Constantí II de Grècia
Nom original | (el) Κωνσταντίνος Βʹ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 juny 1940 Atenes (Grècia) |
Mort | 10 gener 2023 (82 anys) Hospital Higiea (Grècia) |
Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral i síndrome de disfunció multiorgànica ) |
Sepultura | Cementiri Real de Tatoi |
Rei de Grècia | |
6 març 1964 – 1r juny 1973 ← Pau I de Grècia – Supressió del càrrec → | |
Dades personals | |
Religió | Església Ortodoxa Grega |
Formació | Liceu Clàssic Anavryta Victoria College Universitat de Cambridge - història d'Europa Universitat d'Atenes - ciència del dret NATO School Oberammergau |
Alçada | 189 cm |
Activitat | |
Ocupació | monarca (1964–1973), regatista |
Membre de | Comitè Olímpic Internacional Associació Internacional de Soling Federació Internacional de Vela (president) |
Interessat en | Natació, esquaix, atletisme de pista i camp i equitació |
Carrera militar | |
Branca militar | Forces Armades de Grècia |
Rang militar | mariscal de camp |
Nacionalitat esportiva | Regne de Grècia |
Esport | karate vela |
Participà en | |
18 setembre 1964 | casament entre Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca |
1960 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 |
Altres | |
Títol | Rei de Grècia (1964–1973) Princep de Grècia (1940–1964) Príncep |
Família | Família Reial Grega |
Cònjuge | Anna Maria de Dinamarca (1964–2023) |
Fills | Alèxia de Grècia, Theodora de Grècia i Dinamarca, Nikólaos de Grècia, Pau de Grècia, Felip de Grècia |
Pares | Pau I de Grècia i Frederica de Hannover |
Germans | Sofia de Grècia i Irene de Grècia |
Parents | Margareta de Romania (fillols, nebots valencians segons) Constantí dels Països Baixos (fillols) Jordi Mikhàilovitx de Rússia (fillols, cosí segon un cop sense descendència, cosí tercer un cop sense descendència, cosí quart un cop sense descendència) Philippe de Yougoslavie (fillols, besnebot valencià) Alexandre de Yougoslavie (fillols, besnebot valencià) Guillem, Príncep de Gal·les (fillols, cosí segon un cop sense descendència) Helena de Borbó i Grècia (neboda) Cristina de Borbó i Grècia (neboda) Felip VI d'Espanya (nebot) Elionor de Borbó i Ortiz (besneboda) Sofia de Borbó i Ortiz (besneboda) |
Premis
| |
Lloc web | greekroyalfamily.gr… |
Constantí II de Grècia (grec: Κωνσταντίνος Βʹ) (Atenes, 2 de juny de 1940 - Hospital Higiea, 10 de gener de 2023) fou un aristòcrata grec, que exercí com a darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).[1]
Nasqué a Atenes l'any 1940 fill del rei Pau I de Grècia i de la princesa Frederica de Hannover. Era per tant net per via paterna del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia mentre que per via materna ho era del duc Ernest August de Brunsvic i de la princesa Victòria Lluïsa de Prússia.
L'any 1960 participà als Jocs Olímpics de Roma, on guanyà la competició de vela esportiva en la modalitat drac, i aconseguí així la primera medalla d'or per a Grècia des de 1912.[1]
Pocs mesos després de la mort del seu pare contragué matrimoni amb la princesa Anna Maria de Dinamarca (1964) filla del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa Íngrid de Suècia. La parella ha tingut cinc fills.
- Alèxia de Grècia, nascuda el 1965 a Atenes. Es casà el 1998 a Londres amb l'arquitecte de Lanzarote Carlos Morales Quintana.
- Pau de Grècia, nascut el 1967 a Atenes. Es casà el 1995 a Londres amb l'estatunidenca Marie-Chantal Miller.
- Nicolau de Grècia, nascut el 1969 a Roma. Casat el 2010 amb Tatiana Elinka Blatnik.
- Teodora de Grècia, nascuda a Londres el 1984.
- Felip de Grècia, nascut a Londres el 1986.
Destituí el primer ministre Papandreu (1965) acte que l'oposà al Parlament grec. El subsegüent deteriorament polític grec provocà un cop d'estat militar (1967). Fracassat un contracop dirigit pel mateix monarca per tal de restablir les institucions democràtiques, se n'anà a l'exili (desembre de 1967) establint-se a Roma, malgrat que continuà essent considerat rei. El juny de 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia. Des de llavors a Grècia, el rei Constantí II ha estat conegut amb el nom de senyor Glücksburg.
Des de 1973 Constantí ha viscut a Roma, Madrid o Copenhaguen, establint definitivament la seva residència a Londres. És allà on dirigeix el Col·legi Hel·lènic de Londres i on recentment ha creat la Fundació Anna Maria de Grècia (2002). L'enfrontament judicial que mantenia el monarca amb l'estat grec a causa de l'expropiació de les propietats i finques reials i la retirada de la nacionalitat grega als membres de la família reial arribà l'any 2002 al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que emeté una sentència favorable al monarca i que condemnava l'estat grec al pagament de 12.000.000 d'euros, a la restitució de la seva nacionalitat i al pagament de 900.000 i 300.000 euros a les princeses Irene de Grècia i Caterina de Grècia respectivament.
Referències
Precedit per: Pau I | Rei de Grècia 1964-1973 | Succeït per: república |