Denominació d'Origen Conca de Barberà

DO Conca de Barberà

Certificat de producte	Denominació d'Origen
Seu	Montblanc
Superfície	3500 ha (2015)
Viticultors	1.100
Varietats blanques	Parellada, macabeu, chardonnay, garnatxa blanca, chenin, moscatell de gra petit, sauvignon
Varietats negres	cabernet franc, cabernet sauvignon, garnatxa negra, monastrell, merlot, pinot noir, sirà, trepat, ull de llebre i samsó
Designació oficial	1985
Producció	5764.39 hl (2015)
Cellers	24
Mapa localitzador
Coordenades	41° N, 1° E / 41°N,1°E / 41; 1
Font: INCAVI

La Denominació d'Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.

Geografia

La plana vertebrada pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l'envolten, especialment la serra de Prades per ponent. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus. L'altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari.

La zona de la denominació d'origen s'estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.

Història

La història vinícola de la comarca es remunta al segle I aC amb la romanització, però la seva tradició està estretament lligada al monestir de Poblet. Durant l'època medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic del segle xiii.^[1]

La irrupció de la fil·loxera a finals del segle xix va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga. El 1894 naixia la Cooperativa de Barberà de la Conca a la que van seguir tota una llista de cellers cooperatius. Destaquen els cellers modernistes dels arquitectes Pere Domènech i Roura i Cèsar Martinell i Brunet, anomenats «catedrals del vi» per Àngel Guimerà.^[2]

Vinificació

La varietat de raïm autòctona i característica de la Conca de Barberà és el trepat^[3][4] que produeix un vi rosat característic, lleuger i aromàtic. També s'utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d'ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.

Bibliografia

• FUGUET SANS, Joan y PLAZA ARQUÉ, Carme: «Notícies històriques sobre la vinya i la varietat trepat a la Conca de Barberà». Dossiers Agraris, [en línea], 2010, pp. 11-25, https://www.raco.cat/index.php/DossiersAgraris/article/view/57233
• Joan FUGUET SANS, El primer celler cooperatiu de Catalunya i de l'Estat Espanyol: "La Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barbará", Obra Agrícola de la Caixa, Barcelona, 1980.
• Idem, "L'arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà (1900-1923)", a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 18, Barcelona, 1989, p. 235-255.

Referències

Enllaços externs

• Consell Regulador
• Reglament de la DO, publicat al DOGC núm. 4585 del 3-3-2006.
• DO Conca de Barberà, Coneix el vi català: Denominacions d'Origen catalanes, INCAVI, GenCat.