Doris Dörrie

Doris Dörrie

Doris Dörrie a la Fira del Llibre de Frankfurt el 2011 (2011)
Biografia
Naixement	26 maig 1955 (68 anys) Hannover (Alemanya)
Dades personals
Formació	Universitat de Televisió i Cinema de Munic (1975–) The New School Universitat del Pacífic
Activitat
Ocupació	directora de cinema, professora d'universitat, escriptora, guionista, productora de cinema, actriu de cinema
Activitat	1976  –
Ocupador	Universitat de Televisió i Cinema de Munic
Membre de	Centre PEN Alemany Acadèmia de les Arts de Berlín Acadèmia del Cinema Alemanya
Obra
Obres destacables (1993) Abgeschminkt!
Família
Cònjuge	Helge Weindler (1988–)
Premis (2020)  Professor de poesia Germans Grimm (2013)  Medalla Carl Zuckmayer (2008)  Premi Ploma Daurada (2005)  Pro meritis scientiae et litterarum (2003)  Premi Llibre Infantil del Rin del Nord-Westfàlia (1998)  State Award of Lower Saxony (en) (1995)  Premi Ernst Hoferichter  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts  Creu d'Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Orde Bavarès del Mèrit

Doris Dörrie (Hannover, 26 de maig de 1955) és una directora de cinema, productora i escriptora alemanya.^[1]

Nascuda a Hannover, va estudiar a la Universitat del Pacífic a Stockton (Califòrnia) i a The New School a Nova York. Quan va tornar a Alemanya va dedicar-se a escriure crítiques cinematogràfiques al diari Süddeutsche Zeitung on va treballar d'editora adjunta. Posteriorment va dirigir diversos curtmetratges i documentaris. Ha publicat diverses novel·les, col·leccions de narracions breus i llibres infantils, i també ha produït i dirigit diverses òperes.

El 1985 estrenà la comèdia Männer..., que es convertí en una de les pel·lícules alemanyes de més projecció internacional. Ha guanyat el Bayerischer Filmpreis al millor guió (1999), el Deutscher Filmpreis i de nou el Bayerischer Filmpreis a la millor direcció (2012).

És membre del PEN Centre d'Alemanya, de l'Acadèmia del Cinema d'Alemanya i de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.

Obres destacades

• Männer... (1985)
• Paradies (‘Paradís', 1986)
• Ich und Er (‘Jo i ell', 1988)
• Geld (‘Diners', 1989)
• Happy Birthday, Türke! (‘Per molts anys, turc’, 1992)
• Keiner liebt mich (‘Ningú no m’estima’, 1994)
• ¿Bin ich schön? (‘Soc bonica?', 1998)
• Erleuchtung garantiert (‘Inspiració garantida’, 1999)
• Nackt (‘Despullat’, 2002)
• Der Fischer und seine Frau (‘El pescador i la seva dona’, 2005)
• How to Cook Your Life (2007) i Kirschblüten (‘Cirerers forits', 2008)
• Records des de Fukushima (2016)

Referències