humor aquós de l'ull, i per tant induir la disminució de la PIO; hi ha en estudi l'aplicació de microemulsions de cannabinoides sintetitzats.

Els cannabionoides també afectarien la visió per afectació de la retina,[21] però s'ignora cap possibilitat terapèutica en aquest sentit.

Té un efecte broncodilatador en persones sanes[22] i amb asma,[23][24] però no hi ha cap estudi dels efectes d'ús a mitjà o llarg termini que estableixi la seva utilitat en l'asma, a més hi ha evidències que incrementarien el risc d'aparició d'asma.[25]

Els cannabinoides no s'han mostrat eficaços en el tractament de la demència tipus Alzheimer;[26] i els resultats en l'atàxia i en el tremolor causat per l'esclerosi múltiple no són concloents.[27]

Actualment s'està estudiant les possibilitats que pot tenir l'oli de les llavors del cànem en ús tòpic per a problemes en la pell.

Els efectes terapèutics del cànnabis encara poden tenir un ampli ventall de possibles efectes mèdics no reconeguts o descoberts degut a les recents legalitzacions i, per tant, l'augment d'estudis i investigations.

Referències

  1. ↑ «Medicinal cannabis». Australian Prescriber, vol. 38, 6, December 2015, pàg. 212–15. DOI: 10.18773/austprescr.2015.072. PMC: 4674028. PMID: 26843715.
  2. ↑ «What is medical marijuana?». National Institute of Drug Abuse, July 2015. Arxivat de l'original el 17 April 2016. [Consulta: 19 abril 2016]. «The term medical marijuana refers to using the whole unprocessed marijuana plant or its basic extracts to treat a disease or symptom.»
  3. ↑ «Release the strains». Nature Medicine, vol. 21, 9, September 2015, pàg. 963. DOI: 10.1038/nm.3946. PMID: 26340110.
  4. ↑ 4,0 4,1 «The pharmacologic and clinical effects of medical cannabis». Pharmacotherapy, vol. 33, 2, February 2013, pàg. 195–209. DOI: 10.1002/phar.1187. PMID: 23386598.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cannabinoids for Medical Use: A Systematic Review and Meta-analysis». JAMA, vol. 313, 24, 23-06-2015, pàg. 2456–73. DOI: 10.1001/jama.2015.6358. PMID: 26103030.
  6. ↑ Wang, Li; Hong, Patrick J; May, Curtis; Rehman, Yasir; Oparin, Yvgeniy; Hong, Chris J; Hong, Brian Y; AminiLari, Mahmood; Gallo, Lucas «Medical cannabis or cannabinoids for chronic non-cancer and cancer related pain: a systematic review and meta-analysis of randomised clinical trials». BMJ, vol. 374, 09-09-2021, pàg. n1034. DOI: 10.1136/bmj.n1034. ISSN: 1756-1833. PMID: 34497047.
  7. ↑ Fundació Institut Català de Farmacologia. Ús terapèutic del cànnabis: Indicacions en oncologia. 30 Mar 2005, a «Enllaç». Arxivat de l'original el 2021-07-23. [Consulta: 29 maig 2017].
  8. ↑ Beal JE, Olson R, Lauberstein L, Morales JO, Bellman P, Yangco B, et al. Dronabinol as a treatment for anorexia associated with weight loss in patients with AIDS. Journal of Pain and Symptom Management. 1995;10:89–97
  9. ↑ Lutge EE. The medical use of cannabis for reducing morbidity and mortality in patients with HIV/AIDS (Protocol). Cochrane Database of Systematic Reviews 2005, Issue 2.
  10. ↑ R. D. Hosking and J. P. Zajicek. Therapeutic potential of cannabis in pain medicine.British Journal of Anaesthesia 2008 101(1):59-68.
  11. ↑ Noyes R, Brunk SF, Baram DA, Canter A. Analgesic effects of delta-9-THC. J Clin Pharm 1975; 15: 139–43
  12. ↑ J Manzanares, MD Julian, and A Carrascosa. Role of the Cannabinoid System in Pain Control and Therapeutic Implications for the Management of Acute and Chronic Pain Episodes. Curr Neuropharmacol. 2006 July; 4(3): 239–257.
  13. ↑ Martín-Sánchez E, Furukawa TA, Taylor J, Martin JL. Systematic Review and Meta-analysis of Cannabis Treatment for Chronic Pain. Pain Med. 2009 Sep 1.
  14. ↑ McDonald TF, Cheeks L, Slagle T, et al. Marijuana-derived material induced changes in monkey ciliary processes differ from those in rabbit ciliary processes. Curr Eye Res 1991;4:305–12.
  15. ↑ Green K, Pederson JE. Effect of Δ9-tetrahydrocannabinol on aqueous dynamics and ciliary body permeability in the rabbit. Exp Eye Res 1973;15:499–507.
  16. ↑ I Tomida, R G Pertwee, and A Azuara-Blanco. Cannabinoids and glaucoma. Br J Ophthalmol. 2004 May; 88(5): 708–713.
  17. ↑ Hepler RS, Frank IR, Marihuana smoking and intraocular pressure, JAMA 1971: 217: 1392
  18. ↑ Flom MC, Adams AJ, Jones RT. Marijuana smoking and reduced pressure in human eyes: drug action or epiphenomenon? Invest Ophthalmol 1975;14:52–5.
  19. ↑ Dawson WW, Jiménez-Antillon CF, Perez M, et al. Marijuana and vision—after ten years̀ use in Costa Rica. Invest Ophthalmol Visual Sci 1977;16:689–99.
  20. ↑ Brown B, Adams AJ, Haegerstrom-Portnoy G, et al. Pupil size after use of marijuana and alcohol. Am J Ophthalmol 1977;83:350–4
  21. ↑ Stephen Yazulla AC, Keith M. Studholme A, Helen H. Mcintosh A and Shih-Fang Fan. Cannabinoid receptors on goldfish retinal bipolar cells: Electron-microscope immunocytochemistry and whole-cell recordings. Visual Neuroscience (2000), 17:3:391-401
  22. ↑ Tashkin DP, Shapiro BJ, Frank IM: Acute pulmonary physiological effects of smoked marihuana and oral delta-9-tetrahydrocannabinol in healthy young men. N Engi J Med 1973; 289:336-341
  23. ↑ Tashkin DP, Shapiro BJ, Frank IM. Acute effects of marihuana on airway dynamics in spontaneous and experimentally induced bronchial asthma. In: Braude MC, Szara S, eds. The pharmacology of marihuana. New York: Raven Press, 1976: 785–801.
  24. ↑ Mansfeld HJ, Hohre H, Repges R, et al. Therapy of bronchial asthma with dried ivy leaf. Münch Med Wschr 1998;140:26–30.
  25. ↑ Maykut MO: Health Consequences of Acute and Chronic Marihuana Use, Pergamon, Toronto, 1984
  26. ↑ Krishnan S, Cairns R, Howard R. Cannabinoids for the treatment of dementia. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 2
  27. ↑ Mills RJ, Yap L, Young CA. Treatment for ataxia in multiple sclerosis. Cochrane Database of Systematic Reviews 2007, Issue 1

Bibliografia

  • FU, J., GAETANI, S., OVEISI, F., LO VERME, J., SERRANO, A.: "Oleylethanolamide regulates feeding and body weight through activation of the nuclear receptor PPAR-alpha" (2003), a la revista Nature. EUA. 425 (6953): 90-93.
  • GROTENHERMEN, Franjo; RUSSO, Ethan; NAVARRETE VARO, Ricardo: "Cannabis y cannabinoides: farmacología, toxicología y potencial terapéutico" (2003). Castellarte. ISBN 84-921001-9-2.
  • LE FOLL, B.; GOLDBERG, S.R.: "Cannabinoid CB1 receptor antagonists as promising new medications for drug dependence" (2005), a la revista Pharmacology Exp. Ther. (312: 875-83).
  • PIOMELLI, D.: "The molecular logic of endocannabinoid signaling" (2003), a la revista Nature. Neuroscience (4:873-84).
  • VAN GAAL, L.F.; RISSAMEN, A.M.; SCHEEN, A.J.; ZIEGLER, O.; ROSSNER, S.: "Effects of the cannabinoid-1 receptor blocker rimonabant on weight reduction and cardiovascular risk factors in overweight patients: one year from the RIO-Europe Study" (2005), a la revista Lancet (365: 1389-1397).