Christian De Sica

Christian De Sica

Biografia
Naixement	5 gener 1951 (73 anys) Roma
Dades personals
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Ocupació	director de cinema, cantant, guionista, comediant, actor
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Silvia Verdone (1980–)
Fills	Brando De Sica
Pares	Vittorio de Sica   i Maria Mercader Forcada
Germans	Manuel De Sica
Parents	Carlo Verdone (cunyat)
Premis  Premi David de Donatello al millor director debutant, per l'obra Faccione (en)  Nastro d'Argento al millor actor, per l'obra Il figlio più piccolo (en)
Lloc web	christiandesicaonline.com

Christian De Sica (Roma, 5 de gener de 1951) un actor i director de cinema italià.

Vida

De Sica va néixer a Roma, el segon fill del director italià Vittorio De Sica i de l'actriu catalana Maria Mercader. Tenia com a cosí germà Ramon Mercader, l'assassí de Lev Trotski.^[1][2] Després d'assistir al Liceo classico a Roma, on tenia Carlo Verdone com a company de pupitre,^[3] De Sica va treballar en un hotel de Veneçuela, on va començar la seva carrera com a artista. Es va matricular a Lettere (Literatura i Arts) a la universitat La Sapienza (1970) però no es va graduar.

Es va sentir atret per la música i va participar al Festival de Sanremo cantant "Mondo mio" ("El meu món") (1973). Tanmateix, els resultats el van convèncer per seguir els passos del seu pare i dedicar-se a la interpretació. De Sica va desenvolupar el seu propi estil de comèdia i entreteniment també en programes de televisió de la Rai, com ara Bambole, non c'è una lira, que li va donar un gran èxit el 1978.

Carrera d'actuació

Amb l'ajuda del seu pare, va poder donar els seus primers passos al món del cinema amb professors i mentors com Roberto Rossellini (Blaise Pascal, 1971) , el mateix Vittorio De Sica (Una breve vacanza, 1973), Pupi Avati (Bordella, 1976) i Salvatore Samperi (1979 Liquirizia i 1981 Casta e pura).

Es va casar amb Silvia Verdone, germana de Carlo, amb qui va tenir dos fills, Brando i Mariarosa. Va aconseguir la fama als anys 80: el 1982 es va estrenar Borotalco, juntament amb el seu cunyat Verdone, després va rodar Sapore di Mare amb Jerry Calà així com Yuppies, Yuppies 2, Grandi Magazzini i Compagni di Scuola.^[4]

Després de Night club, l'última pel·lícula dirigida pel director italià Sergio Corbucci, Christian De Sica es va convertir en un dels intèrprets més famosos del "cinepanettone" (comèdies que arriben a les sales de cinema durant la temporada de Nadal) i va formar una associació fins al 2005 amb l'actor Massimo Boldi. Van actuar junts a la sèrie de Vacanze di Natale i A spasso nel tempo (1996), Paparazzi' ' (1998), Tifosi (1999) i Christmas in Love (2004). El 2002 les seves pel·lícules havien recaptat 300.000 milions de lires (150 milions de dòlars).^[5] Després, va protagonitzar Natale a New York (2006), Natale in crociera (2007) i Natale a Rio (2008). Aquestes pel·lícules, fetes a l'estil burlesc, solen tenir una bona acollida a taquilla, si no per part de la crítica, de vegades fins i tot superant pel·lícules més conegudes i de producció cara com la sèrie Harry Potter.^[6]

Com a actor, De Sica ha guanyat tres premis David di Donatello: un premi per Giovannino el 1976, un especial juntament amb Massimo Boldi l'any 2000, i el tercer el 2009.

Va rebre el premi Amèrica de la Fundació Itàlia-USA el 2016.

Carrera de direcció

Des de 1990 Christian De Sica també és director: va debutar amb Faccione, el guió de la qual va escriure i va fer a mida per a l'actriu Nadia Rinaldi. Després de Count Max, un homenatge al cinema del seu pare i de Mario Camerini, que va interpretar amb Ornella Muti, Anita Ekberg i la seva mare Maria Mercader, De Sica es va dirigir per si mateix a Ricky & Barabba (1992), Uomini uomini uomini (1995), Tre (1996), Simpatici & antipatici (1998) i The Clan (2005).

Gran admirador de Frank Sinatra i sobretot de Marlon Brando, va batejar el seu primer fill Brando en honor de l'actor nord-americà. La crítica ha comparatt sovint la seva interpretació a la d'Alberto Sordi, de qui De Sica ha extret moltes de les seves expressions.

Filmografia

Actor

Cinema

Televisió

• Blaise Pascal, dirigida per Roberto Rossellini – minisèrie de televisió (1972)
• Mònica a Medianoche – sèrie de televisió , 1 episodi (1973)
• Paris-Vichy, dirigida per Anne Revel – telefilm (1979)
• La Medea di Porta Medina, dirigida per Piero Schivazappa – minisèrie de televisió (1981)
• Cinquant'anni d'amore, dirigida per Vito Molinari – minisèrie de televisió (1982)
• Flipper, dirigida per Andrea Barzini – telefilm (1983)
• Lo zio d'America – sèrie de televisió (2002 e 2006)
• Attenti a quei tre, dirigida per Rossella Izzo – minisèrie de televisió (2004)
• Un matrimonio, dirigida per Pupi Avati – minisèrie de televisió (2013)
• Mozart in the Jungle – sèrie de televisió, 5 episodis (2016)
• Vita da Carlo – sèrie de televisió, 1 episodi (2023)
• Gigolò per caso – sèrie de televisió, 6 episodis (2023)

Director

• Faccione (1991)
• Il conte Max (1991)
• Ricky & Barabba (1992)
• Uomini uomini uomini (1995)
• 3 (1996)
• Simpatici & antipatici (1998)
• The Clan (2005)
• Amici come prima (2018)
• Sono solo fantasmi (2019)

Discografia

Àlbum

• 1973 – Anch'io ho qualcosa da dire (Dischi Ricordi)
• 1979 – Amerika (RCA, PB 6289, LP)
• 1994 – Sono tre parole (EMI)
• 2017 – Merry Christian (Warner)

Reculls

• 2009 – Swing (Rai Trade)

Senzills

• 1972 – Non so perché mi sto innamorando/Abitudine (Dischi Ricordi, SRL 10680, 7")
• 1973 – Mondo mio/Un uomo se ne va (Dischi Ricordi, SRL 10689, 7")
• 1975 – L'elefante non dimentica/Alcova (RCA, TPBO 1157, 7")
• 1978 – Guardando Lassie in TV/Guardando Lassie in TV (strumentale) (RCA, PB 6127, 7")
• 1978 – Il trenino/La musichetta (RCA, BB 6145, 7") sigla del programma televisivo Il trenino
• 1979 – Amerika/Sto bruciando (RCA, PB 6289, 7")
• 1980 – Siamo in ballo balliamo/Io dio io re (RCA, PB 6437, 7") sigla del programma televisivo Studio '80
• 1982 – Perzeché/Speranzella (Easy Records, ER 41001, 7")

Referències

Enllaços externs

• Christian De Sica - Lloc web oficial