Djurgården
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Suècia | |||
| Comtat | comtat d'Estocolm | |||
| Municipi | Estocolm | |||
| Districte | Östermalm city district (en)   | |||
| Població humana | ||||
| Població | 800 (286,74 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Norra innerstaden city district (en) | |||
| Superfície | 2,79 km² | |||
| Mesura | 1,1 ( ) × 3,9 ( ) km | |||
| Banyat per | Saltsjön, Nybroviken i Djurgårdsbrunnskanalen | |||
| Limita amb | ||||
Djurgården és una illa i un parc d'Estocolm a Suècia, situada a l'est de la ciutat. Compta aproximadament amb 800 habitants i té una superfície de 279 hectàrees per a 10.200 metres de ribes.[1]
És un indret molt apreciat pels turistes, doncs, a més de ser un gran parc, reagrupa nombrosos museus, un zoo i un parc d'atraccions.[2] Acull cada any més de deu milions de visitants.
Història
El nom més antic conegut de l'illa va ser Walmunzø (1286). Al segle xvii, l'illa solia ser anomenada Valdemarsön.[3] El nom actual de l'illa (djur, animal i -gården, parc, jardí) prové del zoològic que el rei Johan III va instal·lar a la zona nord-occidental de l'illa el 1579. Hi havia rens, ants i cérvols.[4] A l'època de Gustau III, Djurgården es va convertir un popular jardí de recreació. Alguns diplomàtics estrangers van construir vil·les en llocs exclusius com Liston Hill i Lower Manila. A la dècada de 1820, l'illa va experimentar un nou impuls quan una època reial quan Carles XIV Joan de Suècia va fer construir el palau de Rosendal.[1]
Llocs a visitar[5]
- Skansen, un museu a l'aire lliure i un zoo
- El museu Vasa, dedicat al vaixell Vasa que es va enfonsar al port d'Estocolm el dia de la seva avarada
- Nordiska museet, un museu dedicat a les tradicions i a la cultura sueca
- Gröna Lund, un parc d'atraccions.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 CVG. «Djurgården». A: Nordisk familjebok (en suec), 1907, p. 571-576.
- ↑ aa.vv.. «Stockholm». A: Encyclopaedia Britannica (en anglès). en línia, 1999-2019. «East of Gamla Stan lies the island of Djurgården, a cultural-recreational area that has several museums, including the Vasa Museum.»
- ↑ «Valdemarsön». A: Nordisk familjebok (en suec), 1921, p. 394.
- ↑ Stahre, Nils-Gustaf; Fogelström,, Per Anders. Stockholms gatunamn: innerstaden (en suec). 1a edició. Stockholm: Liber/Allmänna förlaget, 1986 (Monografier utgivna av Stockholms stad). ISBN 91-38-90777-1. (monografies sobre els noms de carrer de la ciutat d'Estocolm)
- ↑ Coarasa, Ricardo. «Djurgarden: el cor verd d'Estocolm». Viajes al Pasado, 17-01-2013. [Consulta: 9 febrer 2019].
Bibliografia
- Rydqvist, Johan Erik. Djurgården förr och nu (Djurgården abans i avui) (pdf) (en suec). en línia. Stockholm: Johan Hörberg, 1833, p. 77 [Consulta: 9 febrer 2019]. Arxivat 2019-02-09 a Wayback Machine.
