Carlos Acosta

Infotaula de personaCarlos Acosta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1973 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarí de ballet Modifica el valor a Wikidata
OcupadorThe Royal Ballet Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1990Premi de Lausanne  (Gold Medal (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic
  •  National Dance Awards (en) Tradueix
  •  Premi Coronació de la Reina Elisabet II Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0010169 TMDB.org: 1054298
Discogs: 5215047 Modifica el valor a Wikidata

Carlos Acosta, CBE (l'Havana, 2 de juny de 1973) és un ballarí, actor, escriptor i coreògraf cubà, distingit amb el títol de comanador de l'Ordre de l'Imperi Britànic.[1]

Biografia

Acosta va estudiar ballet a l'Escola Nacional de Ballet de Cuba en la que va tenir professors que el van influir com Ramona de Saá. Al juny de 1991 es va llicenciar amb màximes qualificacions i va rebre una medalla d'or.

Ha ballat amb nombroses companyies, entre elles l'English National Ballet, el Ballet Nacional de Cuba, el Ballet de Houston i l'American Ballet Theatre. Ha estat un membre permanent del Royal Ballet de Londres des de 1998 i en 2003 va ser promogut a principal ballarí convidat, una posició que va reduir el seu compromís amb la companyia, permetent-li concentrar-se en una creixent agenda d'aparicions internacionals com a convidat i tours.[2]

En 2014 va rebre de la reina Isabel II d'Anglaterra la medalla de Comanador de l'Excel·lentíssima Orde de l'Imperi Britànic (CBE).

A l'any següent es va retirar del Royal Ballet i des de llavors, mantenint una intensa agenda de presentacions, "s'ha dedicat a impulsar la seva fundació en suport a joves talents, a potenciar la seva acadèmia" i el seu cos de ball, Acosta Danza, amb seu a Cuba.[3][4]

Està casat i pare de tres filles.[3]

Companyies

De 1989 a 1991 Carlos va actuar en diverses companyies incloses la Compagnia Teatre Nuovo di Torino a Itàlia, on va ballar al costat de Luciana Savignano, i la companyia del Teatro Teresa Carreño de Caracas, Veneçuela.

English National Ballet

Per invitació d'Ivan Nagy, Carlos va ballar en la temporada 1991/92 amb l'English National Ballet a Londres les Danses polovtsianes de l'òpera El príncep Ígor; Ventafocs, amb Eva Evdokímova i Ludmila Semenyaka; L'espectre de la rosa, Les Sylphides i com a Príncep en El Trencanous amb coreografia de Ben Stevenson.

Ballet Nacional de Cuba

El 1992 i 1993 va ser membre del Ballet Nacional de Cuba sota la directora Alicia Alonso, arribant a ser primer ballarí el 1994. A l'octubre de 1993 i setembre de 1994 va ser de gira amb la companyia a Madrid, Espanya, on va ballar en els papers d' Albrecht a Giselle, Basilio a Don Quixote i Siegfried en El llac dels cignes.

Houston Ballet

El novembre de 1993 va ser convidat per Ben Stevenson, director artístic del Ballet de Houston per a ser primer ballarí; va debutar en la companyia com el Príncep en El Trencanous. Entre els papers que van seguir cal esmentar, entre altres:

Royal Ballet

En 1992 Carlos va ballar en Royal Ballet, Covent Garden, sota la direcció de Carlos Christ. Alguns dels papers que va representar van ser:

Va arribar a ser principal ballarí convidat d'aquesta companyia, de la qual es va retirar en 2015.[3]

Premis

  • Medalla d'Or del Prix de Lausanne (1990).
  • Gran Premi de la 4a biennal Concurs Internacional de Dansa de Paris (1990).
  • Premi Vignale Dansa a Itàlia (1990).
  • Premi Frédéric Chopin, atorgat per la Corporació Artística Polonesa (1990).
  • Premi al Mèrit en la Competició de Joves Talents, Positano, Itàlia (1991).
  • Premi Osimodanza, Itàlia (1991).
  • Gran Premi per la Unió d'Escriptors i Artistes de Cuba (1991).
  • Premi de Dansa de la Fundació Princesa Grace, Estats Units (1995).
  • Nominat a un Premi Laurence Olivier (2004).
  • Premi Laurence Olivier (2006).

Filmografia

Llibres

  • 2007: Sin mirar atrás (No Way Home), autobiografia.
  • 2013: Pata de puerco (Pig's Foot), novel·la.

Referències

  1. ↑ La leyenda de Carlos Acosta, de un barrio marginal de Cuba El País, 24 d'abril de 2018
  2. ↑ Carlos Acosta es condecorado por la Real Academia de la Danza de Reino Unido. Cubadebate, 17 d'octubre de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Maureen Lennon Zaninovic. «Santiago a Mil confirma a Carlos Acosta y una original adaptación de Aristófanes», Artes y Letras d' El Mercurio, 22.9.2019; acceso 20.10.2019
  4. ↑ Nombran a Carlos Acosta miembro de la Junta de Gobernadores del Royal Ballet School. Granma, 17 de juliol de 2020.
  • Asya Verzhbinsky (photo credits)

Enllaços externs

  • Página personal
  • Entrevista a The Telegraph
Registres d'autoritat