Clorur de polivinil

Infotaula de compost químicClorur de polivinil
Substància químicatipus de polímer Modifica el valor a Wikidata
Nom curtPVC i ПВХ Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Propietat
Densitat1,39 g/cm³ (a 20 °C, sòlid) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió200 °C Modifica el valor a Wikidata
Representació espacial del clorur de polivinil

El clorur de polivinil o PVC (de l'anglès polyvinyl chloride) és una resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil.

Un dels seus usos més coneguts és el de matèria primera per a fabricar els discos de música i de so en general, principalment durant els anys 50, 60, 70 i 80 del segle xx, coneguts per aquest motiu com a discs de vinil o, simplement, vinils.

Avui en dia, més del 50% del PVC fabricat mundialment s'utilitza en construcció.[1] Com a tal, el PVC és barat, durable, i fàcil d'utilitzar. Durant molts anys el PVC ha anat substituint els materials de construcció tradicionals com la fusta, el ciment i els metalls. El PVC és reciclable, i com a tal s'identifica amb el codi "3".

Problemàtica ambiental

L'ús massiu del PVC en la construcció o com a envàs, per exemple, és controvertit i ha suposat campanyes en contra del moviment ecologista (Greenpeace a nivell internacional, Skamot Verd i altres a nivell català). Entre altres, els seus detractors parlen de l'impacte ambiental negatiu per diversos motius:

  • el seu contingut de clor genera dioxines quan se sotmet a la incineració del residu.[2]
  • l'ús de clor en el seu procés de fabricació (problemàtica ambiental de la indústria del clor)[2]
  • el risc de contaminació dels aliments que envasa amb alguns dels molts additius que aquest plàstic incorpora.[3]
  • la dificultat del seu reciclatge.[4]

Vegeu també

  • Acetat de vinil s'utilitza per a produir altres substàncies químiques industrials (com els polímers d'acetat de polivinili els copolímers d'etilè i acetat de vinil)
  • Acetat de polivinil (PVAc, cola blanca o cola de fuster) s'obté per la polimerització de l'acetat de vinil. En suspensió aquosa, s'usa com a adhesiu.
  • Alcohol de polivinil (PVA) s'obté per hidrolisi de l'acetat de polivinil, no per polimerització del monòmer alcohol de vinil o etenol que és un tautòmer keto-enol poc favorable de l'acetaldehid.
  • Akrocard
  • Pilota de platja

Referències

  1. ↑ «El PVC en la construcción» (en castellà). Asociación Argentina del PVC. [Consulta: 21∕8∕2011].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 «5. Combustión del PVC y dioxinas» (en castellà). Asociación Argentina del PVC. [Consulta: 21∕8∕2011].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Serra Majem, Lluís; Aranceta Bartrina, Javier. Nutrición y salud pública: métodos, bases científicas y aplicaciones (en castellà). Elsevier España, 2006, p.588. ISBN 8445815288. 
  4. ↑ Seymour, Raimond B.; Carraher, Charles E. Introducción a la química de los polímeros (en castellà). Reverte, 1995, p.570. ISBN 8429179267. 

Enllaços externs

  • The European PVC Portal (European Council of Vinyl Manufacturers) Arxivat 2008-09-19 a Wayback Machine.
  • Vinyl 2010 The European PVC industry commitment to Sustainability[Enllaç no actiu]
  • PVC, la historia más tóxica jamás contada Arxivat 2008-03-29 a Wayback Machine.
  • El proceso Vinyloop® es un proceso de reciclaje mecánico de PVC Arxivat 2009-03-30 a Wayback Machine.
Registres d'autoritat
Bases d'informació