Digitalis
 digital  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Digitalis L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Digitalis purpurea |
| Espècies | |
| |
El gènere Digitalis, anomenades popularment didaleres o digitals, conté aproximadament una vintena d'espècies de plantes herbàcies antigament classificades dins la família Scrophulariaceae. Estudis filogenètics moleculars recents situen aquest gènere en les Plantaginaceae.[1] Són plantes originàries d'Europa, del nord-oest de l'Àfrica i d'Àsia occidental i central. El nom prové del llatí digitus és a dir «dit», i es refereix a la facilitat amb la qual la flor de Digitalis purpurea es pot adaptar a l'extremitat d'un dit humà.
Ús mèdic
La Mare Hutton o William Withering, segons les fonts, va ser qui va descobrir accidentalment el 1785 l'heteròsid cardiotònic digitalina continguda a les fulles de les digitals. També conté els heteròsids digoxina i digitoxina més utilitzats des del punt de vista terapèutic.
Actua com a cardiotònic (codi ATC: C01AA03) però totes les preparacions, de totes les digitals, a partir de la planta sencera, són tòxiques i per tant ja no són utilitzades a conseqüència de la impossibilitat de fer una dosificació exacta.
Referències
- ↑ Olmstead, R. G., dePamphilis, C. W., Wolfe, A. D., Young, N. D., Elisons, W. J. & Reeves P. A. «Disintegration of the Scrophulariaceae». American Journal of Botany. American Journal of Botany, Vol. 88, No. 2, 88, 2, 2001, pàg. 348–361. Arxivat de l'original el 2010-06-26. DOI: 10.2307/2657024. JSTOR: 2657024. PMID: 11222255 [Consulta: 28 juny 2013]. Arxivat 2010-06-26 a Wayback Machine.
