Carles Capdevila i Recasens

Aquest article tracta sobre l'actor i escriptor català. Vegeu-ne altres significats a «Carles Capdevila».
Infotaula de personaCarles Capdevila i Recasens

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, crític d'art, actor, traductor, pintor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEmília Baró i Sanz Modifica el valor a Wikidata

Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879 - Barcelona, 30 de gener de 1937) fou un escriptor, actor, pintor, traductor, crític d'art i periodista català.[1][2]

Biografia

Capdevila va néixer l'any 1879 a Barcelona i es casà anys després amb l'actriu Emília Baró. A nivell periodístic, fou redactor en cap (1922) i director (1929-1937) de La Publicitat i publicà obres teatrals així com s'assajos de figures rellevants de la cultura catalana. També feu nombroses traduccions al català d'obres de teatre d'autors com Sòfocles, Shakespeare o Shaw, i la traducció de la novel·la Guerra i pau, de Lev Tolstoi (1928). Sobre els escenaris actuà al Teatre Romea i feu de director al Teatre Novetats de Barcelona. Anys més tard, el 1936, fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia. Morí l'any 1937 a la seva ciutat natal.[1]

Va ser militant d'Acció Catalana i, en temes teatrals, va col·laborar al Mirador, el setmanari vinculat al partit.[3]

Va morir per una grip derivada en bronco-pneumònia quan tot just havia fet cinquanta-vuit anys.[4][5]

Obres escrites

Teatre

  • La veritat sense contemplacions (1922)

Traduccions teatrals

  • La festa dels reis o lo que vulgueu, original de William Shakespeare (1907)
  • El barber de Sevilla, original de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais (1908)
  • L'assumpció d'Hannele Mattern, original de Gerhart Hauptmann (1908)
  • Èdip rei, original de Sòfocles. Traducció en col·laboració de J. Pahissa, E. i J. Ors i Xavier Viura.
  • L'intrús, original de Tristan Bernard (1911)
  • L'amor vetlla, original de Robert de Flers, Emmauel Aréne i Gaston Armand de Caillavet (1911)
  • Stevenson, l'hoste milionari, original de Loránd Orbok (1918)
  • El cavaller de Seintgal, original de Loránd Orbok (1919)
  • El claustre, original d'Émile Verhaeren (1919)
  • El germà del mestre, original de Loránd Orbok (1920)
  • Els retrucs de l'amor, original de Charles-Maurice Hennequin i Albin Valabrègue (1920)
  • Jugada suprema, original d'Ernest Didring (1921)
  • El deixeble del diable, original de George Bernard Shaw (1925)
  • Santa Joana, original de George Bernard Shaw (1927)
  • L'home i les armes, original de George Bernard Shaw (1934)

Assaig

  • Santiago Rusiñol (1925)
  • Joaquim Mir (1931)
  • Àngel Guimerà (1938)

Referències

  1. 1,0 1,1 «Carles Capdevila i Recasens». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Carles Capdevila» (en castellà). RamonBrugueras.com. Arxivat de l'original el 2022-02-19. [Consulta: 9 setembre 2012].
  3. Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Proa. ISBN 84-8256-855-8. 
  4. Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 176. ISBN 84-8256-855-8. 
  5. «Carles Capdevila, ha mort!». La Humanitat, 30-01-1937, pàg. 3.

Enllaços externs

Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)