Christine Lagarde
 (2023)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Christine Madeleine Odette Lallouette 1r gener 1956 (68 anys)9è districte de París (França) |
| Presidenta del Banc Central Europeu | |
| 1r novembre 2019 – ← Mario Draghi | |
| Directora-gerent del Fons Monetari Internacional Fons Monetari Internacional | |
| 5 juliol 2011 – 12 setembre 2019 | |
| Ministra d'Economia, Finances i Indústria de França | |
| 14 novembre 2010 – 29 juny 2011 ← Christine Lagarde – François Baroin → | |
| Membre de la junta Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença | |
| 2010 – | |
| Ministra d'Economia, Finances i Indústria de França | |
| 18 juny 2007 – 14 novembre 2010 ← Jean-Louis Borloo – Christine Lagarde → Membre del gabinet: segon govern de François Fillon | |
| Ministra d'Agricultura i Pesca | |
| 18 maig 2007 – 18 juny 2007 ← Dominique Bussereau – Michel Barnier → Membre del gabinet: primer govern de François Fillon | |
| Presidenta Baker McKenzie | |
| octubre 1999 – | |
| Aprenenta Capitoli dels Estats Units | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París X Nanterre - anglès, dret Universitat de París Institut d'Estudis Polítics de París Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença - màster Holton-Arms School Universitat Paul Cézanne |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, política, nedadora sincronitzada, diplomàtica, advocada, banquera |
| Ocupador | Baker McKenzie, advocada (1981–2005) |
| Partit | Unió per a un Moviment Popular |
| Esport | natació sincronitzada natació |
| Participà en | |
| 16 gener 2023 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023 |
| 20 gener 2020 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 |
| 22 gener 2019 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 |
| 23 gener 2018 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 |
| 17 gener 2017 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017 |
| 20 gener 2016 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016 |
| 21 gener 2015 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015 |
| 22 gener 2014 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 |
| 21 gener 2004 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 |
IMF 2021 Annual Meetings (en)  | |
| Trobada Anual del Fons Monetari Internacional i del Grup del Banc Mundial de 2018 | |
| Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 | |
| Global Conference 2019 | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor (1982–dècada del 1990), divorci |
| Parella | Xavier Giocanti |
Premis
| |
Signatura  | |
     | |
Christine Madeleine Odette Lagarde, coneguda simplement com a Christine Lagarde (9è districte de París, 1 de gener de 1956), és una política i advocada francesa, que ha estat directora gerenta del Fons Monetari Internacional (FMI) des del 5 de juliol de 2011 fins a 2019, i presidenta del Banc Central Europeu des de 2019.[1] Anteriorment havia estat ministra d'Afers Econòmics, Finances i Indústria, ministra d'Agricultura i Pesca i ministra de Comerç en el governs de Dominique de Villepin i Nicolas Sarkozy. Lagarde és la primera dona a convertir-se en ministra d'Afers Econòmics d'una economia del G-8.
Després dels estudis secundaris, estudià a la Universitat de Bethesda (Maryland), on obtingué un diploma en dret social. En tornar a França, es diplomà en anglès i en dret social a la Universitat de París X-Nanterre. L'any 1981 s'integrà a la delegació francesa del bufet internacional Baker & McKenzie. La seva activitat política s'inicià el 1995.[1]
Destacada advocada, Lagarde va fer història com la primera dona presidenta de la firma internacional d'advocats Baker & McKenzie que assessora grans empreses. El 16 de novembre de 2009, el «Financial Times» la va classificar com la millor ministra de finances de l'Eurozona per la seva actuació d'acord amb les polítiques econòmiques que defensa aquest diari.[2] I, al 2009, Lagarde va ser classificada com la 17a dona més poderosa del món per la revista Forbes.[3]
El 25 de maig de 2011, Christine Lagarde va anunciar oficialment la seva candidatura com a cap del Fons Monetari Internacional (FMI) per a reemplaçar Dominique Strauss-Kahn, que hi va renunciar després de ser acusat d'agressió sexual. Ella seria la primera dona a dirigir l'FMI.[4]
Lagarde, directora de l'FMI
El 28 de juny, Lagarde va ser elegida com a nova directora gerenta del Fons Monetari Internacional,[5] des d'on propugnà polítiques d'austeritat i retallades per a superar la crisi financera iniciada el 2008.[1] Durant el seu mandat l'FMI destacà per la seva gestió política del deute, dictant, conjuntament amb el Banc Central Europeu dures mesures d'austeritat, retallades socials, privatitzacions, desmantellament de serveis públics i de pensions a països com Grècia, al mateix temps que sorgien informacions de les seves irregularitats fiscals.[6]
El 25 de maig de 2012, va declarar durant una entrevista al diari britànic The Guardian que "els grecs haurien de començar a ajudar-se mútuament i col·lectiva pagant tots els seus impostos" establint a més una comparança amb la situació dels infants a Níger. Es desfermà aleshores una polèmica considerable als mitjans de comunicació a Grècia i en altres països europeus. Alhora rebé més de 18.000 missatges irats a la seva pàgina de Facebook.[7] Més endavant es feu públic que Lagarde, com a directora general de l'FMI, es beneficiava d'un estatus fiscal de funcionària internacional que li permetia de no haver de pagar impostos sobre el seu salari de 380.989 euros anuals.[8][9][10] L'octubre del 2019 fou rellevada al capdavant de l'FMI per Kristalina Gueorguieva.[1]
El desembre del 2016, el Tribunal de Justícia de la República declarà Lagarde culpable de negligència i d'ús inapropiat de fons públics amb motiu d'una compensació de més de 400 milions d'euros que el govern francès concedí el 2008 a l'empresari Bernard Tapie, amic de Sarkozy, per danys i prejudicis en la venda d'una de les seves empreses quan Lagarde era ministra d'Economia, però aquesta sentència no anava acompanyada de cap sanció ni condemna penal.[1][11][12]
L'1 de novembre de 2019 assumí la presidència del Banc Central Europeu.[1]
Reconeixements
L'any 2004 se li concedí la Legió d'Honor en el grau de cavaller.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Christine Lagarde | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Lagarde confirma la seva candidatura a l'FMI». emporda.info. [Consulta: 27 maig 2011].
- ↑ « The 100 Most Powerful Women », forbes.com. (anglès)
- ↑ «Christine Lagarde confirma que opta a dirigir l'FMI». eldebat.cat, 25-05-2011. [Consulta: 27 maig 2011].
- ↑ «Christine Lagarde, nova cap del Fons Monetari Internacional». VilaWeb, 29-06-2011. [Consulta: 29 juny 2011].
- ↑ «Lagarde, culpable de desviament de fons públics, però sense pena ni sanció». Canal 324, 19-12-2016. [Consulta: 20 novembre 2017].
- ↑ Article a Vilaweb del 25 de maig de 2012
- ↑ (anglès) It's payback time: don't expect sympathy – Lagarde to Greeks Al web guardian.co.uk
- ↑ Christine Lagarde, elle non plus, ne paie pas d'impôts ! Sur le site letelegramme.com
- ↑ Exoneració d'impostos sobre el salari anual de 380.989 euros de Christine Lagarde ak FMI Arxivat 2012-05-29 a Wayback Machine. al web francès toutsurlesimpots.com
- ↑ «Christine Lagarde, directora de l'FMI, a judici pel cas Tapie». El Punt-Avui, 23-07-2016. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Cañas, Gabriela «El FMI respalda a Lagarde tras ser declarada culpable por el ‘caso Tapie’» (en castellà). El País [Madrid], 19-12-2016. ISSN: 1134-6582.
Enllaços externs
- Christine Lagarde, candidata a la direcció de l'FMI
Time 100 de 2022 | ||
|---|---|---|
Abiy Ahmed · Adam Phillippy · Adele · Alex Morgan · Amanda Seyfried · Ana Cristina González Vélez · Andrew Garfield · Andy Jassy · Anwar al-Bunni · Ariana DeBose · Becky Sauerbrunn · Bela Bajaria · Candace Parker · Channing Tatum · Chris Smalls · Christine Lagarde · Cristina Villarreal Velásquez · David Vélez · David Zaslav · Demna · Derrick Palmer · Diébédo Francis Kéré · Dmitri Muràtov · Eileen Gu · Elizabeth Alexander · Emily Oster · Emmett Schelling · Evan E. Eichler · Faith Ringgold · Frances Haugen · Gabriel Boric · Gautam Adani · Gregory L. Robinson · Hoda Khamosh · Hwang Dong-hyeok · Issa Rae · Jazmine Sullivan · Jeremy Strong · Joe Biden · Joe Rogan · Jon Batiste · Josh Wardle · Karen Miga · Karuna Nundy · Keanu Reeves · Ketanji Brown Jackson · Kevin McCarthy · Khurram Parvez · Kris Jenner · Kyrsten Sinema · Letitia James · Lynn Fitch · Mary J. Blige · Maya Lin · Mazen Darwish · Megan Rapinoe · Mia Mottley · Michael C. Schatz · Michael R. Jackson · Michelle Yeoh · Michelle Zauner · Mike Cannon-Brookes · Mila Kunis · Miranda Lambert · Nadine Smith · Nan Goldin · Nathan Chen · Olaf Scholz · Oprah Winfrey · Panmao Zhai · Peng Shuai · Pete Davidson · Questlove · Quinta Brunson · Rafael Nadal · Ron DeSantis · Sally Rooney · Sam Bankman-Fried · Samia Suluhu · Sarah Jessica Parker · Sevgil Mussaieva · Sikhulile Moyo · Simu Liu · Sônia Guajajara · Stéphane Bancel · Sun Chunlan · Taika Waititi · Tim Cook · Timnit Gebru · Tulio de Oliveira · Umar Ata Bandial · Ursula von der Leyen · Valerie Masson-Delmotte · Valeri Zalujni · Vladímir Putin · Volodímir Zelenski · Xi Jinping · Yoon Suk-yeol · Zendaya · Zoë Kravitz |  | |
<< 2021 - 2023 >> | ||
