Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

És el resultat del mestissatge dels substrats cèltics i gàl·lics amb el superstrat romà. La influència romana va ser més llarga a les parts meridionals, com les ciutats d'Arle, Autun, Cassinomagus, Narbona, Nimes, Lió i Viena del Delfinat, en les quals les elits van romanitzar-se molt.

En destaca l'art ceràmic, conegut com a sud-gàl·lic, inspirat de la ceràmica sigil·lata aretina.^[1] Tot i que els romans incineraven els morts, els gal·loromans de la civitas Tungrorum van preferir sebollir-los en túmuls.

Després de les invasions germàniques, l'organització gal·loromana va mantenir-s'hi molt més que al nord. Des del segle v, l'Església i, més tard, l'administració merovíngia van utilitzar-la. Molts gal·loromans hi van obtenir càrrecs importants. Els més coneguts són l'historiador Gregori de Tours, l'arquebisbe Cesari d'Arles i el bisbe Sidoni Apol·linar.

Toponímia

Els topònims amb el sufix -acum en llatí indiquen sovint el lloc d'un establiment d'origen gal·loromà. El prefix es refereix aleshores a un nom com: Bellovacum (Beauvais), per exemple, significa 'casa de Belovus'. En les diverses llengües, aquest sufix va evolucionar vers:

• -ai, -ais, -ay, -igny, -ignies en francès: Tornacum (Tournai), Marsannay, Montignies, Sanxay…
• -ach en alemany i luxemburguès: Echternach…
• -ik, -ijk, -ake, -aken –eke en neerlandès: Cortriacum (Kortrijk), Cammasiacum (Kemzeke), Viroviacum (Wervik)…
• -ac en occità, provençal i català: Fijac, Podensac, Conniacum (Cognac), Plassac, Séviac…

Museus gal·loromans

A Bèlgica

• El Gallo-Romeins Museum de Tongeren
• L'Espace Gallo-Romain d'Ath
• L'Espace d'accueil Geminiacum a Liberchies
• El parc arqueològic de Malagne a l'indret d'una vil·la gal·loromana excavada a Rochefort

A França

• Els Musées gallo-romains de Saint-Romain-en-Gal i de Lió
• La Villa Gallo-Romaine de Loupian a Loupian
• La fortalesa de Brest a (Brest)

Enllaços externs

• Web del Museu de Tongeren Arxivat 2009-03-19 a Wayback Machine. (neerlandès), (francès), (alemany) i (anglès).
• Web del Museu de Saint-Romain-en-Gal i de Lió-Fourvière Arxivat 2009-03-19 a Wayback Machine..
• Web de la vil·la de Loupian.
• La fortalesa de Brest (en francès) Arxivat 2008-11-02 a Wayback Machine..

Referències