Cos d'Exèrcit de Galícia
| Tipus | Cos d'exèrcit  |
|---|---|
| Data de lleva | finals de 1937 |
| Fundació | 24 octubre 1937 |
| Dissolució | març de 1939 |
| País |  Bàndol nacional |
| Branca |  Exèrcit franquista |
| Comandants | |
| Oficials destacats | Antonio Aranda Mata |
El Cos d'Exèrcit de Galícia va ser una unitat militar de la Guerra Civil Espanyola. Formava part de l'Exèrcit del Nord i va agrupar part de les tropes del bàndol nacional. Va ser creat el 24 d'octubre de 1937, destinat a constituir una massa de maniobra per a futures operacions. El seu cap era el general de brigada d'Estat Major Antonio Aranda Mata. Participa en les batalles de Terol i Alfambra i les ofensives d'Aragó i Llevant.
Historial d'Operacions
Els seus orígens es troben en les forces militars d'Astúries formades pels defensors de la plaça d'Oviedo i les columnes gallegues que van acudir en el seu socors, durant els setges d'Oviedo.[1] Després de la seva creació, a la fi de 1937 anava a participar en una prevista ofensiva final sobre Madrid, encara que l'Ofensiva republicana sobre Terol va frustrar els plans franquistes i va obligar el seu enviament a aquest front. En els últims dies de 1937 i primers de 1938 fracassen els seus contraatacs que pretenen trencar el cèrcol republicà sobre Terol, la qual cosa porta a la capitulació de la guarnició terolenca.[2] Al març i abril participarà en la reeixida ofensiva d'Aragó, que trenca el front i aconsegueix dividir en dos la zona republicana en arribar al Mar Mediterrani.
Després d'això, participa en l'Ofensiva del Llevant que pretén aconseguir València a través del Maestrat, avançant les tropes del General Aranda per la costa i enmig d'una forta resistència republicana.[3] El 14 de juny les tropes d'Aranda aconsegueixen entrar a la ciutat de Castelló de la Plana.[4] L'endemà continuen avançant i ocupen Vila-real.[5] Però a continuació xocaran amb una acarnissada resistència de l'Exèrcit Republicà que s'ha atrinxerat en la Línia XYZ, una cadena de fortificacions en profunditat que paralitza tota l'ofensiva franquista.[6]
Estructura
Ordre de batalla
Al llarg de la contesa, van estar integrades les següents divisions:
- 13a Divisió, incorporada al front de Terol.
- 83a Divisió, incorporada al front de Terol.
- 84a Divisió, incorporada als fronts de Terol i d'Aragó.
- 150a Divisió, incorporada al front de Terol.
- 41a Divisió, incorporada al front d'Aragó.
- 82a Divisió, incorporada al front d'Aragó.
- 108a Divisió, incorporada al front d'Aragó.
- 55a Divisió, incorporada al front de Llevant.
Comandaments
- Comandant en cap: general de brigada d'Estat Major Antonio Aranda Mata.
- Cap d'Estat Major: tinent coronel d'Estat Major Fermín Gutiérrez de Soto.
Referències
- ↑ Carlos Engel, página 184
- ↑ Hugh Thomas (1976), pàg. 851
- ↑ Hugh Thomas (1976), pàg. 879
- ↑ Hugh Thomas (1976), pàg. 892
- ↑ Hugh Thomas (1976), pàg. 893
- ↑ Hugh Thomas (1976), pàg. 895
Bibliografia
- Julio Aróstegui: Los Combatientes Carlistas en la Guerra Civil Española, Colección Fondo Aportes. ISBN 84-86745-03-9
- Rafael Casas de la Vega: Las Milicias Nacionales, Editora Nacional, Madrid, 1974 ISBN 84-276-1154-4
- Carlos Engel: Historia de las Divisiones del Ejército Nacional 1936-1939, Almena, Madrid, 2010, ISBN 978-84-92714-17-9
- José Manuel Martínez Bande: Monografías de la Guerra de España, Editorial San Martín.
- Hugh Thomas (1976). La Guerra Civil Española. Ed. Grijalbo (Barcelona). ISBN 84-253-2767-9
