Deep Impact

Per a altres significats, vegeu «Deep Impact (pel·lícula)».

Deep Impact

Tipus de missió	sonda espacial
Operador	Jet Propulsion Laboratory
NSSDCA ID	2005-001A
Núm. SATCAT	28517
Propietats de la nau
Fabricant	Ball Aerospace & Technologies
Massa	601 kg 515 kg
Dimensions	2,3 () × 1,7 () × 3,3 () m
Inici de la missió
Llançament espacial Data 12 gener 2005 Lloc Cape Canaveral Space Launch Complex 17B (en) , Complex de llançament 17
Vehicle de llançament	Delta II
Fi de la missió
Últim contacte	8 agost 2013
Objectius  Sobrevol Màxim acostament 500 km Data 4 juliol 2005 Sobrevol Màxim acostament 15567.63 km Data 31 desembre 2007 Sobrevol Màxim acostament 43450 km Data 29 desembre 2008 Sobrevol Màxim acostament 30426 km Data 27 juny 2010 Sobrevol Màxim acostament 694 km Data 4 novembre 2010
Programa Discovery

Deep Impact (en català Impacte Profund) és una sonda espacial de tipus Discovery de la NASA ideada per estudiar la composició interior d'un cometa. La sonda es va apropar al nucli del cometa Tempel 1 el 4 de juliol de 2005. Una secció de la sonda, anomenada l'impactador, es va separar i es va llançar cap al nucli, amb el qual va fer impacte 34 hores després, obrint un cràter de 100 metres de diàmetre. L'esdeveniment sencer va ser fotografiat i estudiat per la secció restant, la sonda de sobrevol, així com per telescopis a la Terra i en òrbita terrestre.

La nau de sobrevol conté un Instrument d'Alta Resolució (HRI per les seves sigles en anglès) i un Instrument de Resolució Mitjana (MRI per les seves sigles en anglès). El HRI és un dispositiu de captació d'imatges que combina una càmera sensible a l'espectre visible amb un espectròmetre d'infraroig i un mòdul d'imatges. El HRI ha estat optimitzat per observar el nucli del cometa. El MRI és la "refacció", un dispositiu de suport que s'usarà principalment per a la navegació durant l'aproximació final de 10 dies. La secció impactadora de la sonda conté un instrument gairebé idèntic al MRI.

L'impactador té una massa de 370 quilograms i va fer l'impacte amb una velocitat d'aproximadament 10,2 quilòmetres per segon, generant així 1,9 × 10¹⁰ joules en fer impacte amb el cometa, l'equivalent de 4,8 tones de TNT o quilotones. L'impacte va crear un cràter més gran que la conca del Coliseu de Roma.

Progrés de la missió

La data original en la qual es programava llançar la sonda era el 30 de desembre de 2004, però uns funcionaris de la NASA van demorar el llançament per donar més temps a les proves del programari. El llançament efectiu va ocórrer des de cap Canaveral el 12 de gener de 2005 a la 1:47 p.m., hora de l'est dels Estats Units, i es va realitzar amb un coet Delta 2.

Tanmateix, l'actual "estat de salut" de la Deep Impact és incert. Poc després d'entrar en òrbita solar i desplegar el seu plaques solars, la sonda mateixa es va col·locar en mode de suport d'emergència. Es desconeix la causa i magnitud precisos del problema, però segons alguns d'assabentats, la sonda sofreix de sobreescalfament.^[1] La NASA va anunciar posteriorment que la sonda ja havia sortit del mode de suport i estava "sana".^[2]

El 4 de juliol de 2005, a les 7:52 hores (temps europeu), l'impactador va xocar contra l'hemisferi sud del cometa. Aquesta part de la sonda va transmetre imatges del cometa durant tot el procés d'acostament a la seva superfície, sent la seva última imatge transmesa tan sols 3 segons abans de la col·lisió. S'hi perceben dos cràters grans i diverses valls. Com estava previst, el moment de l'impacte va coincidir amb un augment important de la lluminositat del cometa.

Fase d'aproximació

Fase d'impacte

Curiositats

• Com a conseqüència de l'impacte produït, una astròloga russa ha iniciat un procés contra la NASA. Reclama una indemnització de 300 milions de dòlars dels EUA, ja que el xoc intencionat li hauria modificat els seus horòscops.
• El projectil que va xocar contra el cometa estava fet de coure, material fàcil d'identificar, per la qual cosa no interferiria la identificació de la composició del cos celeste. Per a la construcció d'aquest projectil, Codelco Xile va donar més de 300 quilos de coure blister de la màxima puresa possible d'obtenir. Tanmateix, la llei xilena impedeix que la minera estatal lliuri donacions, per la qual cosa els 300 quilos van ser venuts per la suma simbòlica d'un dòlar.

Referències