Cooperativa de la Colònia Güell
Cooperativa de la Colònia Güell | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||
Tipus | Edifici | ||||||||
Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres Joan Rubió i Bellver | ||||||||
Construcció | Inici del segle xx | ||||||||
Característiques | |||||||||
Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||||
Localització geogràfica | |||||||||
Entitat territorial administrativa | La Colònia Güell (Baix Llobregat) | ||||||||
Localització | C. Claudi Güell, 6, Colònia Güell. Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) | ||||||||
| |||||||||
IPA | |||||||||
Identificador | IPAC: 18942 | ||||||||
|
Cooperativa de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Es tracta d'un edifici que es mou entre la tendència historicista i el modernisme industrial, de planta rectangular amb un petit pati interior. Té dues plantes i unes golfes simulades. Els materials són els tradicionals del modernisme, maó arrebossat i vist, teula àrab, combinen bé amb els balcons del primer pis i l'ampla sanefa sota el ràfec que li donen un aire neomedieval. A la planta baixa, a la part que fa magatzem hi té algunes finestres tapiades. Tota la planta noble fa les funcions de local social. Cal destacar el ritme de balcons i finestres del primer pis, en harmonia amb les portes i finestres dels baixos.[1]
Història
Un dels elements més notables en tota la colònia fabril o industrial de finals del segle XX era la Cooperativa, un dels dos eixos de la vida domèstica (l'altra era la fàbrica, la mina...). Per tant, era lògic que a l'hora de projectar-lo s'hi volgués donar el relleu adequat, tant per dimensions com en la part tocant a l'estètica externa i funcionalitat. Aquest és un edifici que sense perdre la línia arquitectònica dominant a la Colònia Güell destaca per la seva alçada i l'harmoniosa decoració del maó vist. No hi ha la data exacta de construcció però cal pensar que està com a límit més tardà el 1914, data en què es pot donar per finalitzada la major part del nucli urbà, restant només la cripta, que finalment va romandre inacabada.[1]
En els anys vuitanta feia les funcions de magatzem i comerç d'alimentació i el primer pis de local social. Els veïns estan intentant arribar a un acord de compra amb Beltran i Serra per a restaurar l'edifici i intentar que el seu progressiu deteriorament no sigui irreversible.[1]