Columnes d'Hèrcules
| ||||
| Tipus | Accident geogràfic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | estret de Gibraltar | |||
| ||||
| Format per | penyal de Gibraltar Calpe Monte Hacho Djebel Musà Abilyx | |||
| Dades i xifres | ||||
| Travessa | Marroc, Espanya i Gibraltar | |||
Les columnes d'Hèrcules (llatí: Herculis Columnae, en grec antic: αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.[a] La part europea s'anomenava Calpe, i la part africana Abila.[1][2]
La llegenda diu que eren unes fites erigides per marcar l'extrem occidental dels navegants i especialment la mítica expedició d'Hèrcules. Altres pilars o columnes d'Hèrcules les trobem referenciades a Germània i a la Gàl·lia per marcar els extrems d'altres viatges d'Hèrcules.[3][4] Els pilars de Proteu, que menciona Tàcit, tenien la mateixa intenció demarcadora a Egipte. Estrabó parla dels pilars del Cel i de la Terra i diu que el de la Terra és aquell sobre el qual es va suportar la volta celestial des d'on Atles sostenia la Terra.[5][2]
Anteriorment a ser anomenats pilars d'Hèrcules eren coneguts com a pilars de Cronos i Briàreu, que, com Atles, eren déus de l'ètnia dels titans.[6] Heròdot ja coneixia els pilars o columnes perfectament pels relats dels navegants fenicis i ja portaven el nom d'Hèrcules: un oracle va enviar una colònia procedent de Tir a fundar un establiment als pilars d'Hèrcules i els colons van arribar a la zona i van ocupar les roques de Calpe i Abyla, que van considerar els pilars que havia assenyalat l'oracle, a la zona de Saxetanum (o Exitani), però uns mals auspicis els van fer retornar; una segona expedició va arribar més lluny, a una illa on després hi va haver la ciutat d'Onoba (Huelva), però altre cop uns mals auspicis els van fer retornar; finalment, una tercera expedició va permetre fundar-hi Gades.[7] El déu Melcart dels fenicis es va identificar amb Hèrcules.[2]
Van marcar el límit del món conegut per als antics grecs fins que, segons l'historiador Heròdot, Coleu de Samos les va ultrapassar al segle vii aC.[8][2]
Notes
- ↑ Estrabó, a la Geografia III, 5,5, fa un resum de les opinions sobre el tema.
Referències
- ↑ Estrabó. Geografia, III, 5,5
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Smith, William (ed.). «Herculis Columnae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ Tàcit. Germània, III, 34
- ↑ Iambes al Rei Nicomedes, 188.
- ↑ Estrabó. Geografia, III, 5-6; III, 8
- ↑ Claudi Elià. Varia historia, V, 3. Elià cita l'autoritat d'Aristòtil
- ↑ Heròdot. Històries, IV, 42, 181, 185
- ↑ Heròdot. Històries, IV, 152
Vegeu també
Geografia històrica dels ibers | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Part d'{{ibers}} | |||||||||
| Territoris |
|  | |||||||
| Ciutats1 |
| ||||||||
| Seques |
| ||||||||
| Fonts clàssiques |
| ||||||||
1En cursiva, colònies gregues, fenícies o cartagineses i refundacions romanes. Vegeu també {{Jaciments arqueològics ibèrics}} | |||||||||
