Economia neoclàssica

Escola d'Economia de Chicago

Moviments Liberalisme llibertari Neoliberalisme Neoconservadorisme Organitzacions Cato Institute Reason Foundation George Mason University Library of Economics and Liberty Creences Monetarisme Economia neoclàssica Consequentialist libertarianism Economistes Ronald Coase Gary Stanley Becker David D. Friedman Milton Friedman Rose Friedman Frank Knight Ronald Coase Robert Fogel Gary Becker Robert E. Lucas Richard Posner Thomas Sowell George Stigler Friedrich von Hayek (associat) Teories Avantatge comparatiu Índex de preus al consum Creixement econòmic Racionalisme econòmic Hipòtesi dels Mercats Eficients Friedman rule Friedman's k-percent rule Teoria dels jocs Producte interior brut Homo economicus Economia internacional Finances internacionals Comerç internacional Corba de Laffer Economia monetària Teoria de l'elecció pública Teoria quantitativa del diner Agent racional Teoria de l'elecció racional Teoria de les expectatives racionals Symmetrical inflation target Principis Banc centrals Privatització Desregulació Llibertat econòmica Integració econòmica Interdependència econòmica Liberalització econòmica Taxa de canvi Valor fiduciari Mercat lliures Lliure comerç Reserva internacional Globalització Inflation adjustment Objectiu d'inflació Propietat intel·lectual Laissez faire Marketization Impost negatiu sobre la renda Operacions de mercat obert Propietat privada Mercat comú  ·  ·  · Categoria:Finances  ·

El terme economia neoclàssica o escola neoclàssica és un concepte imprecís utilitzat en economia; ciència política, etc., per a referir-se en general a un enfocament econòmic basat en l'anàlisi marginalista que inclou la percepció de l'Homo œconomicus.

Generalment s'empra en dues accepcions: per a referir-se als desenvolupaments en el pensament econòmic entre 1870 i 1920, que concep el valor com a resultat de la interacció entre una demanda basada en la utilitat del consumidor en termes marginals, i una oferta basada en els costos de producció, però aquesta vegada no mesurats des dels seus preus sinó des de la productivitat marginal dels factors de producció, tornant així a la concepció clàssica del capital, però sobre més sòlids fonaments marginalistes. L'economista neoclàssic de referència és Alfred Marshall.

L'economia neoclàssica és una aproximació a l'economia en què la producció, el consum i el preu de béns i serveis s'observen com a impulsades pel model d'oferta i demanda.^[1] Segons aquesta línia de pensament, el valor d'un bé o servei es determina mitjançant una hipotètica maximització de la utilitat per part d'individus amb ingressos limitats i dels beneficis per part de les empreses que s'enfronten als costos de producció i utilitzen la informació disponible i els factors de producció. Aquest enfocament s'ha justificat sovint apel·lant a la teoria de l'elecció racional,^[2] una teoria que ha estat qüestionada considerablement en els últims anys.

El terme serveix per a designar més o menys críticament el que es considera el pensament econòmic ortodox o dominant (mainstream) en l'actualitat.^[3] Entre els neoclàssics moderns pot distingir-se, entre altres, als nous clàssics (molts dels quals són partidaris del monetarisme) i els adherents de la síntesi neoclàssica^[4] L'economia neoclàssica va dominar històricament la microeconomia i, juntament amb el keynesianisme va formar la síntesi neoclàssica que va dominar l'economia dominant com a economia neokeynesiana des de la dècada de 1950 fins a la dècada de 1970.^[5] Va competir amb la nova economia keynesiana com a nova macroeconomia clàssica en l'explicació dels fenòmens macroeconòmics des de la dècada de 1970 fins a la dècada de 1970, quan es va identificar com a part de la nova síntesi neoclàssica juntament amb el nou keynesianisme. Hi ha hagut moltes crítiques a l'economia neoclàssica, algunes de les quals s'han incorporat a les noves versions de la teoria neoclàssica, mentre que algunes continuen sent camps diferents.

Referències