Dmitri Menxov
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Дмитрий Евгеньевич Меньшов 18 abril 1892 Moscou (Rússia) |
| Mort | 25 novembre 1988 (96 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | cementiri de Kúntsevo 55° 42′ 28″ N, 37° 25′ 00″ E / 55.7078°N,37.4167°E / 55.7078; 37.4167 |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1912–1918) Universitat Estatal de Moscou |
| Tesi acadèmica | Римановская теория тригонометрических рядов (1916 ) |
| Director de tesi | Dmitri Iegórov i Nikolai Luzin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Estatal de Moscou (1922–) Institut Politècnic d'Ivanovo (1920–1922) Universitat Estatal de Nijni Nóvgorod (1919–1920) |
| Membre de | |
| Professors | Nikolai Luzin |
| Alumnes | Lev Ovsyannikov (en)  i Aleksandr Andraniki Talalyan (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Sergey Stetxkin, Nikita Moiseyev (en) , Alexander Brudno, Vladimir Chelidze, Yury Germeier, Aleksandr Talalyan, Ievgueni Nikixin, Mikhail Isaakovich Livshits (en) , Irina Andreevna Vinogradova (en) , Nikolay Petrovich Kuptsov (en) , Evgenii Prokofievich Dolzhenko (en) , Valery Mikhailovich Darevsky (en) , Valentin Anatol'evich Skvortsov (en) , Georgii Pavlovich Tolstov (en) , Nurzhan Bokaev (en) , Natalia Nikolaevna Kholshchevnikova (en) i Hoang Tuy |
| Família | |
| Pares | Ievgueni Títovitx Menxov i Aleksandra Nikolàievna Tatísxeva |
Premis | |
Veu de Dmitri Menxov (rus) | |
Dmitri Ievguénievitx Menxov va ser un matemàtic soviètic.
Vida i Obra
El pare de Menxov era metge i la seva mare procedia d'una família noble (els Tatísxev). En morir el seu pare el 1904, la mare es va dedicar a donar classes de francès.[1] Menxov va fer els estudis secundaris a Moscou, on ja es va manifestar la seva facilitat per les matemàtiques, tot i que ell va estar més interessat en l'estudi de les llengües, especialment el llatí l'alemany i l'armeni.[2] En acabar l'escolarització el 1911, va ingressar a l'escola d'enginyers, però el 1912, interessant-se més per les matemàtiques pures, va entrar a la universitat de Moscou on va ser deixeble de Dmitri Iegórov i de Nikolai Luzin. A partir de 1914 va participar en el seminari de matemàtiques d'aquest últim (conegut com el Luzitània). El 1916 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre sèries trigonomètriques.[3]
L'any 1918, enmig de la guerra civil, mor la seva mare i es trasllada a Ivànovo però, al mateix temps, és nomenat professor a la universitat de Nijni-Nóvgorod. El 1920 torna a Ivànovo per donar classes al Politècnic de la ciutat on també s'hi troba Luzin.[4][5] El 1922 va tornar a Moscou com a professor de l'Institut Forestal, però també donava classes a la universitat de Moscou,[6] de la qual va ser professor titular des del 1927 fins a la seva mort el 1988. A partir de 1941 i fins a 1979 va ser cap del departament de teoria de funcions (succeint a Ivan Privalov)[1] i, a més, va col·laborar amb l'Institut Steklov de Matemàtiques.[7] Durant els anys 30's va intentar defensar sense èxit el seu mestre, Luzin, de les purgues estalinistes.[8]
L'obra de Menxov va ser bàsicament en teoria de les funcions.[9] És especialment recordat pel teorema de Rademacher-Menxov[10] que estableix la condició suficient per a que una sèrie de funcions ortogonals sigui convergent.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Sinai, 2003, p. 243.
- ↑ Долженко i Ульянов, 1992, p. 4.
- ↑ Козырев, 2017, p. 237.
- ↑ Долженко i Ульянов, 1992, p. 4-5.
- ↑ Lorentz, 2002, p. 172.
- ↑ Штокало, 1966, p. 24.
- ↑ Долженко i Ульянов, 1992, p. 6.
- ↑ Lorentz, 2002, p. 201.
- ↑ Sinai, 2003, p. 250.
- ↑ Móricz i Tandori, 1996, p. 878.
Bibliografia
- Долженко, Е. П.; Ульянов, П. Л. «Дмитрий Евгеньевич Меньшов (к 100-летию со дня рождения)» (en rus). Вестник Московского университета. Серия 1: Математика. Механика, Vol. 4, 1992, pàg. 3-8. ISSN: 0579-9368.
- Долженко, Е. П. «Д. Е. Меньшов и современное состояние теории моногенности» (en rus). Вестник Московского университета. Серия 1: Математика. Механика, Vol. 4, 1992, pàg. 24-36. ISSN: 0579-9368.
- Козырев, Сергей Борисович «Слово о Меньшове» (en rus). Вестник КГУ ПиП, Vol. 3, 2017, pàg. 237-241. ISSN: 2073-1426.
- Lorentz, G.G «Mathematics and Politics in the Soviet Union from 1928 to 1953» (en anglès). Journal of Approximation Theory, Vol. 116, Num. 2, 2002, pàg. 169-223. DOI: 10.1006/jath.2002.3670. ISSN: 0021-9045.
- Móricz, Ferenc; Tandori, Károly «An improved Menshov-Rademacher theorem» (en anglès). Proceedings of the American Mathematical Society, Vol. 124, Num. 3, 1996, pàg. 877-885. DOI: 10.1090/S0002-9939-96-03151-6. ISSN: 0002-9939.
- Штокало, Йосип Захаровыч. История отечественной математики: 1917-1967 (en rus). Наукова думка, 1966.
- Sinai, Jacob. Russian Mathematicians In The 20th Century (en anglès). World Scientific, 2003. ISBN 981-238-385-9.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Dmitri Menxov» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Дмитрий Евгеньевич Меньшов». механико-математического факультета МГУ имени М.В.Ломоносова. [Consulta: 19 octubre 2020]. (rus)
- «Меньшов Дмитрий Евгеньевич». Устной истории. [Consulta: 19 octubre 2020]. (rus)
- Козлова, В.В. «Меньшов Дмитрий Евгеньевич». Математический институт им. В. А. Стеклова, 2009. [Consulta: 19 octubre 2020]. (rus)
