Cantó de Posavina
  | |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Bòsnia i Hercegovina | ||||
| Entitat territorial administrativa | Federació de Bòsnia i Hercegovina  | ||||
| Capital | Orašje (en)  | ||||
| Municipi | 3 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 48.089 (2013) (147,97 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 325 km² | ||||
| Altitud | 84 m | ||||
| ISO 3166-2 | BA-02 | ||||
El cantó de Posavina és un cantó de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. És el cantó més petit, amb una àrea de només 325 km² (el 50% més gran que el districte de Brčko) poblat per 43,588 persones (2003), 73% d'ells croats. El cantó es divideix en els municipis de Domaljevac, Odžak, Orašje.
El cantó està vora la frontera amb Croàcia i vora el riu Sava amb la qual forma la frontera natural entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Posavina és una regió que inclou altres parts de Bòsnia i Hercegovina i parts de Croàcia. A causa d'això, aquest cantó sovint és anomenat Bosanska Posavina (Posavina Bosniana) i és l'única part del nord de Bòsnia vora la frontera amb Croàcia que pertany a la Federació. La resta del nord de Bòsnia vora el riu Sava i vora la frontera forma el districte de Brčko i la República Srpska. El districte de Brčko talla la República Srpska en 2 parts.
La capital és Orašje (3,400 residents). HNK Orašje, el club de futbol local guanyà la lliga de Bòsnia i Hercegovina.
Població
El 2003 la població del cantó sumava 43.558 persones, incloses:
- Croats: 36,049 (82,8%)
- Bosnians: 6,360 (14,6%)
- Serbis: 728 (1,8%)
- altres: 367 (0,8%)
Geografia
La posició del cantó de Posavina vora el riu Sava és un bon lloc per a l'agricultura, ja que és una planura i no hi ha muntanyes. El riu Sava travessa Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia. A Bòsnia i Hercegovina travessa la frontera nord i fa de frontera natural entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia.
Posavina vol dir al llarg del Sava en les parles locals. El riu Sava és el riu més llarg navegable a Bòsnia i Hercegovina. Molts dels queviures produïts a Bòsnia i Hercegovina i a Croàcia provenen d'aquesta regió, no sols de la Posavina bosniana sinó de la resta de terres fèrtils als marges del riu Sava.
(I) Una-Sana · (II) Posavina · (III) Tuzla · (IV) Zenica-Doboj · (V) Podrinje Bosnià · (VI) Bòsnia Central · (VII) Hercegovina-Neretva · (VIII) Hercegovina Occidental · (IX) Sarajevo · (X) Herceg-Bòsnia |
 | |||||||
| |||||||
| |||||||
| |||||||
