Carruca
Carruca va ser un carruatge que no s'esmenta abans de l'època imperial. El primer que en va parlar va ser Plini el Vell.[1]
Tenia quatre rodes, com la reda, i era usat pels viatges.[2] Es diu que Neró va viatjar en més de mil carrucae.[3] Era usat per persones distingides, com el carpentum, i sovint estava cobert de plaques de bronze, plata i fins i tot or. Alexandre Sever va concedir el dret d'ús de la carruca als senadors. Marcial diu que una aurea carruca tenia el mateix cost que una granja.[4][5][6][7][8] Eren estirades per mules (mulae carrucariae). El terme va patir un canvi de significat a durant l'edat medieval passant de designar, en el seu significat clàssic, un carruatge a un tipus d'arada.[2][9]
Vegeu també
- Carrosser
Referències
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXIII, 140
- ↑ 2,0 2,1 Rivers, Theodore John «The Meaning of ‘carruca’ in the ‘Leges Barbarorum’» (en anglès). Traditio, 40, 1984/ed, pàg. 297–300. DOI: 10.1017/S0362152900003950. ISSN: 0362-1529.
- ↑ Penelope Chicago. Carruca.
- ↑ «Romae Vitam. Roman Carriages». Arxivat de l'original el 2017-02-26. [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ Samuel Pitiscus; Barral Dictionnaire des antiquités romaines, ou explication des cérémonies... sacrées et profanes... communes aux grecs et romains. Delalain, 1765, p. 277–.
- ↑ Conservacion de monarquías ... Quinta edicion, 1805, p. 284–.
- ↑ Pline l'Ancien; Poinsinet de Sivry Histoire naturelle de Pline traduite en françois, avec le texte latin rétabli d'après les meilleures leçons manuscrites ; accompagnée de Notes critiques pour l'éclaircissement du texte, et d'Observations sur les connoissances des anciens comparées avec les découvertes des modernes. Tome Premier-Douzième [par Louis Poinsinet de Sivry. A. G. Meusnier de Querlon, J. E. Guettard et autres]. chez la Veuve Desaint, 1772, p. 468–.
- ↑ Encyclopédie méthodique. Antiquités, mythologie, diplomatique des chartres et chronologie: Tome premier. Chez Panckoucke, Libraire, hôtel de Thou, rue des Poitevins, 1786, p. 671–.
- ↑ «Arada». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 agost 2021].
Cavalls, èquids i temes hípics | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ciència hípica |  | ||||||
| Esports eqüestres | Apene · Doma clàssica · Doma menorquina · Circ Màxim · Circ romà · Cursa de cavalls · Cursa de carros · Cursa de trotadors · Hípica als Jocs Olímpics · Hipòdrom · Kalpe · Jocs circenses · Keles · Escola Espanyola de Viena · Salt a cavall · Sínoris · Polo · Bàsquet a cavall · Rodeo · Pato · Tir i arrossegament · Picaria | ||||||
| Vehicles tirats per cavalls | |||||||
| Arts i oficis lligats als cavalls | Rambler · Catafracta · Auriga · Baster · Frener · Companys d'Alexandre el Gran · Pony Express · Cavalleria · dragons · Picador de cavalls | ||||||
| Arreus | |||||||
| Races de cavalls, tipus de cavalls i altres èquids |
| ||||||
| Miscel·lània | |||||||
Categoria:Èquids | |||||||
