Consejo de la Hispanidad

Infotaula d'organitzacióConsejo de la Hispanidad
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusagència governamental Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballrelacions culturals i propaganda Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1940
Data de dissolució o abolició1945 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Madrid
Canceller Modifica el valor a WikidataManuel Halcón Modifica el valor a Wikidata
Part deMinisteri d'Afers Exteriors d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

El Consejo de la Hispanidad va ser un organisme de la dictadura franquista depenent del Ministeri d'Afers exteriors creat en 1940 amb l'objectiu de la realització de la idea d'«Hispanitat». Va existir fins a 1945, quan va ser succeït per l'Institut de Cultura Hispànica.

Història

Una llei de 2 de novembre de 1940, publicada en el Boletín Oficial del Estado el 7 de novembre, va donar formalment origen a l'organisme.[1][2] El text, que col·locava en el preàmbul a Espanya com a «eix espiritual del món hispànic com a títol de preeminència en les empreses universals», feia contradictòriament referencia en l'articulat a la possibilitat, irrealitzable a curt termini, d'una unió política (Art. 2), pròpia de l'ideari falangista.[3] Dos mesos més tard es decidiria la composició interna dels membres de l'organisme i, a l'abril de 1941, es va desenvolupar el seu Reglament.[4] En la composició del Consell es van barrejar funcionaris, militars, líders falangistes, religiosos i intel·lectuals de dretes, comptabilitzant-se un total de 74 consellers.[5]

Manuel Halcón y Villalón-Daoíz va ser canceller de l'organisme fins a la seva destitució al juliol de 1943, no arribant formalment a cobrir-se la vacant del càrrec.[6] L'ens, la importància del qual hi havia experimentant un progressiu declivi des de la caiguda de l'estel de Ramón Serrano Súñer,[7] i del que ja a la fi de 1942 s'havia plantejat una adaptació en les seves funcions per sobreposar-se a les crítiques que provenien d'Amèrica que ratllaven al Consell de propaganda pro-feixista i anti-estatunidenc,[8] va ser reemplaçat en les seves funcions al desembre de 1945 —després de finalitzar la Segona Guerra Mundial— pel nounat Institut de Cultura Hispànica.[9]

Referències

  1. ↑ Barbeito Díez, 1989, p. 117.
  2. ↑ España: «LEY DE 2 DE NOVIEMBRE DE 1940 por la que se crea el Consejo de la Hispanidad». Boletín Oficial del Estado, núm. 312, de 7 de novembre de 1940, pàg. 7649. ISSN: 0212-033X.
  3. ↑ Delgado Gómez-Escalonilla 1988, pp. 63-64 ; Barbeito Díez 1989, p. 117-118.
  4. ↑ Barbeito Díez, 1989, p. 119.
  5. ↑ Payne, 1987, p. 360.
  6. ↑ Barbeito Díez, 1989, p. 125.
  7. ↑ Barbeito Díez, 1989, p. 133-134.
  8. ↑ Delgado Gómez-Escalonilla, 1994, p. 288.
  9. ↑ Barbeito Díez, 1989, p. 134.

Bibliografia

  • Barbeito Díez, Mercedes «El Consejo de la Hispanidad». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea. Universidad Nacional de Educación a Distancia [Madrid], 2, 1989, pàg. 113-137. ISSN: 1130-0124.
  • Delgado Gómez-Escalonilla, Lorenzo. Diplomacia franquista y politica cultural hacia Iberoamérica, 1939-1953. Madrid: CSIC, Centro de Estudios Históricos, 1988. ISBN 84-00-06892-0. 
  • Delgado Gómez-Escalonilla, Lorenzo «Las relaciones culturales de España en tiempo de crisis: de la II República a la Guerra Mundial». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea. Universidad Nacional de Educación a Distancia [Madrid], 2, 1994, pàg. 259-294. ISSN: 1130-0124.
  • Payne, Stanley G. The Franco Regime, 1936–1975. Madison: The University of Wisconsin Press, 1987. ISBN 0-299-11070-2. 
Registres d'autoritat