Claristori
El claristori, en l'arquitectura, és el nivell més alt de la nau a una basílica romana o a una església romànica o gòtica. El seu nom és degut al fet que les seves obertures permeten il·luminar l'interior de l'edifici. Era ja utilitzat per l'arquitectura paleocristiana, a la que probablement va influir l'arquitectura hel·lenística, basíliques o palaus.[1]
Vegeu també
- Trifori
Referències
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.120. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].
Bibliografia
- G.Fatás y G.M. Borrás, Diccionario de Términos de Arte (1993) Madrid. Alianza Editorial ISBN 84-7838-388-3 (en castellà)
Elements d'arquitectura eclesiàstica | |
|---|---|
| Àrees | |
| Exterior | Arcbotant · Arquitrau · Arquivolta · Brancal · Campanar · Capçalera · Cimbori · Contrafort · Campanar d'espadanya · Façana · Fris · Gàrgola · Lesena · Mur de càrrega · Parament · Pinacle · Portal · Timpà · Torre · Oratori |
| Interior | |
| Altres | Arc · Baix relleu · Carcanyol · Floró · Gablet · Lòbul · Medalló · Mènsula / Cartel·la / Modilló / Permòdol · Òcul · Penjant · Torrelló · Traceria · Ull de bou · Pastofòria |
