Comitè Olímpic Internacional
 | «COI» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «COI (desambiguació)». |
(en) International Olympic Committee (fr) Comité International Olympique  | |||||
| |||||
 | |||||
| Lema | Citius, Altius, Fortius – Communiter | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | IOC i CIO | ||||
| Tipus | organització sense ànim de lucre organització no governamental organització esportiva internacional | ||||
| Idioma oficial | francès i anglès | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Creació | 23 juny 1894, París | ||||
| Fundador | Pierre de Coubertin i Demetrius Vikelas | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | mundial | ||||
| Membre de | Associació Internacional per a Instal·lacions Esportives i d'Oci | ||||
| Membres | 103 (2021) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Thomas Bach (2013–) | ||||
| President | Thomas Bach | ||||
| Filial | Olympic Channel Services (en)  Organització Esportiva Panamenya Consell Olímpic d'Àsia Association of National Olympic Committees of Africa (en) Olympic Broadcasting Services (en) Comitès Olímpics Europeus Oceania National Olympic Committees (en) | ||||
| Propietari de | Olympics.org athletes database (en) Olympics.com athletes database (en) Olympic Channel (en) | ||||
| Format per | sessió del Comitè Olímpic Internacional IOC Athletes' Commission (en) Congressos del Comitè Olímpic Internacional Carta Olímpica Ethics Commission of the International Olympic Committee (en) | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | olympics.com… | ||||
     | |||||
Localització geogràfica  | |||||
El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització amb base a Lausana, Suïssa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas el 23 de juny de 1894[1] per restablir els Jocs Olímpics de l'antigor que se celebraren a Grècia entre el 776 aC i el 396 dC.
El COI organitza els Jocs Olímpics: els Jocs de l'olimpíada (Jocs Olímpics d'Estiu) que se celebren durant el primer any d'una olimpíada, i els Jocs Olímpics d'Hivern que es fan durant el seu tercer any. Els primers Jocs de l'olimpíada de l'època moderna es van celebrar a Atenes, Grècia, el 1896. Els primers Jocs Olímpics d'hivern se celebraren a Chamonix, França, el 1924. L'any 2007 hi havia afiliats un total de 203 Comitès Olímpics Nacionals.[2]
Història
El COI va ser creat per Pierre de Coubertin el 23 de juny de 1894, i Demetrios Vikelas en va ser el seu primer president. A data de juny de 2017, està format per 95 membres actius, 41 membres honoraris, un president honorari (Jacques Rogge) i un membre d'honor (Henry Kissinger).[3] El COI és l'autoritat suprema del moviment Olímpic modern mundial.
El COI és l'òrgan organitzador dels moderns Jocs Olímpics i dels Jocs Olímpics de la Joventut, celebrats a l'estiu i a l'hivern, cada quatre anys. Els primers Jocs Olímpics d'Estiu organitzats pel COI es van celebrar a Atenes (Grècia) el 1896; i els primers Jocs Olímpics d'Hivern a Chamonix (França), el 1924. Fins al 1992, tant els Jocs Olímpics d'estiu com els d'hivern se celebraven el mateix any. A partir d'aquella data, el COI va moure els d'hivern perquè se celebressin dos anys després dels d'estiu, deixant temps per planificar els dos esdeveniments, i per millorar la balança financera del propi COI, que rebia molts més ingressos durant els anys olímpics. Els primers Jocs Olímpics de la Joventut es van celebrar el 2010 a Singapur, i els primers Jocs Olímpics de la Joventut d'hivern es van celebrar a Innsbruck el 2012.
El 2009, l'Assemblea General de les Nacions Unides va atorgar l'estatus d'Observador Permanent al COI. Aquesta decisió permetia al COI involucrar-se directament en l'agenda de les Nacions Unides i assistir a les reunions l'Assemblea General. Aquest fet possibilitava també la promoció de l'esport. A més, el 1993 l'Assemblea General va aprovar una resolució que solidificava la cooperació entre l'ONU i el COI, ressuscitant la Treva Olímpica, adoptant una resolució titulada “Construint un món pacífic i millor a través de l'esport i l'ideal olímpic,” que demanava als estats membres que observessin la Treva Olímpica abans de començar els jocs, i a cooperar amb el COI i el Comitè Paralímpic Internacional en els seus esforços per utilitzar l'esport com a eina de promoció de la pau, el diàleg i la reconciliació en àrees de conflicte en el transcurs i després dels Jocs Olímpics i Paralímpics.[4]
Durant cada proclamació dels Jocs Olímpics, els anuncis es fan en diferents llengües, començant primer en francès i, després, traduint-se a l'anglès i a la llengua majoritària de l'estat hoste.
Presidents del COI
| Núm. | Nom | Període | refs. | |
|---|---|---|---|---|
| 1 |  |  Dimítrios Vikelas | 1894 - 1896 | |
| 2 |  |  Pierre de Coubertin | 1896 - 1925 | |
| 3 |  |  Henri de Baillet-Latour | 1925 - 1942 | |
| 4 |  |  Johannes Sigfrid Edström | 1946 - 1952 | |
| 5 |  |  Avery Brundage | 1952 - 1972 | |
| 6 |  |  Michael Morris Killanin | 1972 - 1980 | |
| 7 |  |  Joan Antoni Samaranch i Torelló | 1980 - 2001 | |
| 8 |  | Jacques Rogge | 2001 - 10 de setembre de 2013 | |
| 9 |  |  Thomas Bach | Des del 10 de setembre de 2013 | [5][6] |
Congressos del COI
En els congressos, 13 en la seua totalitat, celebrats en períodes irregulars, es tracta sobre temes d'importància referents al moviment olímpic internacional en eixe moment; a més s'exposa, discuteix i conclou sobre el nivell i historial olímpics assolits fins a eixe llavors i la seua projecció al futur.
La primera d'aquestes reunions es realitzà en París en l'any 1894, la més recent fou a Buenos Aires, Argentina, el 2013 (125a sessió).
Sessions del COI
Les Sessions del COI són generalment reunions de membres del COI on es posa a votació qüestions o accions a prendre referents al moviment olímpic. És l'òrgan suprem del COI i les seues decisions són finals. Cada membre del COI té dret a vot.
Una sessió ordinària s'efectua una vegada a l'any. En cas d'emergència o de resoldre punts encara pendents, es pot cridar a una sessió extraordinària en conveniència amb el President del *COI o per petició escrita d'almenys les dues terceres parts dels membres.
Les activitats més importants realitzades en les sessions són, entre altres:
- Adaptar o modificar la Carta Olímpica.
- Triar els membres del Comitè Olímpic, el President Honorari, membres honoraris i membres d'honor.
- Triar el President, Vicepresident i tots els altres membres del Cos Executiu.
- Triar la ciutat seu dels Jocs Olímpics.
- Determinar quins esports formaran part del calendari olímpic i quins no.
El Comitè Olímpic Internacional (COI) va anunciar la suspensió del Comitè Olímpic Rus (COR) el 12 d'octubre de 2023 amb efectes immediats i fins a nou avís, degut a la inclusió per part del COR de les regions ucraïneses annexades (Donetsk, Luhansk, kherson i Zaporíjia). La suspensió es va produir durant les reunions preparatòries de la seva 141a sessió a Bombai, que s'havia de produir durant entre els dies 15 i 17 d'octubre. Va remarcar tanmateix que segueix reservant-se la decisió última de permetre la participació, sota bandera neutral, d'esportistes russos i belarussos als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 de París i els d'hivern de 2026 de Milano Cortina.[7]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Olympic Day: What is it? When is it? And everything else you need to know to get involved». [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Gold, Margaret M. Olympic Cities: City Agendas, Planning, and the World's Games, 1896 to 2016 (en anglès). Taylor & Francis, 2010, p.395. ISBN 0415486572.
- ↑ «IOC Members List». [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ «Cooperation With The UN», 21-06-2016. [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ «L'alemany Thomas Bach, escollit nou president del COI». 324.cat, 10-09-2013. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ Ara Barcelona. «Thomas Bach, nou president del Comitè Olímpic Internacional». Diari Ara. [Consulta: 10 setembre 2013].
- ↑ «El COI suspèn el Comitè Olímpic de Rússia per incorporar regions d'Ucraïna». L'Esportiu de Catalunya, 12-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
Enllaços externs
- Lloc web oficial del Comitè Olímpic Internacional
