Cap Dejniov

Infotaula de geografia físicaCap Dejniov
Imatge
TipusCap i promontori Modifica el valor a Wikidata
EpònimSemion Dejniov Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTxukotka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 66° 04′ 45″ N, 169° 39′ 07″ O / 66.079166666667°N,169.65194444444°O / 66.079166666667; -169.65194444444
Banyat perestret de Bering Modifica el valor a Wikidata

El cap Dejniov o Dejniova (rus: мыс Дежнёва) és un cap localitzat en la costa àrtica de Sibèria que és el punt més oriental d'Àsia.

Administrativament, pertany al Districte autònom de Txukotka de la Federació de Rússia.

Geografia

El cap Dejniov està localitzat a la península de Txukotka, entre la mar de Bering i la mar dels Txuktxis, a 82 km del cap Príncep de Gal·les a la península de Seward, Alaska, a l'altre costat de l'estret de Bering (les illes Diomedes i Fairway Rock estan localitzades a la part central).

El cap és la punta oriental de promontori alt i rocós, localitzat a uns 20 quilòmetres de Uelén, al nord, fins al cap de Pe'ek, al sud, connectada al continent per una llengua de terres baixes esquitxada de pantans i llacs poc profunds. Aquesta terra és tan baixa, que en la distància des de l'oest, el cap apareix gairebé com una illa. En la publicació de 1909 de l'Oficina Hidrogràfica dels EUA, Asiatic Pilot, apareix una altitud de 768 m, i en la carta marina de 2000 de l'US Office of Coast Survey mostra el pic més alt a 804 m.

La distància al cap Baba, a l'extrem occident d'Anatòlia (Turquia) és de 10.050 km, i constitueix la major dimensió del continent asiàtic.

Història

En 1898, el cap va ser rebatejat oficialment com a cap Dejniov, en substitució del nom amb què l'havia batejat el capità James Cook, East Cape ("cap de l'Est"). Es va nomenar en reconeixement a el navegant rus Semion Dejniov (1605-1672), que va ser el primer europeu que el detectà el 1648, en una travessia al llarg de la costa nord d'Àsia. Va descobrir el que llavors va ser dit estret d'Anian entre Àsia i Alaska, provant així que tots dos continents no estaven connectats. Va seguir el litoral i va doblegar la península de Txukotka. En els seus informes Dejniov va donar la descripció d'aquest llegendari «Promontori Tabin», l'existència va ser intuïda pels geògrafs antics. Dejniov també va descriure dues illes dels nadius txuktxis («zubatikh d'Ostrova»), ara conegudes com les illes Diomedes. Va recollir dades etnogràfiques interessants sobre els nadius txuktxis, que adornaven el seu llavi inferior amb trossos d'ullals o d'ossos de balena. El port d'arribada de l'expedició de Dejniov és desconegut. Hi ha un gran monument a Dejniov a la costa.

Caps i illes de l'estret de Bering, tal com es veuen des d'un punt a 25 milles a sud de les illes Diomedes. El cap Dejniov està a l'extrem esquerre.

El cap Dejniov va ser un centre per al comerç entre baleners i comerciants de pells nord-americans (i altres) i nadius yupik i txuktxis, a finals de segle xix i principis del segle xx. En els primers anys, els vaixells arribaven a Uelén per comerciar amb les pells produïdes al llarg de la costa àrtica. Posteriorment, es van establir estacions comercials en Uelén i Deixnevo (noms txuktxis, Keniskun, en yupik, Kaniskak). Fonts de l'època a vegades parlen d'un poble anomenat Emma-Town. Encara que aquest nom pot derivar de la propera vila yupik Enmitahin (en txuktxi, «fi dels penya-segats») el nom sembla referir-se a Keniskun (on estaven els comerciants) o potser a tots dos pobles junts. Dels quatre pobles històrics que hi havia sobre el propi fi, només Uelén segueix estant habitat. La històrica llogaret yupik de Naukan, a la costa sud-est de el cap, va ser evacuada en 1958, sent la majoria dels ocupants traslladats a Nunyamo, prop de la badia de Sant Llorenç.

Referències

  • Bartlett, Robert A. and Hale, Ralph T.. The last voyage of the Karluk : flagship of Vilhjalmar Stefansson's Canadian Arctic Expedition of 1913-16. McClelland, Toronto, 1916. .
  • Bockstoce, John R. (2009) Furs and Frontiers in the Far North: The Contest Among Native and Foreign Nations for the Bering Strait Fur Trade The Lamar Series in Western History, Yale University Press, ISBN 0-300-14921-2, ISBN 978-0-300-14921-0
  • Cochran, C.S. (1915). "Report of northern cruise, Coast Guard cutter Bear". Annual report of the United States Coast Guard: 82, Washington: Government Printing Office 
  • Crow, John, Anastasia Yarzuktina, and Oksana Kolomiets "American traders and the native people of Chukotka in the early 20th Century" 2010 International Conference on Russian America, Sitka, AK August 18–22.
  • Fisher, Raymond H. (ed) (1981) The Voyage of Semen Dezhnev in 1648: Bering's precursor, with selected documents. Hakluyt Society, London.
  • Hodge, Frederick Webb (1912) Handbook of American Indians North of Mexico: A-M Volume 30 of Bulletin (Smithsonian Institution. Bureau of American Ethnology). Part 1 of Handbook of American Indians North of Mexico. (Hodge placed Enmitahin north of East Cape, contrary to the location on the USCGS chart. He reports 48 residents in 8 houses, c. 1895, citing Bogoras).
  • Krauss, Michael E. (2005) Eskimo languages in Asia, 1791 on, and the Wrangel Island-Point Hope connection Études/Inuit/Studies, vol. 29 (1-2), 2005, pp 163–185.
  • Krupnik, Igor and Mikhail Chlenov (2007). "The end of 'Eskimo land': Yupik relocation in Chukotka, 1958-1959" Études/Inuit/Studies 31 (1-2) pp 59–81.
  • Office of Coast Survey. «Bering Sea nautical charts». Historical map and chart project. Office of Coast Survey, NOAA, USA.. Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: 7 desembre 2019]. Query Bering; select preview for year wanted. Click desired location to enlarge and center.
  • Petit Fute. Chukotka. Avant Garde, Moscow, 2006. ISBN 5863942584, ISBN 978-5-86394-258-2. 
  • Rasmussen, Knud. Across Arctic America: Narrative of the Fifth Thule Expedition. New York: G. P. Putnam's Sons, 1927. Scanned, illustrated, at Internet Archive.
  • Scull, Edward Marshall. Hunting in the Arctic and Alaska. John C. Winston co, 1914. 
  • United States Hydrographic Office (1909). Asiatic pilot, Volume 1. Issues 122-126; Issue 162 of H.O. pub. Gov. Printing Off., Washington.

Enllaços externs

  • El cap Dejniov, a l'est de Uelén, mostra un umiak de txuktxi que sortia en direcció al vapor Corwin
  • Vista de Uelén el estiu del 1907.
  • Oficina comercial a Dejniov, finals dels anys vint