Diest
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | regió Flamenca | ||||
Província | Brabant Flamenc | ||||
Districte | districte de Lovaina | ||||
Capital | Diest | ||||
Conté la subdivisió | Deurne (en) Kaggevinne (en) Molenstede Schaffen (en) Webbekom (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 23.824 (2018) (409,35 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | neerlandès (oficial) | ||||
Geografia | |||||
Part de | Brabant Flamenc | ||||
Superfície | 58,2 km² | ||||
Banyat per | Dèmer | ||||
Limita amb | Kortenaken Zichem Halen Bekkevoort Scherpenheuvel-Zichem | ||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
• Mayor of Diest (en) | Christophe De Graef (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 3290, 3294, 3293 i 3981 | ||||
Fus horari | UTC+01:00 | ||||
Prefix telefònic | 011 i 013 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Aurenja | ||||
Lloc web | diest.be | ||||
Diest és un municipi belga a la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Diest, Deurne, Schaffen, Webbekom, Kaggevinne i Molenstede. Limita al nord-oest amb Zichem, al nord amb Engsbergen, al nord-est amb Beringen (Limb), a l'oest amb Scherpenheuvel, a l'est amb Zelem, al sud-oest amb Bekkevoort, al sud amb Loksbergen i al sud-est amb Halen.
Durant segles, el riu Dèmer va ser l'artera comercial de la ciutat. El 1960 va quedar no navegable i s'havia convertit en una claveguera a cel obert que inundava la ciutat sempre quan plovia. Es va desviar fora de la ciutat i l'antiga llera es va terraplenar amb sorra, runa i residus domèstics. On corria l'aigua, es van fer carrers i aparcaments.[1] El 2006 es va decidir de reobrir el curs històric del riu. L'obra va començar el 2012 i es va acabar el 2016.[1] Durant les obres es van descobrir moltes artefactes arqueològics interessants, com ara una resclosa, proteccions de riba fetes de pedra i fusta i una antiga escala de cavalls. Aquestes restes històriques es van integrar al «nou Dèmer».[1]
Burgmestres
- Rochus-Felix Tielens (1812-1817)
- Henri van den Hove (1817-1830)
- Jan Schenaerts (1830-1836)
- Jean Cantillion (1836-1843)
- Louis Smackers (catòlic) (1843-1849)
- Jean-Henri Peeters-Lowet (liberal) (1849-1867)
- Michel Theys (liberaal) (1867-1904)
- Edward Robeyns (katholiek) (1904-1921)
- Omer Vanaudenhove (PVV) (1946-1955)
- Fernand Hermans (CVP)
- Gerard Hanssen (PVV)
- Omer Vanaudenhove (PVV) (1974-1976)
- Jean Van de Kerckhof (PVV) (1978-1988)
- Hugo Marsoul (CVP) (1989-2000)
- Tony Smets (VLD) (2001-2006)
- Jan Laurys (DDS) (2007-)
Persones
- Marieke Vervoort (1979-2019) atleta paralímpica
- Jan Berchmans (1599-1621) sant jesuïta
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Heraanleg Demer, 2016, p. 4.
Bibliografia
- Michiel van Peteghem. Heraanleg Demer door Diest. Rivier doet de stad herademen (en neerlandès). Aalst: Vlaamse Milieumaatschappij, 2016, p. 34.