Duftita
Duftita | |
---|---|
Fórmula química | PbCu(AsO₄)(OH) |
Localitat tipus | Tsumeb |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.35 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.26 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Color | verd oliva brillant a verd grisós. |
Fractura | concoidal |
Duresa | 4,5 |
Lluïssor | mat a vítria en les fractures |
Color de la ratlla | verd pàl·lid a blanc |
Diafanitat | subtranslúcida |
Densitat | 6,4 g/cm³ |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Dft |
La duftita[1] és un mineral de plom, coure, arsènic, oxigen i hidrogen, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Químicament és una hidroxisal, un hidroxiarseniat de fórmula química PbCu(AsO₄)(OH), de color verd oliva, duresa 4,5 i una densitat de 6,4 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Etimologia
El seu nom fou posat en honor de G. Duft, gerent de la mina de Tsumeb, Namíbia, on fou descoberta per primer cop. Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de Bolívia.[2]
Classificació
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la duftita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.
Localització
A Catalunya la duftita ha estat descrita a la mina Les Ferreres (Camprodon) i a la mina Linda Mariquita (El Molar).[3]
Referències
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Duftite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].