Cristina Roccati
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1732 Rovigo (Itàlia) |
| Mort | 16 març 1797 (64 anys) Rovigo (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | física, poetessa, escriptora |
| Membre de | Arcàdia |
| Nom de ploma | Aganice Aretusiana |
Cristina Roccati (Rovigo, 24 d'octubre de 1732 - Rovigo, 16 de març de 1797) va ser una científica, física i poeta italiana que es va llicenciar a la Universitat de Bolonya (1751). Va ser la tercera dona a obtenir una qualificació acadèmica en una universitat italiana.[1][2]
Roccati era filla de Giovan Battista i Antonia Campo, que pertanyien a una família benestant de Rovigo, Itàlia.[2]
Roccati va estudiar llengües clàssiques amb Pietro Bertaglia d'Arquà, aleshores rector del seminari de Rovigo, i als 15 anys va guanyar els premis de l'Accademia dei Concordi Ordna pels seus poemes. El 1747, els seus pares li van donar permís per estudiar filosofia natural a la Universitat de Bolonya sota la tutela de Bertaglia. Allà, va ser admesa a la Universitat com a primera estudiant no bolonyesa.[2] Hi va estudiar literatura, va cursar els cursos de lògica de Bonifacio Collina, els de geometria de Brunelli, cursos de metafísica, moral, i visità sovint la torre astronòmica de la Specola, erigida a principis de segle al Palazzo Poggi, on estudià meteorologia i astronomia. Però fou sobre tot la física i les ciències naturals les disciplines en què concentrà la major part del seu esforç.[2]
Va ser condecorada pels seus poemes i sonets a Bolonya, amb el càrrec de "Consell de la Nació Veneciana", tal com havia estat a Rovigo. Va ser membre de l'Acadèmia de la Concòrdia (1749), de l'Accademia degli Apatisti de Florència (1750) i de l'Accademia nell'Arcadia (amb el nom d'Aganice Aretusiana) (1753), així com de l'Accademia degli Ardenti de Bolonya i de la Ricoverati a Pàdua.[2]
El 5 de maig de 1751, en una època en què sovint es negaven les oportunitats d’educació superior a les dones, Roccati, que era considerada un prodigi, va obtenir una graduació en filosofia convertint-se, segons Wertheim, en “la tercera dona que obtenia qualificacions acadèmiques.[3] Va continuar estudiant a la Universitat de Pàdua assignatures de física newtoniana, grec i hebreu, alhora que continuava cultivant els seus interessos literaris i component nous versos. A partir del 1751, va exercir com a professora de física a l'Accademia dei Concordi di Rovigo, de la qual fou presidenta (i hi va ensenyar almenys fins al 1777). No obstant això, el 1752, la seva família va caure en la ruïna econòmica, cosa que la obligà a interrompre els estudis a Pàdua i tornar a casa a Rovigo, on va ensenyar física.[2][3]
A l’Accademia dei Concordi de Rovigo, Roccatti va realitzar cursos nocturns de física newtoniana per a altres membres de l'entitat. Dels seus plans de lliçons per a aquestes conferències, només se n’han trobat 51. La correpondència conservada, datada entre el 1747 i el 1754, i els textos que se n'han conservat mostren el caràcter de la seva formació, arrelada en l'obra newtoniana.[2]
Cristina Roccati va morir a Rovigo el 16 de març de 1797.[2]
Referències
- ↑ William Clark, The Sciences in Enlightened Europe, University of Chicago Press, 1999, p. 318: "Cristina Roccati became the third woman to receive a university degree in Italy."
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Roccati Cristina — Scienza a due voci» (en italià). Arxivat de l'original el 2019-06-07.
- ↑ 3,0 3,1 Wertheim, Margaret.. Pythagoras' trousers : God, physics, and the gender wars. Fourth Estate, 1995, p. 143. ISBN 1-85702-583-0. OCLC 911338165.
