Eduard Reig i Carreras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1842  Barcelona |
| Mort | 28 novembre 1880 (37/38 anys) ? |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 d'abril de 1872 – 28 de juny de 1872 | |
← ? ? → | |
| Circumscripció | Manresa |
| 18 de febrer de 1876 – 3 de gener de 1881 | |
← ? | |
| Circumscripció | Manresa[1] |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat i industrial |
| Partit | Partit Constitucional |
Eduard Reig i Carreras (Barcelona, 1842 - Barcelona, 28 de novembre de 1880)[2] fou un advocat, industrial i polític català.
Biografia
Trajectòria empresarial
Eduard Reig era fill de Josep Reig i Peix, teixidor de seda amb una fàbrica al carrer dels Vigatans de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Josep Reig). Va obrir una fàbrica a Gràcia amb 22 telers, secció de tint i més de 40 obrers. A partir de 1867 s'hi incorporà Eduard, anomenant-se Josep Reig i fill. El pare va morir cap al 1870, i Eduard va impulsar el negoci sota la denominació d'Eduard Reig i Cia. Va estar present a les exposicions barcelonines de 1871 i 1877 i va traslladar el despatx a la ronda de Sant Pere cantonada amb el carrer de Méndez Nuñez. La seva prematura mort deixà l'herència a la seva filla menor d'edat Rosa Reig i Martí.[3]
L'empresa va poder continuar amb l'entrada de Feliu Batlló i Massanella i el seu fill Tomàs Batlló i Casanovas (pare i germà de Josep Batlló i Casanovas), que van conservar la marca Reig fins a finals de segle xix, quan passà a anomenar-se simplement Batlló i Cia, societat en comandita", amb nova fàbrica al Masnou. L'empresa esdevingué una societat anònima el 1940 i el 1973 passà a formar part de Sedunion.[3]
Trajectòria política
Inicialment membre del Partit Progressista, el 1870 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, diputat per Manresa del Partit Constitucional a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 i diputat provincial per Capellades el 1874-1875.
Després de la restauració borbònica es va relacionar amb Práxedes Mateo Sagasta i tornà a ser elegit diputat per Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879 pel Partit Liberal Fusionista.[4] Des del seu escó va defensar el proteccionisme econòmic i participà en diverses iniciatives en defensa del proteccionisme amb Francesc López Fabra i Camil Fabra i Fontanills.
El 1870 participà en la creació de la Compañía General del Crédito Mutuo. També va ser soci del Foment de la Producció Nacional i arribà a vicepresident del Foment de la Producció Espanyola i del Foment del Treball Nacional, i el 1879 president de la Unió Fabril i Mercantil de Barcelona. De 1874 a 1880 fou comissari d'agricultura, indústria i comerç de Barcelona.
Referències
Bibliografia
- Cabana, Francesc «Els Reig i els Batlló, a Barcelona». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Palomas i Moncholi, Joan. El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2002.
Eduard Reig i Carreras (1876-1879) · Joan Baptista Orriols i Comas/Josep Mas i Martínez (1881) · Ramon de Rocafort i Casamitjana (1884) · Francisco Toda y Tortosa/Pere Cort i Gisbert (1886) · Josep Maria Cornet i Mas (1891) · Emili Junoy i Gelabert (1893) · Domènec Sert i Badia (1896) · Josep Collaso i Gil (1898) · Leonci Soler i March (1899-1907) · Lluís Vila i Miralles (1910-1914) · Josep Claret i Assols (1916-1918) · Antoni Arderiu i Pascual (1919) · Josep Creixell i Iglesias (1920-1923) |  | |
