Consistoris de Joan Pau II

El Papa Joan Pau II

Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Joan Pau II, amb la indicació de tots els cardenals creats.

El Papa Joan Pau II va crear 231 cardenals (provinients da 69 països) a 9 consistoris. Cap altre pontífex de la història de l'Església Catòlica va crear un nombre tan elevat de purpurats.

30 de juny de 1979

El 30 de juny de 1979, durant el seu primer consistori, el Papa Joan Pau II creà catorze cardenals electors més un nomenat in pectore. Amb la creació dels nous catorze cardenals electors el nombre dels cardenals electors va arribar als cent vint, el límit màxim fixat pel Papa Pau VI al 1973. Els quinze nous purpurats van ser:

A més dels catorze cardenals electors publicats se'n creà un altre in pectore:

2 de febrer de 1983

El 2 de febrer de 1983 el papa Joan Pau II creà divuit nous cardenals, dels quals setze electors:

Creà també due cardenals de més de vuitanta anys:

25 de maig de 1985

El 25 de maig de 1985 el papa Joan Pau II creà vint-i-vuit nous cardenals, dels quals vint-i-set eren electors:

Creà també un cardenal de més de vuitanta anys:

28 de juny de 1988

El 28 de juny de 1988 el Papa Joan Pau II creà vint-i-quatre nous cardenals, tots ells electors:

Joan Pau II també havia anunciat la creació com a cardenal del suís Hans Urs von Balthasar, celebre teòleg, já de més de vuitanta anys, prevere del bisbat de Coira, el qual morí el 26 de juny, dos dies abans del consistori.

28 de juny de 1991

El 28 de juny de 1991 el papa Joan Pau II publicà el nomenament del cardenal in pectore Ignatius Kung Pin-mei, creat el consistori del 1979. A més creà vint-i-dos nous cardenals, dels quals vint eren electors:

Creà també dos cardenals de més de vuitanta anys:

26 de novembre de 1994

El 26 de novembre de 1994 el papa Joan Pau II creà trenta nous cardenals, dels quals vint-i-quatre eren electors:

També creà sis cardenals de més de vuitanta anys:

  • Equador Bernardino Carlos Guillermo Honorato Echeverría Ruiz, O.F.M., arquebisbe emèrit de Guayaquil (Equador); cardenal prevere dels Santi Nereo e Achilleo; mort el 6 d'abril de 2000;
  • Belarús Kazimierz Świątek, arquebisbe de Minsk-Mahiliou (Belarús); creat cardenal prevere de San Gerardo Maiella; mort el 21 de juliol de 2011;
  • Itàlia Ersilio Tonini, arquebisbe emèrit de Ravenna-Cervia (Itàlia); creat cardenal prevere del Santissimo Redentore a Val Melaina; mort el 28 de juliol de 2013;
  • Albània Mikel Koliqi, prevere de l'arquebisbat de Scutari (Albània); creat cardenal diaca de Ognissanti a Via Appia Nuova; mort el 28 de gener de 1997;
  • França Yves-Marie-Joseph Congar, O.P., prevere, teòleg i filòsof; creat cardenal diaca de San Sebastiano al Palatino; mort el 22 de juny de 1995;
  • Alemanya Alois Grillmeier, S.J., prevere, teòleg; creat cardenal diaca de San Nicola a Carcere; mort el 13 de setembre de 1998.

21 de febrer de 1998

El 21 de febrer de 1998 papa Joan Pau II creà vint-i-dos nous cardenals, dels quals dos estaven reservats in pectore, i un de més de vuitanta anys:

També creà i publicà un cardenal de més de vuitanta anys::

  • Polònia Adam Kozłowiecki, S.J., arquebisbe emèrit de Lusaka (Zambia); creat cardenal prevere de Sant'Andrea al Quirinale; mort el 28 de setembre de 2002.

En aquest consistori van crear-se també dos cardenals in pectore, que van ser publicats al consistori del 21 de febrer de 2001:

Joan Pau II també havia anunciat la creació com a cardenal del croat Josip Uhač, arquebisbe titular de Tharros, secretari de la Congregació per l'Evangelització dels Pobles, que morí el 18 de febrer, tres dies abans del consistori.

21 de febrer de 2001

El consistori del 21 de febrer de 2001 va ser en el que el Papa Joan Pau II creà el major nombre de cardenals, quaranta-dos, dels quals trenta-vuit eren electors, un record a la història de l'Església Catòlica. A més publicà els dos cardenals creats in pectore al consistori del 1998: Marian Jaworski i Jānis Pujats. L'annunci dels noms dels cardenals va donar-se en dos temps: el 21 de gener s'anunciaren trenta-set nous cardenals; i el 28 de gener s'anuncià el nom dels dos cardenals in pectore, així com el nom de cinc nous cardenals (Huzar, Degenhardt, Terrazas Sandoval, Fox Napier i Lehmann).[1]

En aquest consistori també rebé la púrpura l'arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, S.J., el futur pontífex Francesc.

També creà quatre cardenals de més de vuitanta anys:

  • Egipte Stéphanos II Ghattas, C.M., patriarca de Alessandria dels Coptes (Egipte); creat cardenal bisbe, mantenint el propi títol patriarcal; mort el 20 de gener de 2009;
  • França Jean Marcel Honoré, arquebisbe emèrit de Tours (França); creat cardenal prevere de Santa Maria de la Salute a Primavalle; mort el 28 de febrer de 2013;
  • Alemanya Leo Scheffczyk, prevere, teòleg; creat cardenal diaca de San Francesco Saverio alla Garbatella; mort el 8 de desembre de 2005;
  • Estats Units Avery Robert Dulles, S.J.., prevere, teòleg; creat cardenal diaca dels Santissimi Nomi de Gesù e Maria a via Lata; mort el 12 de desembre de 2008.

21 d'octubre de 2003

El 21 d'octubre de 2003 papa Joan Pau II creà trenta nous cardenals, dels quals vint-i-sis electors. el papa anuncià la creació d'un cardenal reservat in pectore, el qual mai no va ser publicat.

Creà també quattro cardenals de més de vuitanta anys:

  • Suïssa Georges Marie Martin Cottier, O.P., arquebisbe titular de Tullia, secretari general de la Comissió Teològica Internacional; creat cardenal diaca dels Santi Domenico e Sisto; mort el 31 de març de 2016;
  • Bèlgica Gustaaf Joos, arquebisbe titular de Ypres, teòleg; creat cardenal diaca de San Pier Damiani ai Monti de San Paolo; mort el 2 de novembre de 2004;
  • República Txeca Tomáš Špidlík, S.J., prevere, professor emèrit a la Pontifícia Universitat Gregoriana; creat cardenal diaca de Sant'Agata dels Goti; mort el 16 d'abril de 2010;
  • Polònia Stanisław Kazimierz Nagy, S.C.I., arquebisbe titular de Hòlar, teòleg; creat cardenal diaca de Santa Maria de la Scala; mort el 5 de juny de 2013.

Referències

  1. ↑ (anglès) El consistori del 2001 Arxivat 2013-02-24 a Wayback Machine. a Cardinals de Salvador Miranda

Vegeu també

Enllaços externs

  • The Hierarchy of the Catholic Church (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
segle xi
Nicolau II • Alexandre II • Gregori VII • Víctor III • Urbà II
segle xii
Pasqual II • Gelasi II • Calixt II • Honori II • Innocenci II • Celestí II • Luci II • Eugeni III • Anastasi IV • Adrià IV • Alexandre III • Luci III • Urbà III • Climent III • Celestí III
segle xiii
Innocenci III • Honori III • Gregori IX • Innocenci IV • Alexandre IV • Urbà IV • Gregori X • Nicolau III • Martí IV • Honori IV • Nicolau IV • Celestí V • Bonifaci VIII
segle XIV
Benet XI • Climent V • Joan XXII • Benet XII • Climent VI • Innocenci VI • Urbà V • Gregori XI • Urbà VI • Bonifaci IX
segle XV
Innocenci VII • Gregori XII • Martí V • Eugeni IV • Nicolau V • Calixt III • Pius II • Pau II • Sixt IV • Innocenci VIII • Alexandre VI
segle XVI
Juli II • Lleó X • Adrià VI • Climent VII • Pau III • Juli III • Pau IV • Pius IV • Pius V • Gregori XIII • Sixt V • Gregori XIV • Innocenci IX • Climent VIII
segle XVII
Pau V • Gregori XV • Urbà VIII • Innocenci X • Alexandre VII • Climent IX • Climent X • Innocenci XI • Alexandre VIII • Innocenci XII
segle xviii
Climent XI • Innocenci XIII • Benet XIII • Climent XII • Benet XIV • Climent XIII • Climent XIV • Pius VI
segle XIX
Pius VII • Lleó XII • Pius VIII • Gregori XVI • Pius IX • Lleó XIII
segle XX
Pius X • Benet XV • Pius XI • Pius XII • Joan XXIII • Pau VI • Joan Pau II
segle xxi
Cardenal • Cardenal in pectore • Col·legi cardenalici • Títol cardenalici