Cedillo

Cedillo

Localització
39° 39′ 05″ N, 7° 30′ 10″ O / 39.651388888889°N,7.5027777777778°O / 39.651388888889; -7.5027777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Extremadura
Província	Província de Càceres
Capital	Cedillo
Població humana
Població	433 (2023) (7,03 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat Integral «Sierra de San Pedro»
Superfície	61,6 km²
Altitud	270 m
Limita amb	Castelo de Vide Castelo Branco Vila Velha de Ródão Nisa Herrera de Alcántara
Patrocini	Antoni de Pàdua
Organització política
• Alcalde	Antonio González Riscado
Identificador descriptiu
Codi postal	10513
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	10062
Lloc web	cedillo.es

Cedillo (Cedilho, en portuguès, Ceíllu en extremeny), és un municipi de la Província de Càceres a Extremadura.

Cedillo, és un municipi on tradicionalment encara es parla portugués, per raó de la seua peculiar història i la seua proximitat a la Raia fronterera amb Portugal. El poble es va fundar per portuguesos que s'establiren per la zona al segle xviii i, després de la seua cessió a Espanya, va pertànyer a Herrera de Alcántara fins a 1838, quan en constituí en municipi independent.

Història

Els primers indicir d'assentaments en el municipi són uns sepulcres megalítics, però també s'han trobat vestigis romans i àrabs.

Les primeres notícies documentades de la zona són del segle xvi, d'uns pescadors portuguesos que tenien una barca a l'embarcador del riu Tajo. La barca servia de mitjà de transportals que volien anar a Castelo Branco des de l'Alentejo o viceversa, com no existia encara la carretera de Vila Velha de Ródão. A aquestos pescadors se'ls considera els fundadors de Cedillo.

Les guerres entre Espanya i Portugal en el segle xviii provocaren la desaparició d'aquell poble de pescadors, ja que en Portugal eren freqüents les recollides de personal per a servir en l'exèrcit. Fugint dels militars, molts refugiats s'amagaren en la zona de Cedillo per a evitar entrar en l'exèrcit. A estos refugiats se'ls sumaren els pescadors que tornaren en finalitzar les guerres.

Amb el temps, s'anà abandonant la vorera dels rius i la gent s'establí en el paratge de Cabezo Chozo. Este assentament va donar lloc a un poble de deu veïns, conegut com a Casalinho pels portuguesos.

En la primera documentació escrita sobre la localitat, de finals de segle xviii, es denomina al poble com mont de Zedillo, caseriu de Zedillo i cases de Cedillo. A principis de segle xix se li donà l'actual nom Cedillo, nom que deriva de Cedido, por la cessió que feu Portugal a Espanya per a regularitzar la frontera.

Fins a 1838, any en què es creà la corporació municipal de Cedillo, el poble va pertànyer a Herrera de Alcántara.

Demografia

Evolució demogràfica:

^[1]

La llengua

Encara que l'idioma oficial de Cedillo i a la resta d'Extremadura, siga el castellà, la llengua pròpia i històrica del municipi, és el portuguès. Els cedillers com els altres municipis raians que tenen com a llengua pròpia el portuguès, també històricament han tingut un comportament diglòssic quant a la seua llengua, el castellà s'utilitza en l'escola o al metge, mentre que el portuguès s'utilitza en ambients més informals com al carrer o a casa. Actualment, el portuguès es manté més viu en les persones de més edat, mentre que els més joves, bilingües, prefereixen el castellà per a relacionar-se entre ells.

Referències

Enllaços externs

• Diputació de Salamanca: Índex de municipis Arxivat 2009-04-23 a Wayback Machine.
• Ajuntament de Cedillo Arxivat 2016-10-24 a Wayback Machine.
• Cedillo en Senderos de Extremadura Arxivat 2009-06-02 a Wayback Machine.
• Cedillo en la Mancomunitat Sierra de San Pedro Arxivat 2009-01-07 a Wayback Machine.