Copa del Món de Futbol de 1970

TipusCopa del Món de Futbol MascotaJuanito OrganitzadorFIFA Format perNombre de participants16 ParticipantsLocalització  i  DatesLocalitzacióEstadi León (León)
Estadi Jalisco (Guadalajara)
Estadi Azteca (Coyoacán)
Estadi Nemesio Díez (Toluca de Lerdo)
Estadi Cuauhtémoc (Puebla de Zaragoza) EstatMèxic Interval de temps31 maig 1970 – 21 juny 1970 Número d'edició9  (1970) CompeticióPrimer llocBrasil (3r) Dades estadístiquesPartits32 Gols95 GolGerhard Müller↔ Alemanya (10) Assistència1.603.975

---

La Copa del Món de Futbol 1970 va ser la novena edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a Mèxic l'any 1970. La competició es disputà entre el 31 de maig i el 21 de juny de 1970. Brasil fou el campió en derrotar Itàlia a la final per 4 a 1 i aconseguí d'aquesta manera el seu tercer torneig i es quedà la Copa Jules Rimet en propietat. Per molts experts, aquest ha estat el millor mundial de la història, tant pel joc desenvolupat com pel joc net (cap jugador fou expulsat).

Antecedents

Per primer cop foren permeses les substitucions a la Copa del Món, fins a un total de dues per equip i partit. La Unió Soviètica fou el primer equips que va fer una substitució. Víktor Serèbrianikov fou el primer jugador substituït, per Anatoli Púzatx, als 45 minuts. També fou la primera Copa del Món on s'utilitzaren les targetes groga i vermella. Es mostraren 5 targetes grogues al primer partit. No es mostrà cap targeta vermella en tot el campionat. Per primer cop, fou televisada en color.

La mascota de la competició s'anomenà Juanito, un xicot mexicà que portava el típic barret del país. També fou el primer mundial on s'usà una pilota oficial, proporcionada per l'empresa Adidas, anomenada Telstar.

Seus

Cinc ciutats foren seus de la competició:

Ciutat de Mèxic
Estadi Azteca
Capacitat: 107,247
Guadalajara	Guadalajara León Ciutat de Mèxic Puebla Toluca	Puebla
Estadi Jalisco		Estadi Cuauhtémoc
Capacitat: 71,100		Capacitat: 35,563
Toluca		León
Estadi Luis Dosal		Nou Camp
Capacitat: 26,900		Capacitat: 23,609

Equips participants

Per a aquest torneig s'hi van inscriure 75 associacions, pel que es va haver de disputar una fase de qualificació per a determinar les setze classificades. 5 d'elles es retiraren.

Mèxic i Anglaterra es classificaren automàticament com a organitzador i vigent campió. Per primer cop Àfrica va tenir una plaça de classificació directa. També hi hagué una plaça directa per un representant d'Àsia i Oceania.

El fet més curiós d'aquesta fase de classificació fou l'anomenada guerra del futbol entre Hondures i El Salvador. Ambdós països, que passaven una fase de forta tensió política, s'enfrontaren en les eliminatòries del mundial. El Salvador aconseguí la classificació, però la tensió dels partits de futbol fou tan gran que el 14 de juliol de 1969 l'exèrcit salvadorenc acabà envaint Hondures. El conflicte acabà al cap de sis dies amb més de 2.000 persones mortes.

Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):

Bombo 1: Europeus I	Bombo 2: Americans	Bombo 3: Europeus II	Bombo 4: Resta del món
Anglaterra (campions)	Brasil	Bèlgica	El Salvador
Itàlia	Mèxic (organitzadors)	Bulgària	Israel
Unió Soviètica	Perú	Txecoslovàquia	Marroc
Alemanya Occidental	Uruguai	Suècia	Romania

Àrbitres

AFC Abraham Klein CAF Seyoum Tarekegn Ali Kandil CONCACAF Werner Winsemann Abel Aguilar Elizalde Diego De Leo Henry Landauer

CONMEBOL Ángel Norberto Coerezza Antônio de Moraês Rafael Hormázabal Arturo Yamasaki Ramón Barreto UEFA Ferdinand Marschall Vital Loraux Rudi Glöckner Jack Taylor

Roger Machin Antonio Sbardella Laurens van Ravens Antonio Ribeiro Saldanha Andrei Rǎdulescu Bob Davidson Ortiz de Mendíbil Tofik Bakhramov Rudolf Scheurer Kurt Tschenscher

Plantilles

Resultats

El format de la competició va ser el mateix que el de 1966.

Primera fase

Grup 1

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG	Pts	Classificació
1	Unió Soviètica	3	2	1	0	6	1	+5	5	Avança a la segona fase
2	Mèxic	3	2	1	0	5	0	+5	5
3	Bèlgica	3	1	0	2	4	5	−1	2
4	El Salvador	3	0	0	3	0	9	−9	0

---

---

Grup 2

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG	Pts	Classificació
1	Itàlia	3	1	2	0	1	0	+1	4	Avança a la segona fase
2	Uruguai	3	1	1	1	2	1	+1	3
3	Suècia	3	1	1	1	2	2	0	3
4	Israel	3	0	2	1	1	3	−2	2

---

---

Grup 3

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG	Pts	Classificació
1	Brasil	3	3	0	0	8	3	+5	6	Avança a la segona fase
2	Anglaterra	3	2	0	1	2	1	+1	4
3	Romania	3	1	0	2	4	5	−1	2
4	Txecoslovàquia	3	0	0	3	2	7	−5	0

---

---

Grup 4

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG	Pts	Classificació
1	Alemanya Occidental	3	3	0	0	10	4	+6	6	Avança a la segona fase
2	Perú	3	2	0	1	7	5	+2	4
3	Bulgària	3	0	1	2	5	9	−4	1
4	Marroc	3	0	1	2	2	6	−4	1

---

---

Segona fase

	Quarts de final				Semifinals				Final
	14 de juny - Ciutat de Mèxic
	Unió Soviètica	0
					17 de juny - Guadalajara
	Uruguai (pr)	1
					Uruguai	1
	14 de juny - Guadalajara
					Brasil	3
	Brasil	4
									21 de juny - Ciutat de Mèxic
	Perú	2
									Brasil	4
	14 de juny - Toluca
									Itàlia	1
	Itàlia	4
					17 de juny - Ciutat de Mèxic
	Mèxic	1
					Itàlia (pr)	4
	14 de juny - León
					Alemanya Occidental	3			Tercer lloc
	Alemanya Occidental (pr)	3
									20 de juny - Ciutat de Mèxic
	Anglaterra	2
									Uruguai	0
									Alemanya Occidental	1

Quarts de final

Semifinals

3r i 4t lloc

Final

Campió

Guanyador de  Copa del Món de Futbol de 1970
Brasil Tercer títol

Classificació final

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).^[1][2] El rànquing del torneig de 1970 era el següent:

P	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG	Pts.
1	Brasil	6	6	0	0	19	7	+12	12
2	Itàlia	6	3	2	1	10	8	+2	8
3	Alemanya Occidental	6	5	0	1	17	10	+7	10
4	Uruguai	6	2	1	3	4	5	−1	5
Eliminats als quarts de final
5	Unió Soviètica	4	2	1	1	6	2	+4	5
6	Mèxic	4	2	1	1	6	4	+2	5
7	Perú	4	2	0	2	9	9	0	4
8	Anglaterra	4	2	0	2	4	4	0	4
Eliminats a la primera fase
9	Suècia	3	1	1	1	2	2	0	3
10	Bèlgica	3	1	0	2	4	5	−1	2
	Romania	3	1	0	2	4	5	−1	2
12	Israel	3	0	2	1	1	3	−2	2
13	Bulgària	3	0	1	2	5	9	−4	1
14	Marroc	3	0	1	2	2	6	−4	1
15	Txecoslovàquia	3	0	0	3	2	7	−5	0
16	El Salvador	3	0	0	3	0	9	−9	0

Golejadors

10 gols Gerd Müller 7 gols Jairzinho 5 gols Teófilo Cubillas 4 gols Pelé Anatoli Bixovets 3 gols Uwe Seeler Rivelino Luigi Riva 2 gols Raoul Lambert Wilfried Van Moer Tostão Roberto Boninsegna Gianni Rivera Javier Valdivia Alberto Gallardo Florea Dumitrache Ladislav Petráš

1 gol Franz Beckenbauer Reinhard Libuda Wolfgang Overath Karl-Heinz Schnellinger Allan Clarke Geoff Hurst Alan Mullery Martin Peters Carlos Alberto Clodoaldo Gérson Hristo Bonev Dinko Dermendzhiev Todor Kolev Asparuh Nikodimov Dobromir Zhechev Mordechai Spiegler Tarcisio Burgnich Angelo Domenghini

Maouhoub Ghazouani Houmane Jarir Juan Ignacio Basaguren Javier Fragoso José Luis González Gustavo Peña Roberto Challe Héctor Chumpitaz Emerich Dembrovschi Alexandru Neagu Ove Grahn Tom Turesson Luis Cubilla Víctor Espárrago Ildo Maneiro Juan Mujica Kakhi Assatiani Vitali Khmelnitski En pròpia porta Gustavo Peña (per Itàlia)

Referències

Enllaços externs

• Detalls a FIFA.com Arxivat 2018-12-24 a Wayback Machine.
• Detalls a RSSSF