Cistinosi

Plantilla:Infotaula malaltiaCistinosi
modifica
Tipusmalaltia per dipòsit lisosòmic, inborn disorder of lysosomal amino acid transport (en) Tradueix, alteració genètica i malaltia autosòmica recessiva Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
cysteamine (en) Tradueix i cysteamine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaCTNS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115C60.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E72.0 i E72.04 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9270.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM219900, 219800 i 219750 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3382 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine981650 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003554 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet213 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0010690, C2931187 i C4316899 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1064 Modifica el valor a Wikidata

La cistinosi és una malaltia per dipòsit lisosòmic autosòmica recessiva, produïda per diverses mutacions en el gen CTNS localitzat en el cromosoma 17[1][2] i codificador de la proteïna cistinosina,[3] la qual transporta la cistina cap a l'exterior dels lisosomes.[4] Es caracteritza per l'acumulació anormal i lesiva de l'aminoàcid cistina a diversos teixits corporals.[5]

Té tres formes de presentació, que -en ordre decreixent de gravetat- són: cistinosi nefròpàtica,[6] cistinosi intermèdia o juvenil[7] i cistinosi no nefropàtica o ocular.[8][9] És una afecció rara que afecta d'1/100.000 a 1/200.000 nens.[10] La cistinosi és la causa més freqüent de la síndrome de Fanconi en l'edat pediàtrica.[11] En aquest trastorn és un fet comú l'aparició, més tard o més d'hora, d'anomalies endocrines com hipogonadisme primari i hipotiroïdisme.[12] Una de les seves complicacions tardanes inhabituals és una miopatia distal que afecta sobretot els músculs de les mans,[13] provocant en les persones amb la malaltia debilitat i pèrdua de la força que poden fer.[14] La presència de vacuoles autofàgiques en la biòpsia muscular dels pacients amb aquest tipus de miopatia és una troballa freqüent, si bé no patognomònica del trastorn.[15] La forma nefròtica cursa amb osteopènia, mineralització òssia disminuïda i deformitats en els ossos llargs;[16] unes alteracions que faciliten la producció de fractures.[17] S'ha descrit la presència de múltiples lesions òssies escleròtiques en casos d'afectació del moll d'os per la malaltia.[18] Inusualment, la primera manifestació de la cistinosi nefròpàtica en individus asimptomàtics són opacitats corneals produïdes per la presència de cistina a l'ull.[19] Les dones amb cistinosi són fèrtils, però la majoria dels homes que la pateixen no, ja que provoca azoospèrmia (absència d'espermatozoides madurs en l'esperma).[20]

El tractament d'aquest trastorn, a banda de diverses mesures de suport (recomanacions dietètiques,[21] indometacina,[22] vitamina D,[23] inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina, hormones del creixement, etc.), és la presa per via oral de cisteamina. La cisteamina[24] retarda l'evolució de la malaltia, però no és un fàrmac curatiu. El dany dels túbuls renals segueix produint-se, encara que sigui administrada des de la infantesa; tot i així, l'ús de cisteamina atenua significativament la freqüència i gravetat de les complicacions no renals associades a la condició.[25] Cal ajustar les dosis diàries per via oral del fàrmac quantificant periòdicament el nivell de cistina en els glòbuls blancs.[26] Per fer més simple i de manera no invasiva aquesta prova s´ha dissenyat un mètode d'imatge que permet mesurar l'acumulació de cristalls de cistina en la dermis.[27] Amb el temps, molts dels malalts són tributaris de diàlisi o trasplantament renal.[28] S'utilitza també en forma de col·liri o hidrogel per disminuir la formació de cristalls de cistina en la còrnia.[29][30] Estudis de laboratori suggereixen que la teràpia amb cèl·lules mare podria ser una alternativa eficaç al tractament convencional de la cistinosi.[31]

Referències

  1. ↑ Kalatzis, V; Nevo, N; Cherqui, S; Gasnier, B; Antignac, C «Molecular pathogenesis of cystinosis: effect of CTNS mutations on the transport activity and subcellular localization of cystinosin» (en anglès). Hum Mol Genet, 2004 Jul 1; 13 (13), pp: 1361-1371. DOI: 10.1093/hmg/ddh152. ISSN: 1460-2083. PMID: 15128704 [Consulta: 5 setembre 2020].
  2. ↑ David, D; Princiero Berlingerio, S; Elmonem, MA; Oliveira Arcolino, F; Soliman, N; van den Heuvel, B; Gijsbers, R; Levtchenko, E «Molecular Basis of Cystinosis: Geographic Distribution, Functional Consequences of Mutations in the CTNS Gene, and Potential for Repair» (en anglès). Nephron, 2019; 141 (2), pp: 133-146. DOI: 10.1159/000495270. ISSN: 2235-3186. PMID: 30554218 [Consulta: 20 octubre 2020].
  3. ↑ UniProt «Cystinosin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Ag 12; O60931 -CTNS_HUMAN- (rev), pàgs: 17 [Consulta: 30 setembre 2020].
  4. ↑ Elmonem, MA; Veys, KR; Soliman, NA; van Dyck, M; van den Heuvel, LP; Levtchenko, E «Cystinosis: a review» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2016 Abr 22; 11, pp: 47. DOI: 10.1186/s13023-016-0426-y. PMC: 4841061. PMID: 27102039 [Consulta: 30 setembre 2020].
  5. ↑ Wilmer, MJ; Emma, F; Levtchenko, EN «The pathogenesis of cystinosis: mechanisms beyond cystine accumulation» (en anglès). Am J Physiol Renal Physiol, 2010 Nov; 299 (5), pp: F905-F916. DOI: 10.1152/ajprenal.00318.2010. ISSN: 1931-857X. PMID: 20826575 [Consulta: 10 abril 2022].
  6. ↑ Bäumner, S; Weber, LT «Nephropathic Cystinosis: Symptoms, Treatment, and Perspectives of a Systemic Disease» (en anglès). Front Pediatr, 2018 Mar 14; 6, pp: 58. DOI: 10.3389/fped.2018.00058. PMC: 5861330. PMID: 29594088 [Consulta: 5 setembre 2020].
  7. ↑ Niaudet, P «Juvenile nephropathic cystinosis» (en anglès). Orphanet, 2014 Jun; ORPHA:411634 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 5 setembre 2020].
  8. ↑ Biswas, S; Gaviria, M; Malheiro, L; Marques, JP; et al «Latest Clinical Approaches in the Ocular Management of Cystinosis: A Review of Current Practice and Opinion from the Ophthalmology Cystinosis Forum» (en anglès). Ophthalmol Ther, 2018 Des; 7 (2), pp: 307-322. DOI: 10.1007/s40123-018-0146-6. PMC: 6258572. PMID: 30242621 [Consulta: 5 setembre 2020].
  9. ↑ Naik, MP; Sethi, HS; Dabas, S «Ocular cystinosis: Rarity redefined» (en anglès). Indian J Ophthalmol, 2019 Jul; 67 (7), pp: 1158–1159. DOI: 10.4103/ijo.IJO_1467_18. PMC: 6611312. PMID: 31238435 [Consulta: 15 setembre 2020].
  10. ↑ Genetics Home Reference «Cystinosis» (en anglès). National Institutes of Health, United States National Library of Medicine, 2020; Ag 17 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 11 setembre 2020].
  11. ↑ Pintos Morell, G «Cistinosis: desde los cristales de cistina a la cistinosina» (en castellà). Nefrología, 2003 Feb; 23 (Supl 1), pp: 60-70. ISSN: 1989-2284 [Consulta: 5 setembre 2020].
  12. ↑ Ahn, MB; Kim, SE; Cho, WK; Jung, MH; Suh, BK «Endocrine complications during and after adolescence in a patient with cystinosis» (en anglès). Ann Pediatr Endocrinol Metab, 2016 Set; 21 (3), pp: 174-178. DOI: 10.6065/apem.2016.21.3.174. PMC: 5073166. PMID: 27777912 [Consulta: 8 febrer 2022].
  13. ↑ Rodríguez-Gómez, FJ; López-Domínguez, JM; Borrero-Martín, JJ; Rodríguez-Gómez, E; Chinchón-Lara, I; Pujol-De la Llave, E «Cistinosis: una causa infrecuente de miopatía distal» (en castellà). Rev Neurol, 2005 Feb 1-15; 40 (3), pp: 156-158. ISSN 0210-0010. DOI: 10.33588/rn.4003.2004357. PMID: 15750900 [Consulta: 12 octubre 2020].
  14. ↑ Iyob-Tessema, H; Wang, CS; Kennedy, S; Reyes, L; Shin, S; Greenbaum, LA; Hogan, J «Grip Strength in Adults and Children with Cystinosis» (en anglès). Kidney Int Rep, 2020 Nov 24; 6 (2), pp: 389-395. DOI: 10.1016/j.ekir.2020.11.017. PMC: 7879123. PMID: 33615064 [Consulta: 8 maig 2022].
  15. ↑ Cabrera-Serrano, M; Junckerstorff, RC; Alisheri, A; Pestronk, A; Laing, NG; Weihl, CC; Lamont, PJ «Cystinosis distal myopathy, novel clinical, pathological and genetic features» (en anglès). Neuromuscul Disord, 2017 Set; 27 (9), pp: 873-878. DOI: 10.1016/j.nmd.2017.05.010. ISSN: 1873-2364. PMID: 28629674 [Consulta: 8 maig 2022].
  16. ↑ Florenzano, P; Ferreira, C; Nesterova, G; Roberts, MS; Tella, SH; Fernandez de Castro, L; Brown, SM; Whitaker, A; Pereira, RC; Bulas, D; et al «Skeletal Consequences of Nephropathic Cystinosis» (en anglès). J Bone Miner Res, 2018 Oct; 33 (10), pp: 1870-1880. DOI: 10.1002/jbmr.3522. ISSN: 1523-4681. PMID: 29905968 [Consulta: 23 febrer 2022].
  17. ↑ Machuca-Gayet, I; Quinaux, T; Bertholet-Thomas, A; Gaillard, S; et al «Bone Disease in Nephropathic Cystinosis: Beyond Renal Osteodystrophy» (en anglès). Int J Mol Sci, 2020 Abr 28; 21 (9), pp: 3109. DOI: 10.3390/ijms21093109. PMC: 7246679. PMID: 32354056 [Consulta: 23 febrer 2022].
  18. ↑ Sirrs, S; Munk, P; Mallinson, PI; Ouellette, H; et al «Cystinosis with sclerotic bone lesions» (en anglès). JIMD Rep, 2014; 13, pp: 27-31. DOI: 10.1007/8904_2013_256. PMC: 4110327. PMID: 24097416 [Consulta: 29 gener 2022].
  19. ↑ Ecel, M; Sarı, A; Delibaş, A «Diagnosis of Nephropathic Cystinosis in a Child During Routine Eye Exam» (en anglès). Turk J Ophthalmol, 2017 Oct; 47 (5), pp: 292-295. DOI: 10.4274/tjo.69922. ISSN: 2149-8709. PMID: 29109899 [Consulta: 20 abril 2022].
  20. ↑ Reda, A; Veys, K; Besouw, M «Fertility in Cystinosis» (en anglès). Cells, 2021 Des 15; 10 (12), pp: 3539. DOI: 10.3390/cells10123539. PMC: 8700558. PMID: 34944047 [Consulta: 29 gener 2022].
  21. ↑ Rulle, K «Dietary Considerations for Infantile Nephropathic Cystinosis -Treball de fi de Màster-» (en anglès). Nutrition and Integrative Health Program, Maryland University, 2013 Oct; NUTR 641, pàgs: 11 [Consulta: 2 abril 2022].
  22. ↑ DrugBank «Indomethacin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Oct; DB00328 (rev), pàgs: 22 [Consulta: 20 octubre 2020].
  23. ↑ Cheung, WW; Hao, S; Wang, Z; Ding, W; et al «Vitamin D repletion ameliorates adipose tissue browning and muscle wasting in infantile nephropathic cystinosis-associated cachexia» (en anglès). J Cachexia Sarcopenia Muscle, 2020 Feb; 11 (1), pp: 120-134. DOI: 10.1002/jcsm.12497. PMC: 7015252. PMID: 31721480 [Consulta: 2 octubre 2020].
  24. ↑ PubChem «Cysteamine» (en anglès). NCBI, United States National Library of Medicine, 2020 Set 26; Compound Summary CID 6058 (rev), pàgs: 56 [Consulta: 1r octubre 2020].
  25. ↑ Ariceta, G; Giordano, V; Santos, F «Effects of long-term cysteamine treatment in patients with cystinosis» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2019 Abr; 34 (4), pp: 571-578. DOI: 10.1007/s00467-017-3856-4. PMC: 6394685. PMID: 29260317 [Consulta: 29 gener 2022].
  26. ↑ Dohil, R; Gangoiti, JA; Cabrera, BL; Fidler, M; et al «Long-term treatment of cystinosis in children with twice-daily cysteamine» (en anglès). J Pediatr, 2010 Maig; 156 (5), pp: 823-827. DOI: 10.1016/j.jpeds.2009.11.059. ISSN: 1097-6833. PMID: 20138296 [Consulta: 15 febrer 2022].
  27. ↑ Bengali, M; Goodman, S; Sun, X; Dohil, MA; et al «Non-invasive intradermal imaging of cystine crystals in cystinosis» (en anglès). PLoS One, 2021 Mar 4; 16 (3), pp: e0247846. DOI: 10.1371/journal.pone.0247846. PMC: 7932553. PMID: 33661986 [Consulta: 15 febrer 2022].
  28. ↑ Nesterova, G; Gahl, WA «Cystinosis: the evolution of a treatable disease» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2013 Gen; 28 (1), pp: 51-59. DOI: 10.1007/s00467-012-2242-5. PMC: 3505515. PMID: 22903658 [Consulta: 1r octubre 2020].
  29. ↑ Shams, F; Livingstone, I; Oladiwura, D; Ramaesh, K «Treatment of corneal cystine crystal accumulation in patients with cystinosis» (en anglès). Clin Ophthalmol, 2014 Oct 10; 8, pp: 2077-2084. DOI: 10.2147/OPTH.S36626. PMC: 4199850. PMID: 25336909 [Consulta: 1r octubre 2020].
  30. ↑ Liang, H; Labbé, A; Baudouin, C; Plisson, C; Giordano, V «Long-term follow-up of cystinosis patients treated with 0.55% cysteamine hydrochloride» (en anglès). Br J Ophthalmol, 2020; Jun 27, pp: bjophthalmol-2020-316450. DOI: 10.1136/bjophthalmol-2020-316450. ISSN: 1468-2079. PMID: 32593979 [Consulta: 5 octubre 2020].
  31. ↑ Rocca, CJ; Cherqui, S «Potential use of stem cells as a therapy for cystinosis» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2019 Jun; 34 (6), pp: 965-973. DOI: 10.1007/s00467-018-3974-7. PMC: 6250595. PMID: 29789935 [Consulta: 1r octubre 2020].

Bibliografia

  • Wilmer, Martijn J.; Schoeber, Joost P.; van den Heuvel, Lambertus P.; Levtchenko, Elena N. Cystinosis: practical tools for diagnosis and treatment (en anglès). Pediatr Nephrol, 2011 Feb; 26 (2), pp: 205-215. PMID: 20734088. DOI 10.1007/s00467-010-1627-6 [Consulta: 30 octubre 2020]. 
  • Goodyer, Paul. The history of cystinosis: lessons for clinical management (en anglès). Int J Nephrol, 2011 Oct 13; 2011, pp: 929456. PMID: 22013525. DOI 10.4061/2011/929456 [Consulta: 4 octubre 2020]. 
  • Topaloglu, Rezan; Keser, Ayşe Gültekingil; Gülhan, Bora; Ozaltin, Fatih; et al. Cystinosis beyond kidneys: gastrointestinal system and muscle involvement (en anglès). BMC Gastroenterol, 2020 Jul 29; 20 (1), pp: 242. PMID: 32727395. DOI 10.1186/s12876-020-01385-x [Consulta: 2 octubre 2020]. 
  • Ariceta, Gema; Camacho, Juan Antonio; Fernández-Obispo, Matilde; Fernández-Polo, Aurora; et al. Cistinosis (en castellà). Nefrología al día. Grupo Editorial de la Sociedad Española de Nefrología, 2021; Maig 13 (rev), pàgs: 26. ISSN 2659-2606 [Consulta: 29 gener 2022]. 
  • Cherqui, Stephanie. Hematopoietic Stem Cell Gene Therapy for Cystinosis: From Bench-to-Bedside (en anglès). Cells, 2021 Nov 23; 10 (12), pp: 3273. PMID: 34943781. DOI 10.3390/cells10123273 [Consulta: 29 gener 2022]. 
  • Elmonem, Mohamed A.; Veys, Koenraad R. P.; Prencipe, Giusi. Nephropathic Cystinosis: Pathogenic Roles of Inflammation and Potential for New Therapies (en anglès). Cells, 2022 Gen 6; 11 (2), pp: 190. PMID: 35053306. DOI 10.3390/cells11020190 [Consulta: 2 abril 2022]. 

Enllaços externs

  • Cistinosis renal López Tricas, JL. Info-Farmacia.com; 2013 Set (en castella)
  • Cystinosis - causes, symptoms, diagnosis, treatment, pathology Osmosis. 2019 Des (en anglès)
  • ¿Qué es la Cistinosis? Asociación Cistinosis España; 2020 Jul (castellà)
  • Cystinosis GARD. NIH, US Department of Health & Human Services; 2020 Ag (anglès)