Cabazita-Mg
Cabazita-Mg | |
---|---|
Fórmula química | (Mg0.7K0.5Ca0.5Na0.1)[Al₃Si9O24]·10H₂O |
Epònim | cabazita i magnesi |
Localitat tipus | Pedrera del mont Karikás, Bazsi, Districte de Sümeg, Comtat de Veszprém, Hongria |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GD.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GD.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 9,3433(5) Å; α = 94,894(4)° |
Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
Grup espacial | r3m |
Color | incolor |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | molt fràgil |
Duresa | 4 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 1,98(1) g/cm³ (mesurada); 1,964(7) g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,465(5) nε = 1,469(5) |
Birefringència | δ = 0,004 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2009-060 |
Símbol | Cbz-Mg |
Referències | [1] |
La cabazita-Mg és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cabazita-levyna. Rep el nom del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. És el membre del grup de la cabazita amb magnesi dominant.
Característiques
La cabazita-Mg és un silicat de fórmula química (Mg0.7K0.5Ca0.5Na0.1)[Al₃Si9O24]·10H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-Mg pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu Herman Ottó, a Miskolc, Hongria, i al Museu d'Història Natural d'Hongria, a Budapest, amb els números de referència: gyn/1742 i 1743.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pedrera del mont Karikás, a la localitat de Bazsi, dins el districte de Sümeg (Comtat de Veszprém, Hongria). També ha estat descrita a l'illa Magee, al comtat d'Antrim (Irlanda del Nord). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Chabazite-Mg» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2020].