Corvus (gènere)

Infotaula d'ésser viuCorvus Modifica el valor a Wikidata

Graula (Corvus frugilegus)
Dades
Longitud27 in i 17,5 in Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereCorvus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

Corvus és un gènere que inclou diversos ocells de color negre, alguns dels quals són sovint anomenats genèricament corbs. És el gènere amb més espècies de la família dels còrvids (Corvidae), a l'ordre dels passeriformes. Està format per una sèrie d'aus entre les quals es troben els membres més grossos de l'ordre.

Altres denominacions com la del corb marí no pertanyen a aquest gènere.

Morfologia

  • Són els majors passeriformes, i fan 33 – 66 cm de llargària.
  • Són bàsicament negres malgrat que hi ha espècies amb zones blanques, grises o brunes.
  • Escàs dimorfisme sexual.[1]

El gènere Corvus als Països Catalans

  • Corb comú (Corvus corax): de color negre amb matisos blaus, de bec molt fort i amb la part superior corbada. És necròfag però també caça animals vius de tota classe petits mamífers, ous, cargols o cucs. també menja fruits i grans. Nia en superfícies altes roques o arbres. En el folklore és objecte de moltes llegendes i considerat de mal averany.
  • Cornella negra (Corvus corone): és una mica més petita que el corb i se'n distingeix, entre altres trets, per tenir la cua recta en comptes d'acabada en punta. La cornella emmantellada (Corvus cornix), que habita Europa Oriental i el nord de les Illes Britàniques,[2][3] és una espècie semblant. Durant molt temps aquestes dues cornelles es van considerar conespecífiques.
  • Gralla (Corvus monedula): ocell grisós i gregari, de la mida d'un colom. Modernament aquesta espècie s'ha inclòs en el gènere Coloeus.

Taxonomia

Segons el IOC World Bird List versió 13,1, 2023,[4] el gènere Corvus està format per 47 espècies vives:

Altres classificacions, com ara el Handbook of the Birds of the World and BirdLife International Checklist of the Birds of the World, versió 8.1, de gener de 2024[5] inclouen les espècies del gènere Coloeus a Corvus.[a]

Comportament

Corb de l'Índia (Corvus splendens), Bangalore, índia

Dormidors comunitaris

Els corbs es reuneixen en grans dormidors comunitaris d'entre 200 i desenes de milers d'individus durant els mesos no reproductius, especialment a l'hivern. Aquestes concentracions solen produir-se prop de grans fonts d'aliment, com ara abocadors i centres comercials.[6]

Jocs

S'han registrat innombrables incidents de còrvids jugant. Molts conductistes veuen el joc com una qualitat essencial en els animals intel·ligents.[7]

Crides

Crida de Corvus brachyrhynchos

Crida de Corvus brachyrhynchos (Cornella nord-americana)
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Els corbs i els altres membres del gènere fan una gran varietat de crides o vocalitzacions.[8] També s'ha observat que els corbs responen a crides d'altres espècies; presumiblement, aquest comportament s'aprèn perquè varia regionalment.[9] Les vocalitzacions dels corbs són complexes i poc enteses. Algunes de les moltes vocalitzacions que fan els corbs solen fer ressò d'anada i tornada entre els ocells. Aquestes vocalitzacions varien segons les espècies, i dins de cada espècie varien regionalment. En moltes espècies, s'ha observat que el patró i el nombre de les nombroses vocalitzacions canvien en resposta als esdeveniments de l'entorn (per exemple, l'arribada o la sortida de corbs).[10]

Búsqueda d'aliment

Llop i corbs associant-se

Juntament amb altres ocells, se sap que els corbs s'associen amb altres animals com els coiotss i els llops. Aquestes associacions estan vinculades a l'alimentació i la caça. Els corbs utilitzen les seves crides per avisar aquests animals quan hi ha una presa ferida a prop. Aquesta interacció es nota més a l'hivern, quan els corbs s'associen a les manades de llops gairebé tot el temps.[11] Arran d'aquesta connexió, s'han realitzat estudis sobre la reacció dels animals de presa a la crida del corbs. A les zones on els corbs s'associen amb depredadors, és més probable que els animals de presa evitin la depredació en marxar després d'escoltar la crida.[12] Els corbs també són capaços de distingir entre coiots i llops i han mostrat una preferència pels llops. Això pot ser degut al fet que els llops maten preses més grans.[13] A la caça, els corbs poden localitzar animals ferits, com els uapitís, i poden cridar als llops perquè els matin. De vegades, els corbs s'associen amb els llops fins i tot quan no hi ha carcassa i fins i tot se'ls pot veure creant relacions amb ells.[13] This includes playing with cubs by using sticks, picking at their tails, or flying around them.[14]

Clip d'àudio de la crida d'un corb comú de la biblioteca de so de Yellowstone

Els corbs s'han vist principalment entre les manades de llops que viatgen en lloc de llops en repòs, possiblement a causa de l'augment de la probabilitat de menjar. També se sap que confien en els llops de la manada que segueixen; quan es troben amb un cadàver assassinat per animals que no siguin llops, són més aprensius de menjar-ne.[13] Aquesta relació simbiòtica entre corbs i llops es demostra que és mutualista; els corbs ajuden els llops a trobar preses i quan els llops les maten, els corbs també poden menjar. Tanmateix, aquesta relació no està exempta de defectes. De vegades, els corbs poden menjar més presa que el llop. Aquest problema també s'ha relacionat amb la mida de la manada de llops, i alguns investigadors suggereixen que una de les raons per les quals els llops cacen en paquets més grans és perquè els corbs (i altres carronyaires) rebin menys menjar.[15] Juntament amb la contenció dels llops, els corbs també es poden molestar entre ells. En alimentar-se de la mateixa carcassa, és possible que alguns corbs robin als seus coespecífics. Aquest comportament està relacionat amb la capacitat dels corbs per prendre decisions ràpides sobre menjar aleshores o guardar-lo per a més tard,[14] i amb el seu domini i capacitat de lluita.[16]

Cord indi a Tamil Nadu

Intel·ligència

Com a grup, els corbs mostren exemples notables d'intel·ligència. Els llibres d'història natural del segle xviii expliquen una anècdota sovint repetida, però no provada, de "corbs comptadors", concretament un corb la capacitat del qual de comptar fins a cinc (o quatre en algunes versions) s'estableix mitjançant una trampa lògica posada per un granger.[17][18] Els corbs i els corbs sovint puntuen molt alt en les proves d'intel·ligència. Algunes espècies superen l'escala de la QI dels ocells.[19] Els corbs es dediquen a una mena de justa a l'aire, o "joc del gallina" per establir l'ordre de jerarquia. S'ha trobat que participen en activitats com ara esports,[20] ús d'eines, la capacitat d'amagar i emmagatzemar aliments a través de les estacions, memòria similar a l'episòdica dels humans, i la capacitat d'utilitzar l'experiència individual per predir el comportament dels coespecífics proximals.[21]

Una espècie, el corb de Nova Caledònia, també s'ha estudiat intensament recentment a causa de la seva capacitat per fabricar i utilitzar eines en la recerca diària d'aliment. El 5 d'octubre de 2007, investigadors de la Universitat d'Oxford van presentar les dades adquirides muntant petites càmeres de vídeo a les cues dels corbs de Nova Caledònia. Arranquen, allisen i dobleguen branquetes i tiges d'herba per obtenir una varietat d'aliments.[22][23] Els corbs de Queensland han après a menjar-se el gripaus gegants tòxics donant-li la volta al gripau gegant a l'esquena i apunyalant la gola on la pell és més fina, permetent que el corb accedeixi a les entranyes no tòxiques; els seus becs llargs asseguren que es puguin treure totes les entranyes.[24][25]

S'ha trobat que la gralla occidental i la garsa eurasiàtica tenen un nidopal·li aproximadament de la mateixa mida relativa que el neocòrtex funcionalment equivalent en ximpanzés i humans, i significativament més gran que el que es troba als gibons.[26]

Els corbs han demostrat la capacitat de distingir els humans individuals reconeixent-ne els trets facials.[27] L'evidència també suggereix que són un dels pocs animals no humans, juntament amb insectes com abelles o formigues, capaços de desplaçament (comunicació sobre coses que no estan presents immediatament, espacialment o temporalment).[28][29]

Notes

  1. ↑ Al manual hi apareixen amb els noms en anglès Darian Jackdaw i Eurasian Jackdaw

Referències

  1. ↑ David T.Holyoak: Enciclopedia Natura de los Animales. Volum 4. Editorial Orbis S.A. Barcelona, 1986, pàgina 443. ISBN 84-7634-548-8(castellà)
  2. ↑ SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982) (castellà)
  3. ↑ RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: Córvidos. Barcelona, 1978. Ed. Marín (castellà)
  4. ↑ Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1.
  5. ↑ «Taxonomy» (en anglès). BirdLife International, 2024. [Consulta: 6 juny 2024].
  6. ↑ Caccamise, D., Reed, L. and Stouffer, P. (1997). Roosting Behavior and Group Territoriality in American Crows. The Auk, 114(4), 628-637.
  7. ↑ Bekoff, Mark & Byers, John (1998). Animal Play: Evolutionary, Comparative and Ecological Perspectives.
  8. ↑ Chamberlain, Dwight R; Cornwell, George W «Selected Vocalizations of the Common Crow». The Auk, vol. 88, 3, 1971, pàg. 613–634. JSTOR: 4083753.
  9. ↑ «Can Crows Talk Like Parrots, can Crows Mimic Human Voice – Science Facts» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 3 February 2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
  10. ↑ birdy. «Can crows talk like parrots? (Facts + Video)» (en anglès americà). birdsology, 06-05-2022. [Consulta: 13 maig 2023].
  11. ↑ «Ravens: The Wolf's "Wingman" | Wolf Conservation Center» (en anglès americà), 28-02-2019. [Consulta: 23 octubre 2021].
  12. ↑ Berger, J. «Memorial University Libraries - Proxy Login». Proceedings. Biological Sciences, vol. 266, 1435, 1999, pàg. 2261–2267. DOI: 10.1098/rspb.1999.0917. PMC: 1690453. PMID: 10629976.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Stahler, Daniel; Heinrich, Bernd; Smith, Douglas «Common ravens, Corvus corax, preferentially associate with grey wolves, Canis lupus, as a foraging strategy in winter» (en anglès). Animal Behaviour, vol. 64, 2, 01-08-2002, pàg. 283–290. DOI: 10.1006/anbe.2002.3047. ISSN: 0003-3472.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Naturalist Notes: Wolves and Ravens» (en anglès americà). Yellowstone Forever, 10-03-2020. [Consulta: 23 octubre 2021].
  15. ↑ Vucetich, John A.; Peterson, Rolf O.; Waite, Thomas A. «Raven scavenging favours group foraging in wolves» (en anglès). Animal Behaviour, vol. 67, 6, 01-06-2004, pàg. 1117–1126. DOI: 10.1016/j.anbehav.2003.06.018. ISSN: 0003-3472.
  16. ↑ Gallego-Abenza, M.; Loretto, M. C.; Bugnyar, T. «Memorial University Libraries - Proxy Login». Ethology, vol. 126, 4, 2020, pàg. 413–422. DOI: 10.1111/eth.12986. PMC: 7079088. PMID: 32201438.
  17. ↑ Dehaene, Stanislas. The Number Sense: How the Mind Creates Mathematics, Revised and Updated Edition. Oxford University Press, 2011, p. 289–. ISBN 978-0-19-975387-1. 
  18. ↑ Park, Keeok. Numbers Are Us. Keeok Park, p. 19–. ISBN 978-0-9843446-3-5. 
  19. ↑ Rincon, Paul «Science/Nature | Crows and jays top bird IQ scale». BBC News, 22-02-2005.
  20. ↑ «Crow tubing upon a slide (video)». Wimp.com. Arxivat de l'original el 19 December 2013. [Consulta: 19 December 2013].
  21. ↑ Prior, H.; Schwarz, A.; Güntürkün, O. «Mirror-Induced Behavior in the Magpie (Pica pica): Evidence of Self-Recognition». PLOS Biology, vol. 6, 8, 2008, pàg. e202. DOI: 10.1371/journal.pbio.0060202. PMC: 2517622. PMID: 18715117.
  22. ↑ Schmid, Randolph E. (5 October 2007) «Crows Bend Twigs Into Tools». Arxivat de l'original el 31 March 2012. [Consulta: 13 març 2009]., Associated Press via Discovery Channel
  23. ↑ Veure també el vídeo "Crow bars" (anglès) de The Life of Birds de la BBC
  24. ↑ Katrina Bolton. «Toads fall victim to crows in NT – ABC News (Australian Broadcasting Corporation)». Abc.net.au, 15-09-2007. [Consulta: 12 novembre 2011].
  25. ↑ «Cane Toad (Bufo marinus)». Ozanimals.com. [Consulta: 12 novembre 2011].
  26. ↑ Rogers, Lesley J.. Comparative Vertebrate Cognition: Are Primates Superior to Non-Primates?. New York, New York: Springer, 2004, p. 9. ISBN 978-0-306-47727-0. 
  27. ↑ Nijhuis, Michelle «Friend or Foe? Crows Never Forget a Face, It Seems». The New York Times, 25-08-2008.
  28. ↑ Heinrich, B. «Winter foraging at carcasses by three sympatric corvids, with emphasis on recruitment by the raven, Corvus corax». Behavioral Ecology and Sociobiology, vol. 23, 3, 1988, pàg. 141–156. DOI: 10.1007/BF00300349.
  29. ↑ Heinrich, B.; Marzluff, J. M. «Do common ravens yell because they want to attract others?». Behavioral Ecology and Sociobiology, vol. 28, 1991. DOI: 10.1007/BF00172134.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
BOLD COL Dyntaxa EOL FE FW GBIF IN ITIS NCBI OTL WoRMS Zoobank

Viccionari