Conan el Destructor

Conan el Destructor

Conan the Destroyer
Fitxa
Direcció	Richard Fleischer
Protagonistes	Arnold Schwarzenegger Grace Jones Wilt Chamberlain Mako Tracey Walter Olivia d'Abo
Producció	Raffaella De Laurentiis
Guió	Stanley Mann, a partir d'una història de Roy Thomas i Gerry Conway basada en les històries de Conan the Barbarian de Robert E. Howard
Música	Basil Poledouris
Fotografia	Jack Cardiff
Muntatge	Frank J. Urioste
Productora	Dino De Laurentiis Company
Distribuïdor	Universal Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1984
Durada	101 minuts
Idioma original	Anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	18 milions de dòlars(Estimats)[1]
Recaptació	31 milions
Descripció
Basat en	Conan el Bàrbar
Gènere	aventures, acció, fantàstic
Qualificació MPAA	PG
Època d'ambientació	Era Hibòria
Premis i nominacions
Nominacions	Premi Golden Raspberry a la pitjor actriu de repartiment (1985) Premi Golden Raspberry a la pitjor nova estrella (1985)
Premis	Premi Golden Raspberry a la pitjor nova estrella (1985)
← Conan el Bàrbar

Conan el Destructor (títol original: Conan the Destroyer) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Fleischer, estrenada l'any 1984. És la continuació de Conan el Bàrbar dirigida per John Milius el 1982. Ha estat doblada al català.^[2]

Argument

La malèfica reina Taramis encarrega el poderós guerrer Conan d'escortar la princesa Jehnna en territori enemic, amb l'objectiu de robar la banya del déu Dagoth, contra la promesa del retorn a la vida de la dona que estimava i que la mort li ha pres. Però Conan es deixa enganyar per Taramis els motius reals de la qual amaguen els més negres propòsits.^[3]

Repartiment

• Arnold Schwarzenegger: Conan
• Grace Jones: Zula
• Wilt Chamberlain: Bombaata
• Mako: el encantador Akiro / el narrador
• Tracey Walter: Malak
• Sarah Douglas: la reina Taramis
• Olivia de Abo: la princesa Jehnna
• Pat Roach: l'home-mico, monstre del mirall / Toth-Amon
• Bruce Fleischer: L'orador del poble
• Jeff Corey: el gran Vizir
• Sven-Ole Thorsen: Togra
• Ferdy Mayne: el cap dels adoradors de Dagoth
• André The Giant: Dagoth
• Sandahl Bergman: Valéria (cameo)

Rebuda

La pel·lícula va tenir un cert èxit comercial, informant aproximadament 31.042.000 $ al box-office a Amèrica del Nord per un pressupost de 18 milions.^[4]

Ha rebut una rebuda de la crítica desfavorable, recollint un 29% de crítiques positives, amb una nota mitjana de 4,4/10 i sobre la base de 21 crítics en el lloc Rotten Tomatoes.^[5]

Premis

• Nominació al premi al millor segon paper femení (Grace Jones), per l'Acadèmia de cinema de ciència-ficció, fantàstic i de terror 1985.
• Premi a la més dolenta nova star (Olivia de Abo) i nominació al premi al més dolent segon paper femení (Olivia de Abo), en els Razzie Awards 1985.

En altres mitjans

Còmic

Marvel Comics va publicar una adaptació de còmic de la pel·lícula de l'escriptor Michael Fleisher i l'artista John Buscema a Marvel Super Special nº 35 publicat el 14 d'agost de 1984 (amb data de portada desembre de 1984).^[6] L'adaptació també estava disponible com sèrie limitada de dos número.^[7]

Roy Thomas i Gerry Conway van escriure el tractament original de la història, però va ser substituits pel guió final per Stanley Mann abans d'acabar la pel·lícula. Van convertir la seva història en la novel·la gràfica Conan the Barbarian: The Horn of Azoth, publicada el 1990, amb art de Mike Docherty.^[8] Els noms dels personatges es van canviar per diferenciar la novel·la gràfica de la pel·lícula: Dagoth es va convertir en Azoth, Jehnna es va convertir en Natari, Zula es va convertir en Shumballa, Bombaata es va convertir en Strabo, Thoth-Amon es va convertir en Rammon i els personatges de la reina Taramis i El líder es van combinar en bruixot Karanthes, pare de Natari.

Novelization

Robert Jordan va escriure una novel·lització de la pel·lícula el 1984 per Tor Books.

Vegeu també

• Conan el Bàrbar, món imaginari.
• Conan el Bàrbar (Conan the Barbarian), dirigida per John Milius el 1982.

Referències