Curonians

Els Curonians o Kurs (en curonià: Kursi; eren una tribu del Bàltic[1] que vivia a la part oest de les actuals Letònia i Lituània des dels segles V a XVI, quan es mesclaren amb altres tribus bàltiques. van donar el nom de la regió de Curlàndia (Kurzeme), i parlaven l'idioma curonià antic. Les terres dels curionians van ser conquerides per l'Orde livonià l'any 1266 i els curionians mesclats amb altres tribus bàltiques van participar en la formació dels pobles letons i lituans.

Història

Els curonians i altres tribus bàltiques cap a l'any 1200

Els curionians eren considerants guerrers ferotges, grans mariners i pirates. Van estar involucrats amb diverses aliances amb els vikings suecs, danesos i islandesos.[2] Grobin (Grobiņa) va ser el centre principal durant l'Edat Vendel. Els curionians es van establir, el 1187, temporalment prop de Riga i a regions com l'est de Suècia i les illes de Gotland i Bornholm.

Els curonians tenien una forta cultura guerrera i estaven relacionats amb els antics prussians i es considera que són un poble bàltic occidental.[3]

Estaven en contra d'altres pobles bàltics i lluitaren contra ells com va ser el cas contra samogitians i els semigalians.[4]

Geografia

El bisbe Rimbert de Bremen (que va viure després de l'any 888 en la seva obra Vita Ansgarii descriu el territori habitat pel curonians (Cori) i va donar el nom dels seus districtes (civitates):

  • Vredecuronia o Vanemane avui en el districte de Talsi.
  • Wynda o Ventava territori a la desembocadura del riu Venta, avui al districte de Ventspils.
  • Bandowe (Bandava) avui al districte de Kuldīga.
  • Bihavelanc o Piemare, al districte de Liepāja.
  • Powsare (Dovsare) o Duvzare al districte de Liepāja.
  • Megowa o Megava (mentioned al voltant de les modernes Palanga, Kretinga i Šventoji.
  • Pilsaten o Pilsāts al districte de Klaipėda i part nord del de Šilutė.
  • Ceclis o Ceklis –el territori més gran amb 1.500 km² a Samogítia, a la frontera entre Lituània i Letònia.

Referències

  1. ↑ Matthews, W. K. "Nationality and Language in the East Baltic Area", American Slavic and East European Review, Vol. 6, No. 1/2 (May, 1947), pp. 62-78
  2. ↑ Matthews, W. K. "Medieval Baltic Tribes". American Slavic and East European Review, Vol. 8, No. 2 (Apr., 1949), pp. 126-136.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.vaidilute.com/books/gimbutas/gimbutas-07.html
  4. ↑ Edgar V. Saks. Aestii. 1960. p. 195–196.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Die Kuren (German) Arxivat 2005-12-26 a Wayback Machine.
  • Rimbert: Life of Ansgar, Apostle of the North Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
  • Vladas Žulkus: Kodėl kuršiai vadinasi kušiais ir kur jie gyveno (Lithuanian) Arxivat 2016-03-26 a Wayback Machine.
  • Šnē Andris. Senlatvijas valstiskums: vai viens no mītiem? (Latvian) Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine.