Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura

Infotaula d'organitzacióComitè Europeu per a la prevenció de la tortura
Dades
Nom curtCPT Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització no governamental internacional Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballtortura i cruel and unusual punishment (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès i francès Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1989
Governança corporativa
Entitat matriuConsell d'Europa Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcoe.int… Modifica el valor a Wikidata

El Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants (antigament anomenat Comitè per a la prevenció de la tortura, abreujat CPT) és un òrgan del Consell de la Unió Europea (CE), que el seu objectiu és la prevenció dels casos de tortura i altres tractes inhumans o degradant al territori dels Estats signataris de la Convenció europea per a la prevenció de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants que va entrar en vigor en 1987 i va ser ratificada pels 47 països membres del CE. Tot estat no membre del CE pot ser convidat a signar-la pel Consell de Ministres del CE.[1][2]

El mandat del CPT

El primer article de la convenció defineix el mandat de la CPT: «Ha estat instituïda pel Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura i de les penes i tractes inhumans o degradants. Per mitjà de visites, el Comitè examina el tracte a les persones privades de la llibertat amb la intenció de reforçar, en el cas necessari, la seva protecció contra la tortura i les penes o tractes inhumans o degradants.» La prioritat del CPT és, llavors, prevenir la tortura i els altres tractes inhumans o degradants.[3]

El mètode de treball del CPT

Per aconseguir el seu propòsit, el CPT visita els llocs de detenció (aquests poden ser presons, estacions de policia, hospitals psiquiàtrics o fins i tot centres de reeducació de menors, per exemple) amb la finalitat d'avaluar el tracte reservat als detinguts. Aquestes visites s'efectuen per equips de, almenys, dos delegats del CPT que no són escollits pel país visitat. També poden unir-se als membres del CPT altres experts professionals (metges, enginyers, intèrprets, etc.) per compondre la delegació en funció de les necessitats.[4]

Les visites són anunciades (sense precisar la data) a l'Estat respectiu, el mateix que no pot rebutjar-les més que per raons de força major (problemes greus, defensa nacional, seguretat pública o investigació penal urgent). Però, fins i tot en aquest cas, l'Estat visitat ha de prendre totes les disposicions perquè la visita prevista pugui desenvolupar-se al més ràpidament possible. La Convenció atorga als membres del CPT el dret de visitar tots els llocs de detenció dels països que hagin signat la convenció, podent circular lliurement a l'interior d'aquests recintes. En el curs de la visita, els delegats es reuneixen amb les persones privades de la seva llibertat sense que testimonis (com, per exemple, guàrdies) assisteixin a la conversa. El CPT pot igualment escollir amb quines persones desitja entrar en contacte per fer-se una bona idea de la situació. Al final de cada visita, el CPT remitent a l'Estat respectiu un informe que conté les constatacions de la delegació visitant. Aquest informe és confidencial i permet entaular un diàleg amb les autoritats responsables sobre els punts que conté.

Referències

  1. European Committee for the Prevention of Torture and Inhumane or Degrading Treatment or Punishment (CPT) Arxivat 2018-04-30 a Wayback Machine., Plataforma d'Informació dels Drets Humans de Suïssa
  2. UK proposes candidates for Council of Europe torture prevention committee a gov.uk, 21 de novembre de 2013
  3. Mandat del CPT al web de l'OHCHR de l'ONU
  4. The European Committee for the Prevention of Torture to assist the ICC in the monitoring of the conditions of sentenced persons al web de la Cort Penal Internacional

Vegeu també

Enllaços externs

  • Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura - Lloc web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
Guardonats amb el Premi Homo Homini
  • Serguei Kovalov (1994)
  • Szeto Wah (1997)
  • Ibrahim Rugova (1998)
  • Oswaldo Payá Sardiñas (1999)
  • Min Ko Naing (2000)
  • Zackie Achmat (2001)
  • Thích Huyền Quang (2002)
  • Thích Quảng Độ (2002)
  • Thadeus Nguyễn Văn Lý (2002)
  • Nataša Kandić (2003)
  • Gheorghe Briceag (2004)
  • Ales Bialiatski (2005)
  • Svetlana Gannushkina (2006)
  • Su Su Nway (2007)
  • Phyu Phyu Thin (2007)
  • Nilar Thein (2007)
  • Liu Xiaobo (2008)
  • Majid Tavakoli (2009)
  • Abdollah Momeni (2009)
  • Azimjan Askarov (2010)
  • Doctors Coordinats de Damasc (2011)
  • Intiqam Aliyev (2012)
  • Sapijat Magomedova (2013)
  • Souad Nawfal (2014)
  • 11 dissidents cubans (2015)
  • Comitè per la Prevenció de la Tortura (2016)
  • Phạm Đoan Trang (2017)
Registres d'autoritat