Ciril Amorós i Pastor

Infotaula de personaCiril Amorós i Pastor
Nom original(es) Cirilo Amorós Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1830 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1887 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri General de València Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
Governador civil
Governador civil de la província de València
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansEduardo Amorós Pastor Modifica el valor a Wikidata
ParentsCiril Amorós Bohem (net) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 181472955 Modifica el valor a Wikidata

Ciril Amorós i Pastor (Russafa, València, 9 de juliol de 1830 - València, 27 de febrer de 1887) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Es llicencià en dret a la Universitat de València i des del 1852 va exercir com a advocat. Fou assessor de José Campo Pérez i membre del consell d'administració de la Compañía de Ferrocarriles d'Almansa a Valencia y Tarragona. Al final de la seva vida també fou degà del Col·legi Oficial d'Advocats de València.

Deixeble de Francisco Carbonell Magí, cap del Partit Moderat, fou conseller provincial el 1862-1863 i president del Consell Provincial el 1864. El 1865 fou nomenat governador civil de València, i durant el seu mandat ordenà la demolició de les muralles de València, cosa que facilità l'expansió de la ciutat.

El 1867 fou elegit diputat pel districte de Llíria a les Corts Espanyoles pel Partit Moderat, i s'hi va oposar al cap de govern Luis González Bravo. Durant el Sexenni Democràtic fou un dels més destacats promotors de la restauració borbònica com a vicepresident del Cercle Alfonsí de València i com un dels organitzadors del pronunciament del general Martínez Campos de desembre de 1874, ja que l'instigà a traslladar-se a València per posar-se al capdavant del destacament d'Antonio Dabán Vallejo. Antonio Cánovas del Castillo li va oferir un títol de noblesa, però el rebutjà.

El 1875 formà part de la Diputació provisional i de la Junta de Notables que va redactar la Constitució Espanyola de 1876. Aleshores es va alinear amb els moderats i juntament amb Claudio Moyano es va oposar a la llibertat de cultes. No fou elegit diputat, però, a les eleccions per València i Llíria el 1876 i per Sogorb el 1879. Sí que fou escollit el 1881 i 1886 diputat pel districte de Xàtiva. Aleshores es reconcilià amb el Partit Liberal Conservador de Cánovas i el 1884 fou nomenat Director General de Registres i Notariat.

Amb el marquès de Campo i Juan Navarro Reverter va formar el triumvirat que va emprendre les tasques fundacionals de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, creada per Reial Ordre de 31 d'agost de 1877. Simultàniament, es va vincular al moviment reneixencista valencià, i atènyer la presidència de Lo Rat Penat l'any 1886, la qual no arribaria a exercir efectivament en estar ja afligit per la malaltia que li provocaria la mort.

La ciutat de València va donar-li el seu nom a l'antic carrer del Port, on va tenir la seua residència Ciril Amorós.

Referències

  • Biografies de polítics valencians Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine.
  • (castellà) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X
  • Fitxa del Congrés dels Diputats


Precedit per:
Fèlix Pizcueta
President de Lo Rat Penat
Dibuix d'un rat penat negre

1886–- 1887
Succeït per:
Pasqual Frígola
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Xàtiva (1876 - 1923)
Ricardo Castellví de Ibarrola/Vicente Oliag Carrá (1876)  · Francisco de Laiglesia y Auset (1879/1886-1891/1898-1903/1907/1914)  · Ciril Amorós i Pastor (1881-1886)  · Luis Meliana Garrigues  · Leopoldo Riu Casanova (1893)  · Rafael Martínez Agulló y López Vergés (1896)  · Francisco Rubio Goula (1905/1910-1916/1918/1923)  · Salvador Canals y Vilaró (1919)  · Rafael Martínez Agulló y Juez Sarmiento (1920)
Registres d'autoritat
Bases d'informació