Casa Rialp

Imatge
DadesTipusCasa Modifica el valor a WikidataArquitecteJoan Rubió i BellvéConstrucció1904 Modifica el valor a WikidataConstrucció1904; 1908-10CaracterístiquesEstil arquitectònicModernismeLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaBarcelona i Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióC. Dominics, 14 - c. Vendrell, 6
Map
 41° 24′ 37″ N, 2° 07′ 59″ E / 41.4103°N,2.1331°E / 41.4103; 2.1331
BCILIdentificadorIPAC: 41177
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41177 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2249 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Rialp és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció

La Casa Rialp està ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, en una illa rectangular delimitada pels carrers Dominics, Melilla, Vendrell i Cister. Es tracta d'un edifici projectat com a residència unifamiliar per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver i construïda l'any 1908.[1]

Aquesta construcció s'aixeca en una parcel·la regular ubicada a la cantonada dels carrers Dominics i Vendrell, i es configura com un edifici aïllat de planta irregular envoltat de jardí. Es tracta d'una construcció volumètricament molt irregular, ja que presenta diversos nivells que conformen un alçat esglaonat. S'organitza a partir d'un cos quadrangular de tres nivells, amb coberta de pavelló, del que surten dos cossos rectangulars més, també de tres nivells, coberts a dues vessants. Aquests elements són ampliats per altres cossos cúbics de diferents alçades. D'aquesta manera, es combinen cossos d'un únic nivell amb altres de dos nivells, coberts amb terrats plans transitables, que proporcionen a l'edifici nombroses terrasses tancades per balustrades. L'element més alt i que caracteritza l'edifici, és la torre mirador poligonal -aixecada sobre la caixa d'escales del cos central - coronada per una agulla piramidal[1]

Pel que fa a les façanes, com es habitual en la plàstica de Rubió i Bellver, es caracteritza per un revestiment amb un paredat comú de pedres irregulars que contrasta amb el maó vist de la planta superior. El maó també és utilitzat en l'emmarcament de les diferents obertures arquitectòniques. Cal destacar la solució de les finestres de la primera planta, amb un joc de petites rajoles de ceràmica vidriada llises de color marró i verdes amb motiu vegetal.[1]

Al menjador es conserven part de les pintures de Joaquim Torres García, mutilades durant les obres realitzades els anys seixanta, quan aquestes obres van fer perdre l'ambient original passant a ser, però, un bon exemple de l'interiorisme d'aquesta època amb dissenys del moment (dels estudis d'arquitectura MBM -Martorell, Bohigas, Mackay-, Coderch i Milà).[1]

Història

L'any 1904 es va fer la redacció del projecte. L'any 1908 es van iniciar les obres. L'any 1910 J. Torres García, que havia col·laborat amb Rubió Bellver i Antoni Gaudí en la restauració de la catedral de Mallorca, va decorar amb pintures el menjador. A la dècada dels seixanta es va remodelar l'edifici i ampliar la planta baixa (Bohigas-Martorell-Mackay, arquitectes).L'any 1989 es van restaurar les pintures (Anna Miquel i Antònia Heredero).[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa Rialp». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].

Enllaços externs

  • «Casa Rialp». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.