Cangurs

Infotaula de nom comúCangur
Nom comú sense valor taxonòmic
Cangur vermell
Organismes amb aquest nom
Dins la família Macropodidae:
  • dins el gènere Macropus
    • M. antilopinus
    • M. bernardus
    • M. fuliginosus
    • M. giganteus
    • M. robustus
    • M. rufus

Els cangurs o cangurús[1] són marsupials que habiten Austràlia.

Un cangur és qualsevol dels grans macròpodes (el grup de marsupials que inclou també els ualabis i els cangurs arborícoles, amb 45 espècies en total). El terme cangur és a vegades utilitzat en un sentit més ample per a referir-se a tots els membres de la família dels macròpodes.

Els cangurs tenen grans i poderoses potes posteriors, peus grossos dissenyats per a botar, una cua llarga i musculosa per a mantenir l'equilibri i un cap xicotet. Els cangurs són herbívors i s'alimenten de pastures i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars; usualment, passen el dia en quietud i s'alimenten durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament. Popularment, els cangurs són coneguts com l'animal més representatiu d'Austràlia. Com a tal, és molt comú trobar cangurs com a joguines i records del continent.

Un parell de cangurs

Terminologia

En català, cangur és l'única forma normativa que apareix al DIEC i la preferent al GDLC i a la GEC,[2] per bé que és un calc del castellà considerat impropi i criticat per diversos lingüistes. Aquests lingüistes defensen la forma cangurú, que és l'adaptació directa al català de la forma anglesa, tal com han fet totes llengües romàniques.[a] [b] [c][d].

En castellà canguro és una mala lectura o pronunciació de l'anglès kangaroo, en què oo es pronuncia U, i hi recau l'accent tònic. El català ha seguit servilment l'error castellana, fent un cangur (llevant la -o final típica del castellà), en comptes de cangurú.[3][4]

El mot anglès kangaroo prové del mot gangurru en la llengua guguyimidjir, parlada al nord-est d'Austràlia i que es refereix concretament a la subespècie del cangur gris.[5] Aquest nom fou recollit per la primera vegada amb les formes kangooroo o kanguru el 4 d'agost del 1770, per James Cook a la vora del riu Endeavour, on ara hi ha Cooktown (Queensland), quan el seu vaixell HM Bark Endeavour va estar varat durant prop de set setmanes per tal de reparar els danys soferts a la Gran Barrera de corall.[6]

Un mite molt estès sobre l'origen del mot anglès kangaroo és que equivaldria a la frase en llengua australiana que voldria dir 'no us entenc' (en anglès, I don't understand you).[7] Segons aquesta llegenda urbana, Cook i el naturalista sir Joseph Banks exploraven una regió d'Austràlia quan van trobar-se amb aquest sorprenent animal desconegut per ells. Van demanar a un aborigen com es deia i aquest va respondre kangaroo, suposadament amb el sentit de 'No us entenc', però que Cook hauria pres pel nom de la bèstia. El mite del cangur fou desmentit, però, a la dècada de 1970, pel lingüista John B. Haviland, quan estudiava el poble guguyimidjir a Queensland,[8] si bé encara n'hi ha que hi creuen al dia d'avui.

Salt

Els cangurs són els únics animals grossos que es desplacen fent salts. Els salts, que fan impulsant-se amb les dues cames a la vegada, són un mètode de locomoció ràpid i econòmic. La velocitat còmoda d'un cangur vermell és d'uns 20-25 km/h, però pot arribar a 70 km/h en distàncies curtes.

A causa de la llargada dels seus peus, el cangur no pot caminar correctament i per a desplaçar-se a velocitats baixes utilitza la cua com a trípode; així, pot moure els peus d'una passa cap endavant.

Notes

  1. Gabriel Bibiloni, Carles Castellanos, Lluís Marquet en el «El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana»: Són exemples de neologismes creats per un procés més o menys intens de calc de l'espanyol mots com ara: formigó, cotxe, cangur, billar, condó…
  2. Joan Sales en el «Pròleg de l'editor» de l'obra de Coromines titulada Lleures i converses d'un filòleg (1971): Aprofito l'ocasió per assenyalar així mateix als nostres doctes acadèmics que la forma cangur per designar el famós marsupial d'Austràlia és impròpia, només explicable per aquella repugnància infundada enfront de les terminacions en –o (pronunciada –u en català oriental) de què s'ha parlat abans. El mot australià indígena, transcrit pels anglesos kangooroo i pels francesos cangourou, ha de donar en català cangurú, que precisament és tal com d'una manera ben espontània ja ho diu tothom.
  3. Gabriel Bibiloni en l'entrevista http://www.vilaweb.cat/noticia/4217739/20141103/gabriel-bibiloni-nomes-tenir-llengua-oficial-catala.html diu És un hispanisme per ultracorrecció. Procedeix de l'anglès antic 'kangooroo' (pronunciat 'kangurú'). I passa així a les altres llengües europees. Però l'espanyol no fa 'cangurú', sinó 'canguro' i el català fa una conversió simple, com una regla de tres: quan l'espanyol tingui un mot acabat en o, hi llevam aquesta o i ja tenim la paraula catalana (com 'disc', 'barat'...). 'Cangur' és una forma que mai no hauríem generat en una situació de no-interferència lingüística. Hauríem fet 'cangurú' com fan les altres llengües. Això ho va dir Joan Coromines, però el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans només registra la forma anòmala 'cangur'.
  4. Joan Coromines també : CANGUR o canguru, de l'angl. antiquat kangooroo (pron. kœngurú, avui kangaroo), d'una llengua indígena australiana (en català potser hauria valgut més mantenir la forma canguru o cangurú, LleuresC, 20n, (DECAT, II, 475a58-b1)

Referències

  1. «GDLC». Enciclopèdia catalana.
  2. «Cangurs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. por cierto que lo del canguro es una cosa bastante curiosa. Su nombre es uno de los casos en que el idioma español se deja acomplejar por otros. Los primeros europeos que vieron canguros fueron españoles y les preguntaron a los aborígenes australianos cómo se llamaba aquellos animales y les contestaron “kangarú”. Los españoles lo escribían así. Cuando nos cruzamos con los ingleses nos preguntaron como se llamaba ese animal que daba saltos por Australia y los españoles contestaron “kangarú”. Debieron hacerlo de palabra porque inmediatamente los ingleses lo transcribieron por “kanguroo”. Nosotros nos acomplejamos y al verlo escrito a los ingleses dijimos canguro., La Zoología y el Diccionario: una simbiosis deseable, Fernando Pardos, in Col·loqui sobre els noms comuns dels animals, Barcelona 1, 2 i 3 de desembre de 1998 http://www.bcn.cat/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut6894.pdf
  4. El 1840 trobem cangorú a Nociones elementales de la naturaleza y de la industria humana, Vol. 1, de Johann Amos Comenius https://books.google.ga/books?id=sixDAQAAMAAJ&pg=PA135&lpg=PA135&dq=%22cangor%C3%BA%22&source=bl&ots=x28FmnGm-l&sig=ACfU3U2dbP4q2lvcvgqymiqDnXpAzsimqA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwidkLmTgobpAhVLAGMBHZoDBHsQ6AEwAHoECAcQAQ#v=onepage&q=%22cangor%C3%BA%22&f=false
  5. «Etymology of mammal names in English | A natural history of Britain» (en anglès americà). [Consulta: 25 novembre 2021].
  6. «Kangaroo - Captain Cook's Journal». Project Gutenberg. [Consulta: 31 desembre 2006].
  7. Evan Morris. «Believe it or nuts (the word "kangaroo")». The Word Detective, 1999.
  8. Haviland, John B. «A last look at Cook's Guugu-Yimidhirr wordlist». Oceania, 44, 3, 1974, pàg. 216–232. Arxivat de l'original el 2012-03-27 [Consulta: 13 abril 2008].

Bibliografia

  • Dawson, Terence J. 1995. Kangaroos: Biology of the Largest Marsupials. Cornell University Press, Ithaca, Nova York. Segona impressió: 1998. ISBN 0-8014-8262-3.
  • Flannery, Timothy Fridtjof et al. 1996. Tree Kangaroos: A Curious Natural History. Reed Books, Melbourne. ISBN 0-7301-0492-3.
  • Underhill D (1993) Australia's Dangerous Creatures, Reader's Digest, Sydney, Nova Gal·les del Sud, ISBN 0-86438-018-6.
  • Weldon, Kevin. 1985. The Kangaroo.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
  • El "Kangaroo Genome Project" Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine. en la Universitat Nacional d'Austràlia.
  • Skippy Size Me, 2004, ABC, informe sobre la indústria del cangur.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de diprotodonts
Regne Animalia · Embrancament Chordata · Classe Mammalia · Infraclasse Metatheria
Subordre Vombatiformes
Phascolarctidae
Coala (P. cinereus)
Vombatidae
Uombat comú (V. ursinus)
Uombat de musell pelut meridional (L. latifrons) · Uombat de musell pelut septentrional (L. krefftii)
Subordre Phalangeriformes (continua més avall)
Phalangeridae
Cuscús gros de les illes Talaud (A. melanotis) · Cuscús gros de Sulawesi (A. ursinus)
P. alexandrae · Cuscús de muntanya (P. carmelitae) · Cuscús terrestre de les illes Aru (P. gymnotis) · Cuscús comú oriental (P. intercastellanus) · Cuscús de l'illa Woodlark (P. lullulae) · P. matabiru · Cuscús de Telefomin (P. matanim) · Cuscús comú meridional (P. mimicus) · Cuscús comú septentrional (P. orientalis) · Cuscús de les Moluques (P. ornatus) · Cuscús de Rothschild (P. rothschildi) · Cuscús sedós (P. sericeus) · Cuscús de Stein (P. vestitus)
S. kraemeri · Cuscús tacat (S. maculatus) · Cuscús tacat de l'illa Waigeo (S. papuensis) · Cuscús roig-i-negre (S. rufoniger) · S. wilsoni
Cuscús petit de Sulawesi (S. celebensis) · Cuscús de les illes Banggai (S. pelengensis)
Pòssum septentrional (T. arnhemensis) · Pòssum de muntanya (T. caninus) · Pòssum de Cunningham (T. cunninghami) · Pòssum de Johnston (T. johnstonii) · Pòssum comú (T. vulpecula)
Pòssum de cua escatosa (W. squamicaudata)
Burramyidae
Pòssum pigmeu de muntanya (B. parvus)
Pòssum pigmeu cuallarg (C. caudatus) · Pòssum pigmeu occidental (C. concinnus) · Pòssum pigmeu petit (C. lepidus) · Pòssum pigmeu oriental (C. nanus)
Subordre Phalangeriformes (continua més amunt)
Tarsipedidae
Pòssum de la mel (T. rostratus)
Petauridae
Pòssum cuagròs (D. megalura) · Pòssum de dits llargs (D. palpator) · Pòssum ratllat de l'illa Fergusson (D. tatei) · Pòssum ratllat comú (D. trivirgata)
Pòssum de Leadbeater (G. leadbeateri)
Petaure d'Abid (P. abidi) · Petaure de ventre groc (P. australis) · Petaure de l'illa Biak (P. biacensis) · Petaure del sucre (P. breviceps) · Petaure gràcil (P. gracilis) · Petaure esquirol (P. norfolcensis)
Pseudocheiridae
Uta lemuroide (H. lemuroides)
Petaure gegant central (P. armillatus) · Petaure gegant septentrional (P. minor) · Petaure gegant meridional (P. volans)
Uta rupestre (P. dahli)
Uta comú (P. peregrinus)
Uta de plana (P. canescens) · Uta de Carol (P. caroli) · Uta cendrós (P. cinereus) · Uta de Forbes (P. forbesi) · Uta del riu Herbert (P. herbertensis) · Uta emmascarat (P. larvatus) · Uta pigmeu (P. mayeri) · Uta de Schlegel (P. schlegeli)
Uta d'Albertis (P. albertisii) · Uta verdós (P. archeri) · Uta oriental (P. corinnae) · Uta coronat (P. coronatus) · Uta vermellós (P. cupreus)
Acrobatidae
Pòssum pigmeu de De Vis (A. frontalis) · Pòssum pigmeu acròbata (A. pygmaeus)
Pòssum pigmeu de cua de ploma (D. pennatus)
Subordre Macropodiformes (continua més avall)
Ualabi llebre de bandes (L. fasciatus)
Cangur arborícola grisenc (D. inustus) · Cangur arborícola de Lumholtz (D. lumholtzi) · Cangur arborícola de Bennett (D. bennettianus) · Cangur arborícola negre (D. ursinus) · Cangur arborícola de Matschie (D. matschiei) · Cangur arborícola unicolor (D. dorianus) · Cangur arborícola de Goodfellow (D. goodfellowi) · D. mayri · D. notatus · Cangur arborícola de plana (D. spadix) · D. pulcherrimus · Cangur arborícola de Seri (D. stellarum) · Cangur arborícola dingiso (D. mbaiso) · D. scottae
Ualabi boscà comú (D. muelleri) · Ualabi boscà gros (D. hageni) · Ualabi boscà negre (D. atrata) · Ualabi boscà gris (D. luctuosa)
Ualabi boscà petit (D. vanheurni) · Ualabi boscà de Macleay (D. macleayi)
Ualabi llebre d'ulleres (L. conspicillatus) · Ualabi llebre occidental (L. hirsutus)
Subgènere Macropus: Cangur gris occidental (M. fuliginosus) · Cangur gris oriental (M. giganteus)
Ualabi àgil (N. agilis) · Ualabi de ratlla negra (N. dorsalis) · Ualabi tammar (N. eugenii) · Ualabi de cua de pinzell (N. irma) · Ualabi de Parma (M. parma) · Ualabi de Parry (N. parryi) · Ualabi de coll vermell (N. rufogriseus)
Cangur antílop (O. antilopinus) · Cangur negre (O. bernardus) · Cangur oriental (O. robustus) · Cangur vermell (O. rufus)
Ualabi de cua ungulada de brides (O. fraenata) · Ualabi de cua ungulada septentrional (O. unguifera)
Grup d'espècies P. brachyotis: Ualabi rupestre d'orelles curtes (P. brachyotis) · Ualabi rupestre de Burbidge (P. burbidgei) · Ualabi rupestre petit (P. concinna)
Grup d'espècies P. xanthopus: Ualabi rupestre de Prosèrpina (P. persephone) · Ualabi rupestre de Rothschild (P. rothschildi) · Ualabi rupestre de cua anellada (P. xanthopus)
Grup d'espècies P. lateralis/penicillata: Ualabi rupestre de l'illa Great Palm (P. assimilis) · Ualabi rupestre del Cap York (P. coenensis) · Ualabi rupestre de Godman (P. godmani) · Ualabi rupestre de Herbert (P. herberti) · Ualabi rupestre desguarnit (P. inornata) · Ualabi rupestre de peus negres (P. lateralis) · Ualabi rupestre de Mareeba (P. mareeba) · Ualabi rupestre de cua de pinzell (P. penicillata) · Ualabi rupestre de coll porpra (P. purpureicollis) · Ualabi rupestre del mont Claro (P. sharmani)
Quoca (S. brachyurus)
Ualabi de panxa vermella (T. billardierii) · Ualabi de Brown (T. browni) · Ualabi de Brun (T. brunii) · Ualabi de Calaby (T. calabyi) · Ualabi de muntanya (T. lanatus) · Ualabi de potes vermelles (T. stigmatica) · Ualabi de clatell vermell (T. thetis)
Ualabi cuanegre (W. bicolor)
Subordre Macropodiformes (continua més amunt)
Potoroidae
Cangur rata vermellós (A. rufescens)
Cangur rata de Tasmània (B. gaimardi) · Cangur rata de Lesueur (B. lesueur) · Cangur rata de cua d'escombra (B. penicillata) · Cangur rata septentrional (B. tropica)
Cangur rata de peus llargs (P. longipes) · Cangur rata de musell llarg (P. tridactylus) · Cangur rata de Gilbert (P. gilbertii)
Hypsiprymnodontidae
Cangur rata mesquer (H. moschatus)
Registres d'autoritat
Bases d'informació