Cultura dels castres

Zona de la cultura dels castres
Castre de Troña, a Ponteareas, província de Pontevedra

La cultura dels castres fou una cultura protohistòrica que es desenvolupà en el nord-oest de la península Ibèrica a l'edat del ferro i perdurà durant l'Imperi Romà.[1]

La majoria d'autors daten el seu inici al segle vi aC,[2] si bé d'altres la fan iniciar a l'acabament de l'edat del bronze (segle IX o VIII aC). Pel seu final, també se sol donar el segle vi dC;[2] però, per a altres autors, els canvis que es produeixen a final del segle i suposen el final d'aquesta cultura.

Les principals fonts escrites es troben en les obres d'Aviè, Estrabó i Plini el Vell. Els principals jaciments són els de Penarrubia, Borneiro, Neixón, Mouguías (el més recent, del 570), Santa Trega, Troña, Baroña i San Cibrao de Las. El nombre de castres és difícil d'estimar, i diferents autors donen xifres entre els 1.300 i els 5.000; una xifra aproximada amb força consens se situaria al voltant dels 2.000 o 2.500.[2]

Castre a Terroso da Póvoa (Portugal)

Se'ls considera una mostra de la civilització del ferro hallstàtica, que arribà a Galícia amb els celtes, que s'assenten a Galícia cap al 650 aC a través de la vall del Sil.[2] Els castres (el mot prové del llatí castra, 'campament') eren recintes fortificats de forma oval o circular, amb un o més murs concèntrics, amb fossada i situats dalt d'un turó. Tenien un tarannà defensiu, però eren estables, de caràcter domèstic i funerari. Suposaren les primeres mostres d'urbanització a Galícia.

Alguns d'aquests tenien barris i serveis col·lectius (Briteiros, Sanfins, etc.). Segons Abel Bouhier, m'hi havia un total de 2.000-2.500, i molt concentrats a Deza, Tabeirós, A Ulloa i A Mariña. També tenien agras, terres de cereals dividides en parcel·les obertes. També poden destacar-hi les citanías, ciutats amb cases de pedra de planta circular (com la del Monte de Santa Trega, a A Guarda). La població era força bel·licosa, agrupada en famílies cadascuna amb un camp de conreu i territori de pastura, i que adorava nombrosos déus, entre els quals destacaven el guerrer Mars-cosus i els lares vialis com Bandua, Nabia, etc.

El castre de Santa Trega, el més emblemàtic i visitat de Galícia

La base era agrícola i ramadera, la cacera i el marisqueig: mill, blat, faves i pèsols conreats amb falç i aixada, i tenien molins. Explotaven també l'estany, el ferro, el plom i l'antimoni. S'hi ha trobat arracades, diademes, braçalets i torques.

L'organització social era gentilícia. El poble, anomenat callaeci o celtici, es dividia en nombrosos populis, subdividits en castella (que vivien en castres), i els principals d'aquests eren els rerios (a Bergantiños), caporos (a Compostel·la), grovios (a O Rosal), supertamaricos (als marges del Tambre), lemanos (a Monforte de Lemos), limicos (a A Limia), artabros (a Betanzos) i albiones (al nord de Lugo).

Referències

  1. ↑ «Cultura dels castres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Villares, R. Historia de Galícia (en castellà, traduït del gallec a historia). 1a Ed. 1985. Madrid: Alianza Editorial, 1995. 

Bibliografia

  • Arias Vila, F. A Romanización de Galicia (en gallec). A Nosa Terra, 1992. ISBN 84-604-3279-3. 
  • Ayán Vila, Xurxo (2008). A Round Iron Age: The Circular House in the Hillforts of the Northwestern Iberian Peninsula Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine.. In e-Keltoi, Volume 6: 903-1003. UW System Board of Regents, 2008. ISSN 1540-4889.
  • Calo Lourido, F. (1993). A Cultura Castrexa. A nosa Terra. 1993. ISBN 84-89138-71-0.
  • García Quintela (2005). Celtic Elements in Northwestern Spain in Pre-Roman times Arxivat 2015-01-31 a Wayback Machine.. In e-Keltoi, Volume 6: 497-569. UW System Board of Regents, 2005. ISSN 1540-4889.
  • González García, F. J. (ed.) (2007). Los pueblos de la Galicia céltica. AKAL. 2007. ISBN 978-84-460-2260-2.
  • González Ruibal, Alfredo (2004). Artistic Expression and Material Culture in Celtic Gallaecia' Arxivat 2015-01-22 a Wayback Machine.. In e-Keltoi, Volume 6: 113-166. UW System Board of Regents, 2004. ISSN 1540-4889.
  • Júdice Gamito, Teresa (2005). The Celts in Portugal Arxivat 2012-10-08 a Wayback Machine.. In e-Keltoi, Volume 6: 571-605. UW System Board of Regents, 2005. ISSN 1540-4889.
  • Luján Martínez, Eugenio R. (2006) The Language(s) of the Callaeci[Enllaç no actiu]. In e-Keltoi, Volume 6: 715-748. UW System Board of Regents, 2005. ISSN 1540-4889.
  • Marco Simón, Francisco (2005). Religion and Religious Practices of the Ancient Celts of the Iberian Peninsula Arxivat 2012-10-08 a Wayback Machine.. In e-Keltoi, Volume 6: 287-345. UW System Board of Regents, 2005. ISSN 1540-4889.
  • Olivares Pedreño, Juan Carlos. Los dioses de la Hispania celtica. Madrid: Universitat d'Alacant, 2002. ISBN 9788495983008. 
  • Parcero-Oubiña C. and Cobas-Fernández, I (2004). Iron Age Archaeology of the Northwest Iberian Peninsula Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine.. In e-Keltoi, Volume 6: 1-72. UW System Board of Regents, 2004. ISSN 1540-4889.
  • Prósper, B. M. (2002) Lénguas y religiones prerromanas del occidente de la península ibérica. Universidad de Salamanca. 2002. ISBN 84-7800-818-7.
  • Rodríguez-Corral, Javier. A Galicia Castrexa (en gallec). Lóstrego, 2009. ISBN 978-84-936613-3-5. 
  • Romero, Bieito. Xeometrías Máxicas de Galicia (en gallec). Ir Indo, 2009. ISBN 978-84-7680-639-5. 

Enllaços externs

  • e-Castrexo, Publicació electrònica per a la divulgació de la cultura castrense i galaicoromana Arxivat 2006-05-07 a Wayback Machine..
Bases d'informació