Chimarikos

Infotaula de grup humàChimariko
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total45 (2000)[1]
LlenguaChimariko,[2] Anglès
Grups relacionatswintus
Geografia
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
EUA (California Califòrnia)

Els chimariko eren uns amerindis de Califòrnia que vivien principalment en una secció de 20 milles al llarg del canó al riu Trinity al comtat de Trinity al nord-oest de Califòrnia.[3]

Història

Originàriament eren caçadors-recol·lectors, els chimariko possiblement foren els primers habitants de la regió. Tenien bones relacions amb els wintus i eren enemics dels hupa, un poble atapascà meridional.[3]

Els caçadors de pells no nadius van entrar per primera vegada al territori chimariko en 1820, seguits dels miners i dels colons en la dècada de 1850.[3] Els chimariko es van veure profundament afectats per les pràctiques destructives dels cercadors d'or durant la febre de l'or de Califòrnia durant la dècada de 1850. Una de les principals qüestions en joc la caiguda de la població de salmó que era la principal font d'aliment dels chimariko. En la dècada de 1860 el conflicte entre chimarikos i miners blancs conduir a l'extinció gairebé total de tota la població. Els chimarikos supervivents van fugir a viure amb els Hupa i shasta.

Llengua

Els chimarikos parlen el chimariko, una llengua Hoka septentrional. La llengua es troba actualment extingida.[3] La llengua probablement es van extingir en algun moment de la dècada de 1930. És àmpliament documentada en les notes de camp no publicades que John Peabody Harrington obtingué de l'última parlant, Sally Noble, en la dècada de 1920.[4]

Població

Les estimacions per a les poblacions del pre -contacte de la majoria dels grups nadius a Califòrnia han variat substancialment. Alfred L. Kroeber va proposar que la població chimariko en 1770, juntament amb els de Riu New, i els grups Konomihu i Okwanuchu dels shasta, havia estat d'uns 1.000. Específicament per als chimariko, va estimar una població de 250 en 1849.[5] Shirley Silver (1978:205) va posar la població aborigen a "només uns pocs centenars".[6] Altres estimacions indiquen que hi havia 250 chimarikos en els segles XVIII i principis del XIX, baixant a 200 el 1852, 20 el 1880 i cap en 1900.[3]

Notes

  1. ↑ Taula del cens dels EUA, 2000
  2. ↑ "Chimariko.". Ethnologue. Retrieved 28 August 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 "Chimariko." Arxivat 2014-02-14 a Wayback Machine. Four Directions Institute. Retrieved 28 August 2012.
  4. ↑ Luthin, Herbert. Surviving through the Days. Berkeley: University of California Press, 2002. ISBN 978-0-520-22270-0. 
  5. ↑ Kroeber, Alfred L. Handbook of the Indians of California. No. 78, 1925, p. 883 (Bureau of American Ethnology Bulletin). 
  6. ↑ Silver, Shirley. 1978. "Chimariko". In California, edited by Robert F. Heizer, pp. 205-210. Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, vol. 8. Smithsonian Institution, Washington, D.C. p. 205

Vegeu també

  • Narrativa tradicional chimariko

Referències

  • Bibliografia Chimariko, de California Indian Library Collections Project

Enllaços externs

  • Native Tribes, Groups, Language Families and Dialects of California in 1770 Arxivat 2011-04-30 a Wayback Machine. (after Kroeber)
  • Vegeu aquesta plantilla
achomawis  · atsugewis  · miwoks de la badia  · cahuilla  · chemehuevi  · chimarikos  · chumash  · miwoks de la costa  · cupeños  · atapascans del riu Eel (lassik, nongatl, sinkyone, wailaki)  · esselens  · halchidhoma  · hupes (chilula, whilkut)  · juaneño (acjachemen)  · karuks  · katos  · kawaiisus  · kitanemuks  · kucadikadi  · kumeyaays (diegueño, ipai, tipai)  · miwoks del llac  · luiseños  · maidus  · mattoles (bear river)  · modoc (klamath)  · mohaves  · mono o monachi, owens valley paiute)  · nisenans  · nomlakis  · paiute del nord  · ohlone (costanoan)  · patwins  · pomo  · quechans (yuma)  · saklan  · salinan  · serrano  · shasta (konomihu, okwanuchus)  · tataviams  · timbishes  · tolowes  · tongva (gabrieliño, fernandeño)  · tübatulabal  · miwok de la sierra  · wappos  · washo  · wintus  · wiyots  · yana  · yokuts  · yukis  · yuroks