Catalina Buzoianu
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 abril 1938 Brăila (Romania) |
| Mort | 3 agost 2019 (81 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional de Teatre i Cinematografia Ion Luca Caragiale de Bucarest (1965–1970) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Titelles |
| Ocupació | directora de teatre, titellaira, director d'òpera |
| Ocupador | Teatre Bulandra de Bucarest (1985–2006) the Little Theatre in Bucharest (en)  (1979–1985)Universitat Nacional de Teatre i Cinematografia Ion Luca Caragiale de Bucarest (1975–) Teatre Nacional Vasile Alecsandri de Iași |
| Família | |
| Cònjuge | Papil Panduru (en) |
 | |
Catalina Buzoianu (Brăila, 13 d'abril de 1938 - 3 d'agost de 2019) va ser una directora escènica, titellaire i pedagoga teatral romanesa.[1]
Llicenciada per l'Institut d'Art Teatral i Cinematogràfic i catedràtica de l'Acadèmia de Cinema i Teatre de Bucarest, hi fundà el Centre d'Investigacions d'Antropologia Teatral (1992). També dirigí a Bucarest el Teatre Mic fins al 1985 i des d'aleshores fins a la seva jubilació, al 2006, el Teatre Bulandra.[1]
Va dirigir una cinquantena d'espectacles d'autors clàssics, com ara Les bacants, d'Eurípides (1959), La Celestina, de Fernando de Rojas (1973), Hedda Gabler (1975), d'Henrik Ibsen, o Romeu i Julieta (1978), de William Shakespeare.
Va presentar en diverses ocasions els seus muntatges al Festival Internacional de Teatre de Sitges: Pescârusul (‘La Gavina’, 1996), d'Anton Txékhov, Pelicanul (‘El Pelicà’, 1997), d'August Strindberg,[2] i Un somni, també de Strindberg.[1][3]
No deixà mai d'interessar-se pel teatre de titelles, en el qual debutà a Baia Mare el 1956. Va treballar diverses vegades al Teatre d'Animació Ţăndărică, en especial amb la seva creació Till Eulenspiegel (1979), una combinació d'actors, màscares i titelles de fils i de diferents tipus.[4]
L'any 1995 fou guardonada amb el premi Sciacca.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Catalina Buzoianu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Benach, Joan Anton «Una excepcional version de El pelicano de Strindberg abre el festival de Sitges». La Vanguardia, 08-06-1997, pàg. 72.
- ↑ Fondevila, Santiago «El festival de Sitges se abre con Büchñer, Ionesco y Strindbe». La Vanguardia, 05-06-1998, pàg. 50.
- ↑ Pepino, Cristian. «Cătălina Buzoianu». World Encyclopedia of Puppetry Art, 09-05-2016. [Consulta: 2 juny 2020].
