Dorothy L. Sayers

Dorothy L. Sayers

Nom original	(en) Dorothy Sayers
Biografia
Naixement	(en) Dorothy Leigh Sayers 13 juny 1893 Oxford (Anglaterra)
Mort	17 desembre 1957 (64 anys) Witham (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals  (Trombosi coronària )
Presidenta Detection Club (en)
1949 – 1957
Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	Somerville College (1912–) Godolphin School Escola Christ Church Cathedral
Activitat
Camp de treball	Poesia, assaig, novel·la, misteri, ficció detectivesca, conte i publicitat
Ocupació	escriptora, poetessa, redactor publicitari, editora, escriptora de contes, assagista, novel·lista, dramaturga, traductora, filòloga
Ocupador	S. H. Benson (en) (1922–1931) Blackwell UK (en)
Membre de	Detection Club (en)
Influències	Dante Alighieri, G. K. Chesterton, Thomas Traherne, William Wordsworth, Wilkie Collins, Arthur Conan Doyle i Ronald Knox
Obra
Obres destacables Hangman's Holiday (en) In the Teeth of the Evidence (en) Lord Peter Views the Body (en) (1923) Whose Body? (en) (1926) Clouds of Witness (en) (1927) Unnatural Death (en) (1928) The Unpleasantness at the Bellona Club (en) (1930) Strong Poison (en) (1931) Five Red Herrings (en) (1932) Have His Carcase (en) (1933) Murder Must Advertise (en) (1934) The Nine Tailors (en) (1935) Gaudy Night (en) (1937) Busman's Honeymoon (en) (1972) Striding Folly (en)
Família
Cònjuge	Mac Fleming (en) (1926–1950), mort del cònjuge

Dorothy L. Sayers (Oxford, 13 de juny de 1893 - Essex, 17 de desembre de 1957) va ser una escriptora, poeta i humanista anglesa.^[1] Es graduà al Somerville College de la Universitat d'Oxford.

Va escriure diverses novel·les dramàtiques d'inspiració cristiana, però deu la seva fama a una sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu aristòcrata Lord Peter Wimsey. La seva obra més important és Murder Must Advertise (1933). També va estudiar diversos idiomes clàssics i moderns, i va publicar una traducció de la Divina Comèdia.

Biografia

Sayers, filla única, va néixer a Oxford l'any 1893, on el seu pare, el Reverend Henry Sayers, era capellà de la Christ Church i director de la Choir School (per aquest motiu Dorothy va començar a aprendre llatí amb tan sols sis anys). El 1912, Dorothy va aconseguir una beca en el Somerville College, per estudiar llengües modernes i literatura medieval. Va acabar els seus estudis amb matrícula d'honor en 1915. Encara que les dones no podien accedir a títols universitaris en aquell moment, Sayers va ser una de les primeres a rebre'n un quan la situació va canviar anys més tard. La seva experiència acadèmica en el Somerville College d'Oxford, apareix reflectida en la seva obra Gaudy Night.

El Regne Unit en els anys 20 estava en un estat de canvi i agitació social. La mobilització massiva dels homes capacitats a la Primera Guerra Mundial havia obligat a moltes dones a buscar treball. Quan els homes van tornar de la guerra i intentaven recuperar els seus antics llocs, moltes de les dones que els havien ocupat mentrestant es van resistir a renunciar. A més, moltes dones havien de ser autosuficients a causa de la mort o la discapacitat dels seus marits. Legalment, les dones van obtenir el sufragi femení l'any 1918, encara que aquest no va estar totalment garantit fins al 1928. Sayers compartia els punts de vista feministes, i va intentar desenvolupar el seu propi camí vital.

Maternitat

A l'edat de 29 anys, Sayers es va enamorar del novel·lista John Cournos, el primer amor de la seva vida. Ell volia ignorar els costums socials i viure amb ella sense casar-se. Ella volia casar-se i tenir fills. Després d'un any de lluita, Dorothy va descobrir que Cournos només s'havia mostrat contrari al matrimoni per provar la seva devoció, i va decidir trencar amb ell, venjant-se a més en assassinar-lo, literàriament parlant, en la seva obra Verí Mortal.

Amb el cor trencat, Sayers es va sobreposar començant una relació amb Bill White, un venedor de cotxes aturat. Després d'una relació breu, intensa i fonamentalment sexual, ella va descobrir que, malgrat els anticonceptius empleats, estava embarassada. White va reaccionar violentament quan ho va saber.

Tement que els seus pares (d'edat avançada) no acceptarien aquest embaràs, Sayers va decidir ocultar-ho als seus amics i familiars. Va seguir treballant fins al principi del tercer trimestre, en el qual va adduir esgotament i va demanar una baixa laboral. Es va registrar sota nom fals en una maternitat, i el nen, John Anthony, va néixer el 3 de gener de 1924, a Southbourne, Hampshire. Durant tres setmanes es va dedicar a tenir cura del seu fill, abans d'intentar tornar a la seva vida normal.

No obstant això, a Sayers li va resultar impossible recuperar la seva vida o el seu treball ara que era mare. Les seves ties i cosines, Amy i Ivy Shrimpton, es guanyaven la vida donant acollida a nens. La mare de Dorothy havia estat visitant-les, i li havia fet una descripció apassionada de les seves bondats. Així doncs, Dorothy va escriure a Ivy, explicant-li el que li havia succeït a "una amiga", i preguntant-li pels costos i la disponibilitat del seu alberg. Després que les Shrimpton acceptessin cuidar al nen, Sayers va enviar una altra carta titulada "Estrictament confidencial: informació sobre el bebè", en la qual revelava la paternitat del nen i exigia un jurament de silenci. Ni els pares de Dorothy ni la tia Amy havien de saber-ne res.

L'any 1924-1925, Sayers va escriure onze cartes a John Cournos sobre la seva desgraciada relació, sobre White i sobre el seu fill. Aquestes cartes es troben ara a la Universitat Harvard.

Matrimoni

Dos anys després, temps durant el qual havia publicat els seus dos primers llibres de detectius, Dorothy va contreure matrimoni amb Oswald Arthur "Mac" Fleming, un periodista escocès el nom professional del qual era "Atherton Fleming". Estava divorciat i tenia dos fills, la qual cosa suposava que no podrien casar-se per l'Església. Malgrat aquesta decepció, els Sayers van acceptar a Mac en el si familiar.

El matrimoni va tenir un començament molt feliç, amb una gran familiaritat en la vida domèstica. Els dos treballaven bastant, ell com a escriptor i periodista, ella com a novel·lista i publicista. Amb el temps, la salut de Mac va empitjorar (sobretot a causa de la seva participació en la Primera Guerra Mundial, i es va veure incapacitat per treballar. Els seus ingressos van disminuir al mateix ritme en què va créixer la fama de Dorothy, i ell va començar a sentir-se eclipsat.

Encara que John Anthony mai va viure amb ells, Fleming l'havia adoptat a l'edat de deu anys. (Com a progenitor legal, Dorothy no necessitava adoptar-ho, i Fleming havia acceptat adoptar-lo com a fill en el moment de les noces, però això mai va arribar a fer-se oficial). Així, Sayers va continuar ocupant-se de la seva educació, encara que mai ho va reconèixer públicament com a fill biològic.

Sayers era bona amiga de C. S. Lewis i diversos altres del grup dels Inklings. A vegades, Sayers acudia amb Lewis a les reunions del Club Socràtic. Lewis reconeixia llegir cada Setmana Santa L'home que va néixer per regnar, de Sayers, però se sentia incapaç d'apreciar les històries de detectius. J. R. R. Tolkien, en canvi, va llegir diverses de les novel·les de la sèrie de Wimsey, però va menysprear les últimes, com Gaudy Night.

Va ser amiga també d'altres escriptors, com T. S. Eliot, Agatha Christie o G. K. Chesterton.

Mac Fleming va morir en 1950, John Anthony Fleming el 1984 als 60 anys, i Dorothy L. Sayers el 1957, d'un infart cerebral sobtat als 64 anys.

Obres

Poemes

Novel·les

Col·leccions d'històries curtes

Sayers va contribuir a nombroses antologies de contes curts, però també va publicar una sèrie de col·leccions de les seves pròpies obres.^[2]

Traduccions

No ficció

Escrits, guions, teatre

Cartes

Miscel·lània

Sayers va escriure nombrosos assajos, poemes i contes que van aparèixer en diverses publicacions, incloent-hi Time and Tide, The Times Literary Supplement, Atlantic Monthly, Punch, The Spectator i Westminster Gazette; n l'últim d'ells va ser l'autor d'un poema sota el pseudònim H.P. Rallentando. També va escriure diverses ressenyes de llibres per a The Sunday Times.^[2]

Notes

Referències