Campionat del món de ciclocròs sub-23 masculí
Tipus | cursa ciclista |
---|---|
Esport | ciclocròs |
Organitzador | Unió Ciclista Internacional |
El Campionat del món de ciclocròs sub-23 masculí és una de les curses ciclistes que formen part dels Campionats del món de ciclocròs. La cursa és organitzada per la Unió Ciclista Internacional i es disputa anualment en un país diferent al final de la temporada de ciclocròs, a la fi de gener. La primera edició data del 1996 i està reservada a ciclistes amb edats de 19 a 22 anys. El guanyador de la prova obté el mallot irisat que ostenta durant l'any següent al campionat en totes les competicions en què pren part.
Palmarès
Any | Or | Plata | Bronze |
1996 | Miguel Martinez | Patrick Blum | Zdeněk Mlynář |
---|---|---|---|
1997 | Sven Nys | Bart Wellens | Christophe Morel |
1998 | Sven Nys | Bart Wellens | Petr Dlask |
1999 | Bart Wellens | Tom Vannoppen | Timothy Johnson |
2000 | Bart Wellens | Tom Vannoppen | Davy Commeyne |
2001 | Sven Vanthourenhout | Tomas Trunschka | David Kasek |
2002 | Thijs Verhagen | Davy Commeyne | Tomas Trunschka |
2003 | Enrico Franzoi | Wesley Van Der Linden | Thijs Verhagen |
2004 | Kevin Pauwels | Mariusz Gil | Martin Zlámalík |
2005 | Zdeněk Štybar | Radomír Šimůnek jr. | Simon Zahner |
2006 | Zdeněk Štybar | Lars Boom | Niels Albert |
2007 | Lars Boom | Niels Albert | Romain Villa |
2008 | Niels Albert | Aurélien Duval | Cristian Cominelli |
2009 | Philipp Walsleben | Christoph Pfingsten | Paweł Szczepaniak |
2010 | Arnaud Jouffroy[1] | Tom Meeusen | Marek Konwa |
2011 | Lars van der Haar | Mike Teunissen | Karel Hník |
2012 | Lars van der Haar | Wietse Bosmans | Michiel van der Heijden |
2013 | Mike Teunissen | Wietse Bosmans | Wout Van Aert |
2014 | Wout Van Aert | Michael Vanthourenhout | Mathieu van der Poel |
2015 | Michael Vanthourenhout | Laurens Sweeck | Stan Godrie |
2016 | Eli Iserbyt | Adam Toupalik | Quinten Hermans |
2017 | Joris Nieuwenhuis | Felipe Orts | Sieben Wouters |
2018 | Eli Iserbyt | Joris Nieuwenhuis | Yan Gras |
2019 | Tom Pidcock | Eli Iserbyt | Antoine Benoist |
2020 | Ryan Kamp | Kevin Kuhn | Mees Hendrikx |
2021 | Pim Ronhaar | Ryan Kamp | Timo Kielich |
2022 | Joran Wyseure | Emiel Verstrynge | Thibau Nys |
2023 | Thibau Nys | Tibor Del Grosso | Witse Meeussen |
2024 | Tibor Del Grosso | Emiel Verstrynge | Jente Michels |
Medaller
Posició | País | Or | Plata | Bronze | Total |
---|---|---|---|---|---|
1 | Bèlgica | 13 | 15 | 8 | 36 |
2 | Països Baixos | 9 | 5 | 6 | 20 |
3 | Txèquia | 2 | 3 | 6 | 11 |
4 | França | 2 | 1 | 4 | 7 |
5 | Alemanya | 1 | 1 | 0 | 2 |
6 | Itàlia | 1 | 0 | 1 | 2 |
7 | Regne Unit | 1 | 0 | 0 | 1 |
8 | Suïssa | 0 | 2 | 1 | 3 |
9 | Polònia | 0 | 1 | 2 | 3 |
10 | Espanya | 0 | 1 | 0 | 1 |
11 | Estats Units | 0 | 0 | 1 | 1 |
Notes
- ↑ Arnaud Jouffroy, inicialment tercer en la cursa, va ser declarat guanyador després de la desqualificació per dopatge dels germans polonesos Paweł i Kacper Szczepaniak.
Enllaços externs
- Palmarès a memoire-du-cyclisme.eu
- Palmarès a cyclebase.nl
- Web de l'UCI