La conquesta de Tunísia per part de França es dugué a terme en dues fases; conquesta del territori entre el 28 d'abril i el 12 de maig de 1881 i la supressió d'elements rebels entre el 10 de juny i el 28 d'octubre del mateix any. S'establí el Protectorat francès de Tunísia,[1] que durà fins a la independència del país el 20 de març de 1956.
Referències
- ↑ Stillman, William James. The union of Italy, 1815-1895 (en anglès). Cambridge University Press, 1909, p. 372.
|
|---|
| Segles XVII-XVIII | |
|---|
| Segle XVIII | |
|---|
| Segle XIX | - Índies Occidentals (1804–10)
- Oceà Índic (1809–11)
- Java (1811)
- Algèria (1830–47)
- Algèria (1835–1903)
- Río de la Plata (1838–40)
- Mèxic (1838–39)
- Argentina–Uruguai (1845–50)
- Marroc (1844)
- Filipines (1844–45)
- Bombardeig de Tourane (1847)
- Guerra francotahitiana (1844–47)
- Senegal (1854)
- Cotxinxina (1858–62)
- Segona Guerra de l'Opi (1860)
- Mèxic (1861–67)
- Japó (1863–64)
- Corea (1866)
- Vietnam del Nord (1873–74)
- Tunísia (1881)
- Madagascar (1883)
- Costa d'Ivori (1883–98)
- Tonquín (1883–86)
- Guerra francoxinesa (1884–85)
- Vietnam del Nord (1886–96)
- Illes de Sotavent (1888–97)
- Primera guerra de Dahomey (1890)
- Segona guerra de Dahomey (1892–94)
- Guerra francosiamesa (1893)
- Madagascar (1895)
- Missió Voulet–Chanoine (1898)
|
|---|
| Segle XX | |
|---|
