Clinocervantita
 Clinocervantita | |
|---|---|
| Fórmula química | Sb³⁺Sb⁵⁺O₄ |
| Epònim | sistema monoclínic i cervantita  |
| Localitat tipus | mina Tafone, Manciano, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,720 nγ = 2,100 |
| Birefringència | δ = 0,380 |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-017 |
| Símbol | Ccvn |
| Referències | [1] |
La clinocervantita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la cervantita. El nom refleteix la seva simetria i la relació amb la cervantita, de la qual és dimorfa. És l'anàleg de Sb3+ de la kyawthuïta, amb la qual també és isostructural. També és l'anàleg natural del compost sintètic β-Sb₂O₄.
Característiques
La clinocervantita és un òxid de fórmula química Sb³⁺Sb⁵⁺O₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinocervantita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koechlinita, russel·lita, koragoïta, tel·lurita, paratel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiotantalita, estibiocolumbita, tungstibita i baddeleyita.
Formació i jaciments
En la seva localitat tipus s'ha descrit en cavitats de la roca encaixant de la mina. Només ha estat descrita en dues localitats de la Toscana, Itàlia.
Referències
- ↑ «Clinocervantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
