Clive Staples Lewis

Infotaula de personaClive Staples Lewis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Belfast (Irlanda del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaHoly Trinity Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity College (1917–1925)
Malvern College
Campbell College, Belfast
Wynyard School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura, radiodifusió, teologia, escriptura creativa i professional, literatura fantàstica, poesia i ciència de la literatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, professor d'universitat, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1919 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorMagdalen College (1925–1954) Modifica el valor a Wikidata
GènereRondalla meravellosa, fantasia, ciència-ficció i apologètica Modifica el valor a Wikidata
MovimentInklings Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilliam T. Kirkpatrick (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Dante Alighieri, G. K. Chesterton, William Morris, Arthur Balfour, Joseph Butler, Beatrix Potter, Henry Rider Haggard, Edith Nesbit, William Butler Yeats, William Blake, Thomas Traherne, George MacDonald, H.G. Wells, Evelyn Underhill, Lord Dunsany, John Milton, Aristòtil, Plató, J. R. R. Tolkien i Geoffrey Chaucer Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaN. W. Clerk
Clive Hamilton Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarSomerset Light Infantry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Fern-seed and elephants and other essays on Christianity (en) Tradueix
  • Surprised by Joy (en) Tradueix
  • (1941) The Screwtape Letters (en) Tradueix
  • (1943) The Space Trilogy (en) Tradueix
  • (1950) Les Cròniques de Nàrnia
  • (1952) Mere Christianity (en) Tradueix
  • (1956) Till We Have Faces (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
  • Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria [ SC250] Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoy Davidman (1954–1960) Modifica el valor a Wikidata
FillsDouglas Gresham, fill o filla adoptiva, David Gresham (en) Tradueix, fill o filla adoptiva Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert James Lewis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Florence Augusta Hamilton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansW. H. Lewis Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0507000 TMDB.org: 5525
Musicbrainz: fad434cc-5fae-411c-918e-096f1adfa37d Discogs: 999014 Goodreads author: 1069006 Goodreads character: 63645 Find a Grave: 1455 Project Gutenberg: 782 Modifica el valor a Wikidata

Clive Staples Lewis, conegut normalment per C. S. Lewis (Belfast, 29 de novembre de 1898 – 22 de novembre de 1963), va ser crític, acadèmic i novel·lista. Fou autor d'obres de literatura medieval, d'apologètica cristiana i de fantasia. Lògic, sensible, solitari, individualista, desobedient i pessimista, va ser un home que va saber combinar un pensament rigorós, analític i lògic amb un estil literari vigorós i creatiu. La seva anomenada actual rau en l'èxit dels set llibres de Les cròniques de Nàrnia.

Biografia

El seu pare era el fiscal i notari Albert James Lewis (1863-1929), el pare del qual va haver de marxar de Gal·les per anar viure a Irlanda, on començà sent obrer i acabà com a soci d'una important firma d'enginyeria i armador de vaixells. Sa mare, Flora Augusta Hamilton (1862-1908), que feia gala d'una ment crítica i irònica, era la filla d'un pastor protestant irlandès. Lewis tenia un germà gran: Warren H. Lewis (Warnie).[1][2]

Als quatre anys, un cotxe va atropellar el seu gos Jacksie; llavors, Lewis va decidir que d'aleshores ençà el seu nom passava a ser 'Jacksie'. Al principi no responia a cap altre nom. Més tard, acceptava que l'anomenessin 'Jacks', el qual va passar a 'Jack', que és com el van anomenar amics i família la resta de la seva vida.[3]

Quan Clive només tenia nou anys, la seva mare va posar-se malalta de càncer i morí. Aquesta mort marcà la seva vida. No sols el deixà orfe sinó que a més el separà del seu pare, que sota la pressió de la malaltia de la seva esposa s'havia convertit en un home intractable amb temperament imprevisible.

Sent molt jove, ja havia començat a escriure narracions fantàstiques que passaven en un món on els personatges eren animals. A més a més, va escriure altres novel·les.

El 1956 es va casar amb l'escriptora americana Joy Gresham, la qual va morir d'un càncer de medul·la quatre anys després, als quaranta-cinc anys.[4]

Va ser amic i col·lega de J. R. R. Tolkien, l'autor d'El senyor dels anells. Tots dos eren personalitats importants a la facultat d'anglès de la Universitat d'Oxford i formaven part del grup literari informal conegut com als Inklings.

Lewis va morir el 22 novembre 1963 d'una insuficiència renal. La cobertura mediàtica de la seva mort va ser mínima, ja que va morir el mateix dia que va ser assassinat el president nord-americà John F. Kennedy.[5]

Obres

Algunes de les seves obres són:

  • Més enllà del planeta silenciós (1938)
  • L'estratègia del dimoni (1942)
  • Perelandra (1943)
  • El gran divorci (1945)
  • Aquesta força maligna (1946)
  • L'experiència de llegir
  • Mentre no tinguem rostre (1956)
  • Cartes per a en Malcolm (1963)
  • El problema del dolor (1940)
  • L'abolició de l'home (1943)
  • Pur cristianisme (1952)
  • Les cròniques de Nàrnia (1950-1956)
  • Els quatre amors (1960)
  • Una pena observada (1961)
  • Sorprès per l'alegria (autobiografia)
  • Miracles (C. S. Lewis)

Referències

  1. ↑ «The Life of C.S. Lewis Timeline - C.S. Lewis Foundation». C.S. Lewis Foundation [Consulta: 11 març 2017].
  2. ↑ «C.S. Lewis Biography». [Consulta: 11 març 2017].
  3. ↑ Howat, Irene. Ten Boys Who Used Their Talents. Great Britain: Christian Focus Publications Ltd, 2006, p. 22. ISBN 978-1-84550-146-4. 
  4. ↑ Schultz and West (eds), The C. S. Lewis Reader's Encyclopedia (Zondervan, Grand Rapids, Michigan, 1988), p. 249.
  5. ↑ McGrath, Alister. C. S. Lewis – A Life: Eccentric Genius, Reluctant Prophet. Tyndale House Publishers, Inc, 2013, p. 358. 

Bibliografia complementària

  • Barker, Dan. Losing Faith in Faith: From Preacher to Atheist. Freedom from Religion Foundation, 1992. ISBN 1-877733-07-5. 
  • Dodd, Celia «Human nature: Universally acknowledged». The Times [Londres], 08-05-2004 [Consulta: 28 abril 2010].
  • Drennan, Miriam. «Back into the wardrobe with The Complete Chronicles of Narnia». BookPage, març 1999. Arxivat de l'original el 2009-02-05. [Consulta: 10 d’abril 2017].
  • Bruce L. Edwards. The Taste of the Pineapple: Essays on C. S. Lewis as Reader, Critic, and Imaginative Writer. The Popular Press, 1988. ISBN 0-87972-407-2. 
  • Edwards, Bruce L. A Rhetoric of Reading: C. S. Lewis's Defense of Western Literacy. Center for the Study of Christian Values in Literature, 1986. ISBN 0-939555-01-8. 
  • Ezard, John «Narnia books attacked as racist and sexist». The Guardian [Londres], 03-06-2002 [Consulta: 28 abril 2010].
  • Gopnik, Adam. «Prisoner of Narnia: How C. S. Lewis escaped». The New Yorker, 21-11-2005. Arxivat de l'original el 2014-05-02.
  • «If you didn't find Narnia in your own wardrobe ...». The Guardian [Londres], 04-12-2005 [Consulta: 28 abril 2010].[Enllaç no actiu]
  • David Graham. We Remember C. S. Lewis. Broadman & Holman, 2001. ISBN 0-8054-2299-4. 
  • Hooper, Walter. C. S. Lewis: A Companion and Guide. Londres: HarperCollins, 1996. ISBN 0-00-627800-0. 
  • Letters of C. S. Lewis (paperback). expanded. Fount, 1988. ISBN 0-00-627329-7. 
  • Hooper, Walter. They stand together: The letters of C.S. Lewis to Arthur Greeves (1914–1963). Londres: Collins, 1979. ISBN 0-00-215828-0. 
  • Hooper, Walter. Through Joy and Beyond: A Pictorial Biography of C. S. Lewis. Londres: Macmillan, 1982. ISBN 0-02-553670-2. 
  • Jacobs, Alan. The Narnian: The Life and Imagination of C. S. Lewis. San Francisco: Harper, 2005. ISBN 0-06-076690-5. 
  • Lewis, C. S.. The Screwtape Letters. Collins, 2002a. ISBN 978-0-00-767240-0. 
  • W. H. Lewis. Letters of C. S. Lewis. Londres: Geoffrey Bles, 1966. ISBN 0-00-242457-6. 
  • Lucretius. De Rerum Natura (en llatí). Project Gutenberg. ISBN 0-19-814405-9. 
  • Mühling, Markus. A Theological Journey into Narnia: An Analysis of the Message Beneath the Text. Vandenhoeck & Ruprecht, 2005. ISBN 3-525-60423-8. 
  • Neven, Tom. «In Lenten Lands». Le Penseur Réfléchit, 17-12-2001. Arxivat de l'original el 21 juliol 2012.
  • Toynbee, Polly «Narnia represents everything that is most hateful about religion». The Guardian [Londres], 05-12-2005 [Consulta: 28 abril 2010].

Enllaços externs

  • Obres de o sobre Clive Staples Lewis a Internet Archive
  • Journal of Inklings Studies Arxivat 2017-01-13 a Wayback Machine.
  • C. S. Lewis Reading Room,
  • C. S. Lewis research collection Arxivat 2014-07-02 a Wayback Machine. a The Marion E. Wade Center a Wheaton College
  • BBC Radio 4 – Great Lives – Suzannah Lipscomb on CS Lewis – 3 January 2017
Registres d'autoritat
Bases d'informació