Cataloniëstraat

Infotaula de geografia físicaCataloniëstraat
Imatge
TipusCarrer Modifica el valor a Wikidata
EpònimCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 03′ 14″ N, 3° 43′ 22″ E / 51.053758°N,3.722814°E / 51.053758; 3.722814

El carrer Cataloniëstraat, neerlandès per a «carrer de Catalunya», és un carrer curt al centre de la ciutat de Gant a Bèlgica, entre el pont al Leie «Sint-Michielsbrug» i la plaça Émile Braun.[1][2]

Es troba al bressol de la ciutat, prop de la casa de la vila. A l'edat mitjana es deia Cattesteghe (carreró del gat)[2] i era un curt carreró estret amb cases a banda i banda. El 1542 és mencionada com a Catteloegnestrate (pronúncia [catelúnyestrate]). Catteloen es troba en texts en neerlandès medieval (1414) en lloc del modern Catalonië.[3] També és un cognom de la zona, avui extingit.[4] Crespó el tradueix com a «carrer llarg dels gats»,[5] cosa que no és possible en neerlandès gantenc, hauria sigut «Lange Kattestrate», l'adjectiu sempre precedeix el substantiu, i el carrer és més aviat curtet. Al mapa de B.J. Saurel del 1841 est diu Catalognestraat.[6] Com i quan s'ha fet la transició de carrer del gat a carrer de Catalunya no és clar.

En l'època calvinista, al segle xvi es van enderrocar les cases ajuntades a l'església a la façana nord del carrer. Al segle xvii s'hi van tornar a construir cases, per a compensar la inestabilitat de les parets de l'església.[1] Des de mitjan segle xix es va començar a eixamplar el carrer i enderrocar i rectificar el patró sinuós i estret dels carrers medievals. Les cases al costat meridional del carrer van ser modernitzades en l'estil de l'època, amb edificis més aviat banals.[2] Les petites cases enganxades a l'església de Nicolau es van enderrocar de nou a principi del segle xx per a alliberar la vista a l'església.[5]

A les antigues Disset Províncies hi ha encara dos Cataloniëstraat més: un a Lent, un poble de Nijmegen i un a Alkmaar[7] així com un carrer rue de Catalogne a Villers-la-Ville.[5]

Cataloniëstraat (carrer de Catalunya)
  • Església de Nicolau (Sint-Niklaaskerk
    Església de Nicolau (Sint-Niklaaskerk
  • A principi del segle xx abans i després de la destrucció de les cases enganxades a l'església
    A principi del segle xx abans i després de la destrucció de les cases enganxades a l'església
  • Senyal
    Senyal
  • Costat meridional, amb a l'esquerra la Casa dels maçons
    Costat meridional, amb a l'esquerra la Casa dels maçons

Llocs d'interés

  • Església de Sant Nicolau[8]
  • Metselaarshuis: casa del gremi dels maçons amb molts elements del segle xiii i segle xv redescoberta sota l'arrebossat d'una casa del segle xix, restaurada i reconstruïda als anys 1980.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cataloniëstraat» (en neerlandès). De Kuip (Gent), 09-12-2016. [Consulta: 5 desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Cataloniëstraat» (en neerlandès). Inventaris Onroerend Erfgoed [Inventari del patrimoni immobiliari]. Agentschap Onroerend Erfgoed -Govern de Flandes. [Consulta: 5 desembre 2022].
  3. ↑ van Merchtenen, Hennen. «Cornicke van Brabant». A: Guido Gezelle. Cornicke van Brabant (en neerlandès). 1896. Gant: A. Siffer, manuscrit de 1414, p. 59 [Consulta: 6 desembre 2022]. 
  4. ↑ «Overlijden op 4 januari 1853 te Gent, provincie Oost-Vlaanderen (België)» (en neerlandès). Open Archieven.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Crespó, Martí «Els enigmàtics carrers de Catalunya a Bèlgica». VilaWeb, 07-10-2022.
  6. ↑ Saurel, B.J. «Plan der stad Gent opgemaekt ter schaal van 1 tot 5.000 [Mapa de la ciutat de Gant, fet en escala 1/5000]» (en neerlandès). Jacqmain, 1841. [Consulta: 6 desembre 2022].
  7. ↑ Nouwen, Herman. Stratenatlas van Nederland. 3, Noord-Holland : alle straten, lanen, pleinen, steegjes en wegen (en neerlandès). Utrecht: Het Spectrum, 1985, p. 141. ISBN 90-274-8321-3. 
  8. ↑ Bastart Cassè, Jordi. Bruges i Gant responsables. Barcelona: Alhenamedia, 2015. ISBN 9788416395835. 
  9. ↑ Van den Bossche, Hedwig «Het Metselaarshuis te Gent. Bericht van een omstreden restauratie». Monumenten & Landschappen, 13, 5, setembre-octubre 1994, pàg. 8-30.